Newe Shalom o Wahat al-Salam, l'oasi de pau on jueus i palestins conviuen en harmonia
Enviada especial a Jerusalem
Un petit poble a la falda d'un turó, amb vistes a una vall amb vinyes i oliveres, ha sobreviscut a dos anys de confrontació, ira i guerra com l'únic nucli d'Israel on conviuen en harmonia jueus i palestins. Es diu Oasi de Pau. Newe Shalom, en hebreu; Wahat al-Salam, en àrab.
Amagat entre palmeres i buguenvíl·lies, a mig camí entre Jerusalem i Tel-Aviv, el poble es va fundar als anys 70 en unes terres cedides pel monestir de Latrun. Avui, 90 famílies viuen a Newe Shalom: la meitat, jueves, i l'altra meitat, palestines.
"Vaig ser un nen aquí, he estat un adult aquí, un pare aquí. Tinc una visió de Newe Shalom des de moltes perspectives. Sí, en certa manera soc un nen de Newe Shalom". Nir Sharon, jueu, ens acompanya en la nostra visita al poble.
Newe Salom és, sobretot i en primer lloc, un projecte educacional. Un projecte sobre com viure junts, sobre acceptar-nos els uns als altres. Utilitzant el diàleg, la dignitat i el respecte com a valors centrals.
L'educació és el pilar de Newe Shalom i el seu nucli són l'escola bressol i l'escola primària, que sumen 200 alumnes. El pati bull amb els crits i jocs dels nens: aquí s'hi parla hebreu i àrab, tot i que Nir Sharon admet que no és fàcil.
La història s'ensenya intentant esquivar la dinàmica dels bons i dolents, dels dos bàndols enfrontats en un cercle viciós d'odi i mort. "Intentem canviar la narrativa." A les dues escoles infantils s'hi afegeix l'Escola de la Pau, on es formen joves activistes.
El repte de preservar la convivència
El 7 d'octubre del 2023 aquest experiment únic va topar amb una realitat tan crua que fàcilment podria haver descarrilat. Però no. Ha sobreviscut al que semblava impossible: l'atac de Hamas, l'ofensiva israeliana a Gaza i una polarització extrema que ha trencat molts ponts de diàleg entre jueus i palestins.
L'endemà d'aquell 7 d'octubre, el consell de Newe Shalom va convocar dues reunions separades: una per a les famílies jueves i una per a les palestines. Allò va servir per canalitzar pors i angoixes, i va facilitar el diàleg que els ha portat fins avui.
"No dic que tot sigui fantàstic. De fet, de tots els llocs, aquest segurament ha estat el més afectat, perquè en temps així tothom vol ser amb els seus. Cadascú amb el seu propi dolor. Això és el que ha passat a Israel i Palestina", reflexiona Sharon. "Però aquí nosaltres tenim una lupa que ens mostra que hi ha un altre costat que no pots ignorar, que no pots amagar el cap sota l'ala. Cal enfrontar-se a la situació."
Rayek Rizek, palestí i musulmà, ens explica que han sobreviscut com ho han fet sempre. "Aquí ens coneixem tots. Ens discutim, sí, però ho acabem solucionant."
Nascut a Natzaret, va arribar a Newe Shalom fa 42 anys amb la seva dona després d'haver estudiat als EUA. "Llavors no hi havia res de tot això. Era un tros de terra sense asfaltar. Nosaltres vam ser la família número 6 de la comunitat. I aquí hem criat els nostres dos fills." Envoltat de més d'una vintena de gats, ara regenta un cafè bar i botiga de persianes i cadires acolorides.
No puc parlar de solucions, no és un conflicte senzill. Hi ha molta desconfiança, molta por.
"Quan parles d'història la gent tendeix a justificar la seva animositat i les seves agressions triant del passat les històries dolentes. Però la humanitat és a tot arreu, i també hi ha històries positives." Rizek posa com a exemple el Bosc dels Rescatadors de Newe Shalom: un conjunt d'oliveres amb cartells que homenatgen els jueus i palestins que han ajudat membres de l'altra comunitat.
Aquest àrab de 70 anys, prim i reflexiu, ha estat dos cops líder del consell del poble. "I em van votar també jueus", explica orgullós. "Espero que algun dia aquest país sigui un. Molta gent arreu del món ha patit els seus conflictes i guerres civils, però en algun moment van trobar una fórmula per superar-los", argumenta.
Posar en valor els punts en comú
Ni mesquites, ni sinagogues ni esglésies: a Wahat al-Salam/Newe Shalom només tenen un centre espiritual per a debats i conferències i una construcció blanca i rodona, nua per dins, destinada a la meditació i contemplació amb vistes a la vall.
"Estem intentant demostrar que existeix un altre camí per viure en aquesta regió del món", conclou Nir Sharon, que espera el seu segon fill. "Un cop creus i vius d'acord amb els valors que aquí defensem, res del que passi et pot fer abandonar aquests valors."
Rayek Rizek creu que tot és qüestió de voluntat: "Quin arbre vols regar? El de l'odi o el de la reconciliació i l'acceptació? Pots trobar 100 raons per triar el primer, però també 100 raons per triar el segon. Sobretot en aquesta terra, en què musulmans i jueus, en realitat, tenim tanta cosa en comú."
Després de conversar amb nosaltres, Rizek torna a la feina. Un cafè aquí, un te allà. Una vida tranquil·la en un país convuls.
