Les veus de la manifestació del 8M: "Vindré sempre fins que les dones no siguin lliures"

"Fa més de 10 anys que vinc a la manifestació del 8 de març i vindré sempre fins que les dones no siguin lliures." Amb aquesta contundència s'expressa la Maria Cinta Pastor a la manifestació majoritària d'aquest 8M a Barcelona. Una manifestació que ha aplegat diferents veus de dones, cadascuna amb les seves reivindicacions feministes.

"Hem de celebrar tot allò que hem guanyat i no podem perdre. I en els moments que estem ara, hem de tornar a estar alerta perquè podem perdre moltes coses de les que hem guanyat", afegeix Pastor, en referència a l'auge de l'extrema dreta.

"A la meva edat, cap als 20 anys, sí que hi ha un boom del feminisme, però no a l'ESO i al batxillerat: allà tots són bastant masclistes", assegura l'Alèxia Fernàndez, una altra de les manifestants.

En un sentit similar s'expressa l'Edurne Muniesa, que treballa sobretot amb adolescents: "Ara veig que com les noves generacions pugen encara amb aquests problemes i hem de lluitar per desfer estereotips."

Els drets de les dones i la precarietat encara en molts sectors professionals, especialment en l'àmbit de les cures, és un dels aspectes destacats en la protesta d'aquest any.

Ho explica la Margarita Loja, que treballa d'interna: "Amb les hores que treballem, de dia i de nit, i a sobre guanyem una misèria. A les que no tenen papers, les exploten un munt. Les fan treballar de diumenge a diumenge sense descansar, dia i nit. La nostra feina d'internes és el més precari que hi ha."

La maternitat és un altre dels fronts feministes. "El permís maternal porta congelat més de 35 anys i la seva ampliació és una demanda històrica de les mares i no se'ns ha escoltat", diu la Regina Triola. "Demanem permisos amplis, universals i transferibles i també que es reconeguin i es protegeixin els drets sexuals i reproductius de les dones", explica. I rebla: "Les mares ens sentim molt soles, molt jutjades, molt precaritzades, invisibilitzades i també infantilitzades."

La lluita pels drets de les dones es transmet de generació en generació. A la manifestació de Barcelona, la Cloe Grau mira cap al futur: "Com que soc una dona, o ho seré, m'agrada que hi hagi gent que es manifesti pels drets que jo pugui tenir quan sigui més gran i jo també m'estic manifestant per això."

Dues castelleres que han anat a la protesta també ho tenen clar: "No es pot fer un castell sense dones." La Marina ressalta que "és molt important que ensenyem a les nenes la importància de pujar, tocar el cel i trencar el sostre de vidre".

Karine N'Kono posa èmfasi en la lluita en defensa dels drets de totes les dones. "És una lluita diària, però avui, més que mai, volem dir que som feministes, antiracistes i antisistema. Hem de ser clares en la nostra lluita i tenir en compte a tothom, a totes. El sistema ens vol dividir. Com a dona negra, catalana, no ha sigut fàcil, però no guanyaran."

I finalment, la veu de l'experiència. La Rosa Vidiella té 87 anys. Ha anat a la manifestació del 8M. Elogia l'ambient que hi ha trobat: "Veig grups de gent molt jove, amb valentia, donant la cara." I ho té clar: "Com a dona, crec que ens hem de moure sempre."