"No vull doctores amb faldilles": la lluita de Maria Elena Maseras, pionera als estudis de Medicina
El 1853 va néixer a Vila-seca Maria Elena Maseras. Era la gran de sis germans, d'una família culta i itinerant, que canviava de lloc de residència segons les feines de la mare (mestra) i del pare (manescal).
Inconformista i possibilista, Maria Elena tenia clar que volia estudiar Medicina a la universitat. Cap dona ho havia fet abans, però això no va ser un impediment per a ella, que amb perseverança i caparrudesa va acabar trobant l'escletxa que li obriria les portes de la Facultat de Medicina de Barcelona: la llei no prohibia explícitament que les dones estudiessin a la universitat.
Una fita històrica
El seu primer triomf arriba el 1872, quan Maseras aconsegueix matricular-se a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, però el camí per estudiar estaria ple d'entrebancs.
Els primers anys no podia accedir a la facultat, molts professors es van negar a examinar-la, i quan el 1876 obté el permís per assistir a classe, ja no estarà sola.
En aquell any, Dolors Aleu, la que es convertiria en la primera dona d'exercir la medicina a l'estat espanyol, també havia aconseguit trencar motlles, i el 1877 Martina Castells completaria aquesta tríada de pioneres.
La presència d'aquestes dones va trasbalsar la vida universitària, que basculava entre algunes simpaties, molts recels i alguns suports.
La família de Dolors Aleu va contractar escortes per acompanyar-la a classe, mentre que Maria Elena Maseras aprofitava que dos dels seus germans també estudiaven Medicina per dissuadir possibles agressions.
Però l'hostilitat també la va trobar a les aules amb entrebancs de tot tipus per una presència que sovint incomodava, i sobretot per una intel·ligència i capacitat que feia trontollar els fonaments d'una societat profundament masclista.
Entrebancs, perseverança i alternatives
Malgrat tot, Maseras va aprovar totes les assignatures de la llicenciatura el 1878.
El camí per obtenir els drets a fer els exàmens del títol i poder cursar el doctorat van tornar a posar a prova la resiliència de la Maria Elena.
Quan, tres anys després, li van donar el permís, es va trobar novament l'oposició d'un dels més bel·ligerants activistes contra la incorporació de les dones als estudis superiors. Era el catedràtic d'Història de les Ciències Mèdiques, Tomás Santero (marquès de la Salut), que es va negar a examinar cap dona, va titllar de falsos els documents de la Secretaria de la Universitat per fer les proves i li va etzibar:
No vull doctores amb faldilles.
La feixuga, lenta i contrariada burocràcia va trigar tant a desencallar el seu accés al títol que Maria Elena Maseras va decidir guanyar temps estudiant la professió a la qual s'acabaria dedicant: el magisteri. Es va quedar a les portes del doctorat de Medicina per una sola assignatura, però aquell coneixement l'acompanyaria per sempre més a les aules per les quals va passar, i també als articles que va escriure.
Gairebé al final de la seva vida, a Maó, va convertir-se també en una de les poques dones de fer una conferència. Va ser el 21 de maig de 1904, quan va pujar a la tribuna per dissertar sobre "La higiene en la il·lustració de la dona".
Va tenir tant d' èxit, la seva conferència, que n'hi van programar una altra a Palma, però ja no hi va arribar.
Maria Elena Maseras va morir el 1905, per una malaltia del cor, als 52 anys, sense saber que la seva determinació i exemple no serien estèrils. Primer, una reacció radical de prohibició, ara sí, explícita, amb un Reial Decret el 1882 on es veta l'entrada a noves dones a la universitat, tot i que deixa acabar els estudis a les que ja hi són.
Un pas enrere institucional que no duraria gaire, perquè finalment, el 8 de març de 1910, es va aprovar la històrica Reial Orde del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts que va permetre, per primera vegada, l'accés lliure de les dones a la universitat pública a Espanya, en igualtat de condicions que els homes.
L'Agrupació Cultural de Vila-seca publica la monografia més exhaustiva
Aquest any, la Secció de Lletres de l'Agrupació Cultural de Vila-seca ha editat una monografia que vol fer justícia a una de les seves filles més cèlebres: Maria Elena Maseras. És el recull més exhaustiu de la vida i obra d'aquesta pionera, que va néixer a mitjans del segle XIX a Vila-seca, tot i que hi va viure ben pocs mesos.
No se sap ben bé on és la casa natal, però el nom de Maseras llueix amb orgull dels seus convilatans al Centre de Salut i al Centre d'Estudis.
Sota el títol "M. Elena Maseras Ribera, la dona que va trasbalsar la universitat", set autors recopilen, reflexionen i aporten documentació sobre la figura de Maseras. Una obra que, entre altres coses, recorda que podem trobar diverses fotografies on s'etiqueta Maseras, tot i que només n'hi ha una d'autèntica i diminuta, que contrasta amb la grandesa del moment que representa: l'orla on, per primer cop, una dona trenca l'hegemonia d'una promoció masculina de metges.
