Necessitem temps per escoltar-nos

Soc la pitjor persona per parlar del tema, no soc mare ni mestra. Aviso. Hem parlat hores i hores amb profes, mestres i pares i mares. I al final, com a persona he detectat el fet universal. No ens escoltem. Els professors i mestres no se senten escoltats per les institucions. Curiosament també és el que demanen els pares i mares: que s'escoltin les seves necessitats.

Dediquem hores i hores a debats, entrevistes, tertúlies i no ens escoltem prou tots plegats. Vivim en blanc o negre, de bons i dolents. I la vida amigues és bonica però complicada. És una realitat complexa, però l'arrel és simple: escoltar-nos més. Tenim un problema amb l'educació i tenim un problema d'educació. Tot el que està passant en aquest panorama de "cremada general" postpandèmica és que estem veient que el nostre sistema fa aigües perquè no escoltem. Escoltar idees, escoltar necessitats i aprendre dels que en saben i deixar-los parlar.

Aquest sistema no ens deixa temps per escoltar-nos. Als mestres no els deixa temps per pensar en educar, aquest sistema que no permet a pares i mares gaudir com hauriem de la paternitat. Estem al cap del carrer, no ens escoltem perquè estem immersos en un món vertiginosament salvatge que no ens deixa temps per buscar solucions, temps per tenir temps. Produir produir produir, resoldre resoldre resoldre... Ens veiem obligats a prendre solucions fast food per tenir la sensació de "control" en un caos que ens arrossega… És el que penso, però vaja, ja us he dit que soc la pitjor persona per parlar d'això.