Netanyahu fa equilibris: es pot mantenir content Trump sense semblar el seu vassall?

Que el primer ministre d'un estat hagi de sortir a explicar que pren decisions per si sol és inaudit. Però Benjamin Netanyahu s'hi ha vist obligat després dels comentaris que va suscitar l'enviament per part de Donald Trump de quatre dels seus homes de màxima confiança en una sola setmana.

"Durant l'últim mes hem sentit proclames ridícules sobre la relació entre Israel i els Estats Units. Israel és un país independent, com també ho són els Estats Units, i la nostra relació és la d'aliats", es justificava Netanyahu després d'haver-se reunit de manera consecutiva --i pràcticament sense descansar-- amb Steve Witkoff, Jared Kushner, JD Vance i Marco Rubio, que venien a apuntalar l'alto el foc a Gaza.

Alguns mitjans israelians van batejar aquesta exhaustiva supervisió amb el nom de "Bibisitting" (de "babysitting", fer de cangur en anglès, però a Benjamin "Bibi" Netanyahu). A l'exitós programa "Un país meravellós" del Canal 12 --l'equivalent al "Polònia" israelià-- representaven Netanyahu i la seva esposa ventant un Trump vestit d'emperador romà.

No deixa de ser un gag, però la ficció s'apropa molt a la realitat. Quan va venir a Israel per a l'alliberament dels últims ostatges que encara eren a mans de Hamas, Trump es va donar un autèntic bany de masses. La Knesset, el parlament israelià, semblava el menjador de casa seva, i pràcticament tothom el va ovacionar i venerar com si fos una estrella del rock.

També, com és obvi, Benjamin Netanyahu, que s'esforça a remarcar com d'estreta és la seva relació amb Trump. És una fórmula que sol donar molt bons resultats: "Quan un líder israelià es porta bé amb el president dels Estats Units, en surt beneficiat políticament", explica a 3Catinfo l'analista polític israelià Gil Hoffman. "Però en el cas de Netanyahu, crec que ni tan sols Trump el pot salvar".

I és que el dirigent nord-americà s'ha endut tot el mèrit de l'alto el foc a Gaza i el retorn dels ostatges. Netanyahu, en canvi, és vist com "el responsable de tot allò dolent que li ha passat al país en els últims dos anys, des dels atacs de Hamas del 7 d'octubre fins a una guerra tan llarga", opina Hoffman.

Per això Netanyahu es troba en una posició delicada. A un any que se celebrin eleccions, vol explotar --i mantenir- la seva amistat amb l'home més estimat a Israel, però alhora necessita mostrar-se com un home capaç de prendre les seves pròpies decisions sense necessitar l'aprovació de ningú.

Un bon exemple ha estat l'ordre de bombardejar la Franja de Gaza amb "atacs contundents" d'aquest dimarts al vespre. Una decisió presa, segons Israel, en plena coordinació amb els Estats Units, tot i que s'ha dut a terme amb Trump de gira per Àsia i un cop tots els seus enviats ja havien tornat als Estats Units. Sobre el paper, Netanyahu no té permís per trencar l'alto el foc així com així, però sí que pot castigar Hamas si considera que no està respectant el pacte --ja ho va fer el passat diumenge 19, i l'endemà tot va continuar com si res.

Amb els atacs d'aquest dimarts ja ningú pot dir-li que no actua amb llibertat. Però no podrà fer allò que feia durant dos anys i que els seus aliats de la ultradreta li demanen, continuar amb la invasió de la franja, sense trencar amb la confiança de Trump. El president nord-americà patrocina aquest alto el foc amb el seu nom, el seu prestigi i la seva paraula donada als països àrabs de la regió.

Trump té clar què vol al Pròxim Orient: aconseguir l'estabilitat que ja buscava amb els Acords d'Abraham, firmats l'any 2020, que marquen la normalització de relacions entre Israel i diversos països àrabs. Hoffman està convençut que Trump continuarà per aquest camí, més enllà de si Netanyahu aconsegueix mantenir-se com a primer ministre a partir del novembre de l'any vinent --un escenari gens descartable, perquè políticament sembla tenir set vides.
"Què farà Israel en els pròxims mesos? Firmar la pau amb l'Aràbia Saudita, amb Indonèsia... Tot allò que estava a punt de fer abans del 7 d'octubre: normalitzar relacions amb tot el món àrab musulmà que no estigui alineat amb l'Iran".

I si Trump creu que aquest és el millor futur per a Israel i per a la regió, també ho pensaran la majoria d'israelians, que si tradicionalment ja abraçaven la influència nord-americana, ara ho fan encara més. Després de l'aïllament internacional que ha comportat la invasió a Gaza, senten que només poden comptar amb els Estats Units. Alhora, creuen que, mentre els tinguin de la seva part, tot anirà bé.