Narcís Bardalet: "La millor manera de morir és a casa, sense dolor i acompanyat"

Narcís Bardalet és pediatre, metge forense amb més de quatre dècades d'experiència, i conductor, juntament amb el periodista Manel Alías, de la sèrie documental "El forense", disponible a la plataforma 3Cat. El seu dia a dia està estretament vinculat amb la mort i reivindica la necessitat de deixar de tractar-la com un tabú. Segons Bardalet: "Cal mirar la mort als ulls."

Com és millor morir?

No podem escollir ni l'hora ni la manera de morir, però, si es pogués, Bardalet ho té clar. El pediatre i forense explica que 45 anys fent autòpsies l'han portat a la següent conclusió:

 La millor manera de morir és a casa, sense dolor i acompanyat.

Alerta que "hi ha molta gent que mor sola" i recorda la situació gravíssima que es va viure fa uns anys a causa de la covid:

Durant la pandèmia molta gent va morir en passadissos d'hospital i sense poder acomiadar-se dels seus familiars.

 

 

Els extrems de la vida

Bardalet explica que "no escollim quan naixem ni quan morim". "Venim del no-res i llavors la vida es complica, la vida és un instant en comparació amb l'eternitat." Per ell, el naixement i la mort són dos extrems de l'existència estrictament vinculats i que comparteixen característiques:

Naixem que no sabem qui som i de vegades morim havent oblidat qui érem.

 

 

El que diferencia l'espècie humana de la resta d'animals, segons Bardalet, radica en el dolor de l'absència i el ritual: "El sentiment de dol, d'absència, la necessitat d'enterrar els nostres pel que pugui venir després, per poder-los vetllar i per la possibilitat que existeixi un déu."

 

L'ofici de forense

Bardalet confessa que en la medicina forense es viuen escenes molt difícils:

La primera autòpsia que vaig fer va ser a una nena de divuit mesos electrocutada per una manta elèctrica, i l'última, molt trista, va ser al germà d'una bona amiga que es va suïcidar.

Però també celebra els avenços que gràcies a la ciència i la tecnologia s'han aconseguit i han millorat molt la professió. "Als inicis i durant molts anys, feia autòpsies amb serra manual. Es feien als cementiris, on no hi havia llum."

També assenyala que l'aparició de l'ADN va marcar un abans i un després: "Des de l'aparició de l'ADN fa tres dècades, tot ha evolucionat i s'ha millorat moltíssim."

 

Com afrontar la mort

Bardalet ho té clar:

A la mort se l'ha de mirar als ulls.

Afegeix que s'ha de "desmitificar la mort". Quan se li pregunta com gestiona veure cadàvers diàriament i després tornar a la seva vida, el forense respon amb serenitat: "No em fa perdre la son ni la gana. El que importa per dormir bé és no tenir dolor, no tenir malalties i tenir la consciència tranquil·la."

I si no ens veiem més, que sigui per falta de llum.