Trump es compromet a donar suport a Netanyahu per atacar l'Iran si reprèn el programa nuclear

Trump està més que disposat a bombardejar l'Iran. Així ho ha deixat clar aquest dilluns en dues compareixences de premsa --abans i després de la seva reunió amb Netanyahu--, en les quals ha remarcat que no està disposat a permetre que el país islàmic es rearmi.

Els dos dirigents s'han trobat a Mar-a-Lago en la sisena reunió conjunta d'aquest 2025, una trobada que ha servit per definir la situació al Pròxim Orient de cara a l'any vinent i on han escenificat, un cop més, la seva bona sintonia, havent aconseguit posar-se d'acord "gairebé en tot", en paraules de Trump.

De fet, Trump s'ha desfet en paraules càlides cap a Netanyahu, fins al punt d'assegurar que "potser sense ell ara mateix Israel no existiria".

Per la seva banda, el seu homòleg israelià ha fet pública la decisió d'entregar a Trump el premi Nacional d'Israel, un guardó que des de fa anys es dona només a personalitats locals.

"Si l'Iran es rearma, els endorrocarem"

Netanyahu ha arribat a Mar-a-Lago amb la vocació d'intervenir en quatre grans fronts a la regió. El verb "intervenir" l'interpreten nombrosos analistes --i fins i tot assessors de la Casa Blanca-- com un accelerador de la inestabilitat al Pròxim Orient.

I l'Iran, de fet, pot ser un d'aquests acceleradors. Israel sosté que el règim de Teheran continua treballant per obtenir l'arma atòmica i que cal mantenir en el temps els atacs contra la seva infraestructura, una tesi que Trump ha demostrat que està disposat a comprar:

En cas que es concretés aquesta amenaça, seria el segon atac que els dos països orquestren plegats contra l'Iran: Tel-Aviv i Washington ja van atacar conjuntament instal·lacions nuclears iranianes mesos enrere, una ofensiva que, segons defensa Trump, va ser clau per garantir la pau a l'Orient Mitjà.

"M'han dit que s'estan portant malament i, si es confirma, les conseqüències seran encara pitjors", ha advertit en referència a l'Iran. Tot i això, el dirigent ha afirmat que continua obert a un acord amb l'Iran i que està disposat a mantenir-hi debats bilaterals.

Un extrem poc probable, especialment si es té en compte que el president iranià, Masoud Pezeshkian, ha arribat a afirmar que la República Islàmica està en guerra oberta amb els Estats Units, Israel i Europa.

Gaza: "Cal que hi hagi un desarmament de Hamas"

L'Iran és un punt calent, com també ho és Gaza, que Trump ha definit com "un barri difícil". El repte inicial era fer balanç entre les exigències d'Israel i la voluntat de Trump per accelerar el procés de pau a la regió amb la implementació de la segona fase del pla de pau a Gaza.

Les dues parts, però, s'acusen d'incomplir els acords ja de la primera fase. Hamas, però, no ha acceptat explícitament el desarmament. I, per la seva banda, Israel ha indicat que no té cap intenció de retirar-se de més de la meitat de Gaza que ara mateix controla.

Hi ha, a més a més, un altre escull en el qual el president israelià s'agafa per tal de no avançar més en els seus compromisos de pau: Hamas encara ha de retornar el darrer dels cossos dels ostatges israelians capturats.

Malgrat això, com a mínim de cara a la galeria, per Trump no existeix cap incompliment dels acords per part d'Israel."No em preocupa Israel. Em preocupa el que fan altres. Israel ha complert amb els acords, al cent per cent. N'hi ha d'altres que no ho han fet i hi ha qui insisteix a donar-los-hi segones oportunitats", ha afirmat.

L'altra cara de la moneda és Hamas. El seu desarmament és un dels principals punts de fricció, segons ha reconegut el nord-americà. "Els donarem un temps curt per desarmar-se, tal com vam acordar. Si això no passa, hauran de pagar", ha dit.

Cisjordània: la pota que balla

"No estem completament d'acord pel que fa a Cisjordània", ha dit Trump. Quin és el desacord? Aquesta qüestió ha quedat per resoldre. Cap dels dos ha fet més concrecions davant les preguntes dels periodistes.

"Hem tingut una discussió, una gran discussió durant molta estona sobre Cisjordània. I no diria que hi estem d'acord al cent per cent, però arribarem a una conclusió sobre Cisjordània", ha assegurat.

El Líban i Síria: els altres punts sobre la taula

Netanyahu portava a la cartera dos dossiers més, determinants també per a l'estabilitat de la regió. Tel-Aviv vol mantenir la presència militar al territori sirià que ocupa des de fa un any, quan va travessar la frontera aprofitant la caiguda del règim d'Al-Assad.

El nou govern sirià exigeix la retirada abans de parlar de cap acord en matèria de seguretat. Israel assegura que la seva presència obeeix a motius de seguretat fronterera, però les seves tropes estan estacionades a 50 quilòmetres de Damasc.

Sobre aquesta qüestió, el president dels Estats Units ha dit que espera que Netanyahu "s'entengui" amb Síria enmig de les últimes incursions israelianes i ha reiterat la seva confiança en el lideratge d'Al-Sharaa, president de Síria.

I pel que fa al Líban, Netanyahu vol autorització per expandir els atacs contra Hezbollah més enllà --vulnerant-- dels termes de l'acord d'alto el foc establert el novembre de l'any passat. La guerrilla xiïta i Israel s'acusen mútuament d'incomplir-ne les condicions.

Israel no s'ha retirat completament del sud del Líban, al·legant que Hezbollah hi manté armament pesant i activitat. I la guerrilla assegura que el Tsahal --les forces d'Israel-- ni recula totalment ni mostra intenció de fer-ho.

Israel és, ara mateix, el dominador militar del Pròxim Orient, amb el suport i el beneplàcit dels EUA.

Aquesta posició de superioritat es tradueix en la voluntat de mantenir fronts oberts. El primer ministre israelià encara també unes eleccions d'aquí deu mesos, un fet que pot influir decisivament en els moviments militars israelians.

Trump afirma que ha atacat territori veneçolà

Malgrat no ser una de les qüestions a tractar amb Netanyahu, Trump també ha respost a les preguntes dels periodistes sobre Veneçuela.

Sobre aquest tema, el president dels Estats Units ha afirmat que aquest dilluns els Estats Units han "atacat" una zona a Veneçuela on hi ha vaixells carregats de droga. Aquesta seria la primera vegada que els Estats Units han dut a terme operacions en sòl terrestre de Veneçuela des que va començar una campanya de pressió contra el govern del president Nicolás Maduro.