L'Svetlana Medvedeva de seguida va tenir clar a què es volia dedicar. Es veia al timó d'una embarcació transportant passatgers de port en port. Per això va fer tota la formació, teòrica i pràctica. I, quan ja estava a punt de ser contractada, l'empresa es va fer enrere per evitar problemes legals. Perquè les dones a Rússia no poden ser capitanes de vaixell.
L'Svetlana va començar una lluita que va arribar a les Nacions Unides, que van concloure que Rússia havia violat els seus drets. I espera que Brussel·les decideixi el mateix. Fins i tot un tribunal rus li ha donat ja la raó, tot i que no ha obligat l'empresa a contractar-la.
Si, en comptes de capitana de vaixell, hagués somiat ser conductora de metro o d'autobús, o treballar com a bombera o submarinista, tampoc ho hauria tingut fàcil. A Rússia hi ha una llista de 456 professions prohibides per a les dones. La norma venia de l'època soviètica, als anys 70, i Putin la va tornar a firmar amb molt poques modificacions.
La jurista Aliona Popova, coneguda a Rússia per les seves campanyes contra la Duma per denunciar les normes que discriminen les dones, parla de legislació "idiota":
Crec que es tracta d'una ideologia absurda del poder que anima les dones a tenir com més fills millor. Quan el president Putin, el 2000, va reafirmar la llista de professions prohibides que existia des del 1974, la justificació va ser que aquestes professions perjudiquen la salut reproductiva de la dona. Hem de lluitar pels nostres drets laborals. I seguirem lluitant mentre existeixi aquesta llista.
Però una cosa és entrevistar aquesta activista i l'altra dones russes que aturo a l'atzar al centre de Moscou. De més joves o d'edat més avançada. Moltes es mostren comprensives amb la norma i creuen que cal distingir entre feines per a homes i per a dones.
"Considero que realment hi ha professions, com la de miner, per exemple, que, per capacitat física i qualificació, és millor que la facin els homes. Així que hi ha força professions relacionades amb el treball físic que no són per a les dones" diu la Iekaterina. Expressions molt semblants utilitza la Iliona Teresxenko, que afirma que "des del punt de vista de les feines més físiques, em sembla raonable".
És només quan els pregunto si consideren lògic que, mentre que conduir un tramvia ho tinguin permès, però en canvi no posar-se al seient del conductor del metro, matisen les seves opinions inicials: "A Rússia hi ha moltes dones que són taxistes o maquinistes. Si són feines que pot fer, per què no?", opina la Iekaterina. I la Iliona afegeix que, "si una dona vol exercir una professió en particular, hauria de ser decisió seva. Però jo personalment no voldria treballar en una mina o al metro", conclou somrient.
Malgrat aquestes opinions molt esteses, l'Aliona Popova, està convençuda que aviat aquesta llista desapareixerà per motius econòmics, ens diu, perquè el mercat laboral necessita les dones. I crítica la hipocresia del Kremlin:
Si el nostre Estat vol fer alguna cosa útil per a les dones que aprovin una baixa paternitat per als homes, que augmentin la independència econòmica de les dones, reduir la bretxa salarial, en comptes d'aprovar prohibicions totalment estúpides en el segle XXI en l'àmbit laboral impedint que la dona desenvolupi oficis que si vol exercir-los ha de poder exercir.
Popova crec que aquest no és el lloc que li pertoca a Rússia:
Al món hi ha 155 països que limiten activitats laborals per a les dones per raó de sexe. Molts es troben al nord d'Àfrica. La nostra generació considera que Rússia és un país europeu.
Malgrat les restriccions, hi ha algunes dones que han desafiat la prohibició i que, per exemple, acaben conduint un camió. I d'altres que troben feines similars a les que voldrien. La capitana de vaixell, l'Svetlana, es guanya la vida portant una llanxa. Són però casos molt aïllats.
8M, festiu oficial, però no reivindicatiu
A Rússia, el 8 de març és un dia molt important. Escoles, instituts, universitats i moltes empreses tanquen. El Dia de la Dona és un festiu oficial. Però no és un dia per reivindicar, sinó més aviat per celebrar. Més que d'una jornada de protesta adopta la forma d'un Sant Valentí. S'espera que els homes omplin de flors, xocolata i afalacs a les dones. I, de temes per reivindicar, no és que en faltin. La quantitat de casos de violència masclista esparvera i la manca d'iniciatives de les autoritats per atacar aquest problema també. El terme "bretxa" no descriu prou bé la diferència de sou entre homes i dones, que és d'un 70%.
Això passa en un país que, després de la Revolució Russa, va ser pioner en diversos capítols referents a les dones. Però també en un país on el patiment generalitzat de la població en guerres i repressions ha deixat seqüeles profundes. També en la visió del que se suposa que ha de ser un home i el que ha de ser una dona. Per això, el dia 8 de març, la pregunta habitual és: ja li has comprat el ram de flors?
