Només l'1% dels convenis laborals preveuen mesures efectives contra onades de calor
Les onades de calor com la d'aquesta setmana són cada cop més freqüents, intenses i llargues, i tenen un impacte important en la salut si no es gestionen bé. També en la salut laboral, si les condicions de treball no s'adapten a l'augment de la temperatura, la humitat o l'escalfor de l'aire.
S'anomena estrès tèrmic la càrrega de calor a la qual estan exposats els treballadors durant la jornada laboral i depèn de les condicions ambientals del lloc on treballen, l'activitat física que fan i el tipus de roba que porten. Adaptar-s'hi o fer-hi front suposa una sobrecàrrega tèrmica per als treballadors, i pot comportar accidents o malalties a curt i llarg termini.
Només l'1% dels convenis tenen mesures efectives
La normativa de prevenció de riscos laborals obliga les empreses a preveure unes disposicions mínimes per garantir la seguretat i salut dels treballadors en episodis de calor extrema, com adaptar els horaris, facilitar la realització de pauses, reforçar la ventilació, donar roba i equipament adequats o, fins i tot, suspendre l'activitat laboral.
Però només un 1% dels convenis col·lectius preveuen mesures efectives contra les onades de calor, segons denuncia un estudi sobre estrès tèrmic de la Fundació 1r de Maig, vinculada a Comissions Obreres.
El 70% dels convenis col·lectius provincials que s'han firmat des del 2020 no fan cap menció al risc laboral de calor, el 29% hi fan petites referències, com pot ser la roba de treball, i només un 1% parlen de mesures que vagin més enllà de l'uniforme d'estiu.
El doctor en salut pública i autor de l'estudi, Sergio Salas, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que aplicar mesures efectives contra les altes temperatures faria augmentar la productivitat perquè s'evitarien accidents i baixes laborals. "Invertir en prevenció té també un efecte col·lateral positiu en termes de rendibilitat."
Si s'apliquessin aquestes mesures preventives i s'invertís en adaptació dels llocs de treball, aïllament de les instal·lacions, climatització, etc., l'activitat productiva podria continuar de manera habitual.
Segons els estudis, el risc d'accidents laborals és més alt tres dies després que comenci l'onada de calor. Les persones més afectades són les que tenen contractes precaris i sous baixos.
La duració mitjana d'una baixa associada a un accident laboral d'aquest tipus és de 25,6 dies a Catalunya --en concret, a Barcelona, on s'ha fet l'estudi--, i les feines amb més accidents laborals per calor són als magatzems i en instal·lació, manteniment, neteja, gestió de residus i seguretat.
L'Organització Internacional del Treball indica que la xifra de treballadors exposats a calor excessiva ha augmentat un 34% els últims 25 anys. L'advocada del Col·lectiu Ronda Joana Badia anima els treballadors a actuar en casos extrems.
Si una persona creu que està en perill greu imminent de tenir un accident laboral, el que hauria de fer és donar alerta a Inspecció de Treball i abandonar el lloc de treball. Però això no sempre és fàcil i menys en condicions de precarietat com les que hi ha en segons quins treballs a l'aire lliure.
El Col·lectiu Ronda ha registrat en els últims mesos un augment de consultes per aquests casos, i recorda que les famílies de les víctimes per cops de calor poden rebre indemnitzacions.
Els col·lectius més exposats
Els treballadors manuals no protegits són els més vulnerables davant les onades de calor, com els que treballen en jardineria, restauració, neteja viària, hostaleria, agricultura, neteja d'edificis i locals, serveis postals i de paqueteria, activitats de sanejament, ramaderia, pesca, aqüicultura, extinció d'incendis i defensa.
Els del sector de la construcció també, però només quan la feina és a la intempèrie i amb exposició solar contínua, tot i que, segons detalla l'estudi, en molts casos poden treballar a l'ombra.
El sector agrícola està entre els més afectats, no només per l'estacionalitat i el poc marge de temps en la recollida d'algunes collites, sinó també per l'ús de fertilitzants i productes fitosanitaris amb components tòxics que poden alterar-se amb la calor i afectar les vies respiratòries.
Entre el personal més exposat hi ha els que treballen en el manteniment de carreteres, els bombers i agents forestals que participen en l'extinció d'incendis, els serveis municipals de neteja, jardineria i recollida d'escombraries, el sector postal, que reparteix correu i paqueteria, i també el de les renovables, en concret, els que treballen en la construcció i manteniment de parcs eòlics (per la seva localització geogràfica i l'ús de grues de gran tonatge).
Pel que fa a la gent que treballa en interiors, l'estudi destaca com a feines amb més risc d'estrès tèrmic les d'indústries que requereixen processos que generen calor --com la siderúrgia o la injecció de plàstics--, els forns i obradors on es treballa amb temperatures altes, els magatzems de paqueteria d'empreses de logística i el sector tèxtil --com la planxa de vapor en naus industrials sense aire condicionat ni ventilació.
A Europa i als Estats Units, un de cada set treballadors passa la meitat de la jornada laboral exposat a altes temperatures, segons un estudi de l'OCDE recollit en aquest informe. La calor provoca, a més, 19.000 accidents laborals mortals al món cada any.
Europa és una de les regions que més pateixen l'augment de temperatures del canvi climàtic i Espanya un dels països més afectats per excés de calor, també a la feina, segons aquest estudi.
Principals mesures a aplicar
L'estudi recull un catàleg de mesures organitzatives, tècniques o d'enginyeria, d'equipament i roba de feina i de formació i informació a aplicar, apuntades pels treballadors enquestats, com:
- Jornada intensiva de 7 h diàries al conveni de la construcció. O fer les feines més pesades abans de les 11.00 en el sector de l'energia eòlica.
- Reduir i adaptar el temps de repartiment postal o de neteja viària segons les alertes meteorològiques i les temperatures de la jornada. I suspendre el servei de neteja municipal a l'aire lliure davant alertes vermelles.
- Fer pauses programades en naus no climatitzades perquè els treballadors puguin anar a sales ventilades o amb aire condicionat.
- Instal·lar punts d'hidratació i garantir el subministrament d'aigua. Instal·lar pantalles davant les fonts de calor, zones d'ombra en espais oberts, i ventiladors o aire condicionat en naus.
- Utilitzar vehicles amb climatització i, en el cas del manteniment de carreteres, que els deixin engegats i amb l'aire condicionat posat per poder-s'hi resguardar.
- Facilitar roba de treball adequada i lleugera, a més de barrets o gorres i cremes protectores.
- Millorar la formació dels treballadors, també dels temporers exposats a altes temperatures.
- Facilitar rellotges tèrmics que avisin els treballadors si superen els 37 graus de temperatura corporal, perquè es posin a cobert, i fer un seguiment al personal especialment sensible.
Arran de la dana al País Valencià de la tardor passada, quan alguns treballadors van morir o es van posar en risc per anar a la feina malgrat la tempesta, s'ha creat un nou permís retribuït de fins a quatre dies en cas "d'impossibilitat d'accedir al centre de treball a causa d'una catàstrofe o un fenomen meteorològic advers" com poden ser les temperatures extremes.
