No n'hi ha prou amb el perdó per reparar els abusos

Una lluita es comença a guanyar quan queda malament no sumar-s'hi públicament. Jo no sé si les disculpes del primer ministre australià són sinceres o són pur compromís perquè no sigui dit que no se suma a la causa feminista. Però en qualsevol cas, benvingudes siguin.

Evidentment que s'ha de demanar perdó, d'una banda, pel mal que s'ha fet a les víctimes i, d'altra banda, per haver-ho silenciat amb finalitats electorals. El que passa és que sovint amb demanar perdó no n'hi ha prou, cal assumir responsabilitats.

Jo no estaria gens tranquil·la sabent que el senyor que ocupa el càrrec de primer ministre del meu país ha decidit per voluntat pròpia no denunciar un dels pitjors escenaris que et pots trobar. I que el motiu sigui el seu benefici personal i professional. Saber que al teu parlament hi ha una cultura laboral tòxica, on els homes exerceixen abusos de poder, explotació, assetjament i agressions, principalment contra les dones, i encobrir-ho és gravíssim.

Els polítics, però també els ciutadans, hauríem de tenir clar que la transparència sempre serà un valor que sumarà, per molt dura que sigui la veritat. I només faltaria que no demanés perdó, el cas és si totes les disculpes s'han d'acceptar o com a societat hem de posar línies vermelles.