Nogueras insisteix que Catalunya ha de quedar fora de la gestió de menors migrants de Ceuta

Onze dies després de l'esclat de l'arribada de persones migrants a Ceuta, amb prop de 1.500 menors encara pendents d'identificació, el Ministeri de la Presidència es reuneix aquest dijous amb les comunitats autònomes per decidir com es gestionen els menors no acompanyats que arriben a la Península. Vox, en nom dels governs del PP als quals dona suport, ja ha anunciat que no hi assistirà.

En aquest context, la líder del grup parlamentari de Junts al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, ha reclamat en una entrevista a 3CatInfo que Catalunya quedi exclosa del nou repartiment, tal com va passar amb el decret pactat l'any 2025.

Nogueras: "Catalunya ja ha passat el seu límit"

Nogueras ha posat l'actual situació en la mateixa línia que la viscuda fa tres anys a les Canàries i ha recordat que Junts va tombar el 2024 un primer intent de distribució perquè, al seu parer, afectava especialment Catalunya.

Segons la diputada, el país compta amb prop de 4.000 joves atesos entre places estructurals i la coneguda com a "pròrroga assistencial" –el suport que es continua donant als joves que ja han fet els 18 anys–, mentre que les places estructurals no arriben a 3.000. Per això, defensa que el repartiment ha de ser "equitatiu" i beneficiar comunitats que, diu, "mai a la vida han acollit" o ho fan molt per sota de les seves possibilitats, com La Rioja o Madrid.

Segons l'última ponderació feta, Catalunya podria arribar a acollir fins a 2.800 menors; actualment n'acull 2.000, cosa que deixaria un marge de 800 perquè una part dels nens i nenes acabessin arribant a Catalunya. Nogueras ha respost que aquest marge no és real si es tenen en compte els joves atesos per la pròrroga assistencial, que no computen com a places estructurals però sí que suposen una "càrrega efectiva" per al sistema.

Un missatge dirigit a Illa

La dirigent de Junts ha carregat directament contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui acusa de posar "els interessos del PSOE" al davant dels de Catalunya per mostrar-se disposat a acollir alguns dels menors de Ceuta.

Nogueras ha vinculat aquesta postura amb el balanç de dos anys del govern, que qualifica de "negatiu" en matèria de serveis públics i finançament, i ha reclamat a Illa que decideixi "si vol ajudar Sánchez o vol ajudar Catalunya". Ha assegurat que "mai a la vida havien arribat tan pocs recursos a Catalunya" i ha posat com a exemple l'estat de la xarxa ferroviària, on –afirma– el 40% dels trens més vells de tot l'Estat circulen per territori català.

Competències amb immigració

Preguntada per si Junts té marge real per moure fitxa després d'haver trencat les negociacions amb el govern espanyol el novembre passat, Nogueras ha situat l'origen del trencament en "l'incompliment reiterat" d'acords per part del PSOE, la raó –diu– per la qual Junts va plantejar la coneguda com a "via Starmer".

Sobre les competències migratòries, Nogueras ha explicat que Junts reclama des del 2019 que Catalunya pugui controlar les seves pròpies fronteres, apel·lant al fet que el país ja disposa de policia pròpia. Ha recordat que el 2023 es van iniciar les negociacions per a una llei de delegació de competències i que finalment va ser tombada al Congrés pel PP, Vox i Podem.

La diputada ha anunciat que la norma es tornarà a portar a votació abans que s'acabi l'any. També ha assenyalat que parlar d'immigració "no és ser racista", sinó "afrontar els problemes", i ha retret al govern espanyol que no hagi sabut controlar les fronteres, alhora que ha criticat la regularització extraordinària aprovada per l'executiu espanyol; Junts hi hauria votat en contra si s'hagués sotmès a votació.

El govern espanyol reclama complir la llei

Des del govern espanyol, el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha criticat les reticències d'algunes comunitats autònomes i ha reivindicat un "repartiment solidari amb criteris objectius".

López ha reconegut les tensions internes del PP amb Vox en aquesta qüestió, però ha estat taxatiu: la llei que obliga acollir els menors "s'ha de complir", independentment dels equilibris polítics entre els socis de govern de les comunitats del PP. El ministre Ángel Víctor Torres, de visita a Ceuta aquest dilluns, també ha demanat que es compleixi. A més, ha afegit que la reagrupació familiar serà una de les vies prioritàries per donar resposta a aquesta situació.

El PP demana que els menors tornin amb les seves famílies

Des de les files del PP, el coordinador general del partit, Elías Bendodo, ha confirmat que les comunitats on governen en solitari assistiran a la reunió de dijous a Madrid.

En canvi, tres dels quatre governs autonòmics que lideren de la mà de Vox no seran a la trobada. No hi aniran els representants de l'Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, on la conselleria que es fa càrrec d'aquest assumpte està en mans de l'extrema dreta. Sí que hi serà Andalusia, amb una coalició entre PP i Vox on els populars tenen aquestes competències.

Bendodo assegura que el PP complirà la llei, però no s'ha estat d'assenyalar que seria bo que els menors estiguessin a casa seva.

El Marroc exigeix repatriar els menors no acompanyats

Mentre creixen les veus pel retorn d'aquests menors, el govern marroquí ha reclamat a Espanya que retorni els seus menors no acompanyats que encara són a Ceuta.

Així ho ha expressat el ministre de Justícia del regne alauita, que ha responsabilitzat les autoritats espanyoles de la situació d'aquests nens i adolescents i ha assegurat que Rabat en reclamarà el retorn per les vies legal i política.

El ministre afirma que el Marroc manté el compromís de recuperar tots els seus menors, els que van entrar a Ceuta el 30 de juliol i els que hi ha en altres centres d'acollida a Espanya, i no que no està disposat a abandonar els nens i joves que es troben lluny de les seves famílies i del seu país.