Nou rècord de beneficis dels quatre grans bancs espanyols, que guanyen més de 32.000 milions
Nou any de rècord de beneficis per a la gran banca. Els quatre principals bancs espanyols, que cotitzen a l'Ibex-35, han presentat els resultats de l'any 2025 i han tornat a arribar a màxims històrics. Són el Banc Santander, el BBVA, CaixaBank i el Banc Sabadell, que tots junts han guanyat 32.278 milions d'euros, 7.739 milions més que el 2024, que ja va ser de rècord. És un 27 % més que ara fa un any.
Els grans bancs, doncs, s'han seguit beneficiant de la política monetària del Banc Central Europeu i de la bona marxa de l'economia espanyola. Des del juny de l'any passat, la institució que dirigeix Christine Lagarde ha deixat de retallar els tipus d'interès i des de llavors es mantenen al 2%.
De moment, els tipus han tocat terra i els bancs han aconseguit mantenir i augmentar els rendiments del seu negoci bancari. Tots menys el Banc Sabadell, que ha sigut l'únic que ha reduït beneficis, però ho atribueix al fet que el 2024 va tenir operacions extraordinàries, que van coincidir en plena opa del BBVA.
Nova etapa al Banc Sabadell
Les presentacions de resultats han coincidit amb altres anuncis que han agafat per sorpresa el sector. El Banc Sabadell ha anunciat un canvi de conseller delegat. Els últims cinc anys, César González-Bueno ha pilotat el banc i la defensa del Sabadell davant l'opa hostil que li va llençar el BBVA el maig del 2024. Ara, Bueno ha decidit retirar-se, assegura que per voluntat pròpia, després d'un any que considera que "ha tingut molta turbulència però ha sigut bo". Ha assegurat que volien que el relleu fos "per sorpresa" per evitar "la paràlisi del banc" i no ha donat pistes de què farà a partir d'ara.
El seu relleu serà Marc Armengol, fins ara conseller delegat de la filial britànica del Sabadell, TSB, l'entitat que es van vendre al Banc Santander per fer calaix i repartir més dividends i centrar el negoci a Espanya en plena recta final de l'ofensiva del BBVA. González-Bueno s'ha desfet en elogis cap al seu successor, que diu que és el "candidat ideal" perquè és de la casa i està disponible ara que el TSB passarà a mans del Santander.
Estats Units, una oportunitat?
El banc d'Ana Botín també ha protagonitzat l'altra novetat. Les seves compres d'altres entitats no van acabar amb la compra del TSB al Regne Unit de finals de l'any passat i ara amplia la presència als Estats Units. Ha comprat el Webster Bank, una entitat dedicada als petits clients, i redobla la seva aposta per aquest país. Botín ja havia dit en diverses ocasions que considera que la regulació a Europa és molt estricta i farragosa. I amb aquest moviment ho confirma.
Ben diferent és el punt de vista del BBVA, que es va vendre el seu negoci minorista als Estats Units i va tancar aquesta etapa ara fa uns anys. El seu president, Carlos Torres, creu que van prendre una bona decisió i que ara estan enfocats a la banca d'inversió i empreses en sectors específics a aquell país.
Torres també destaca que això no impedeix que siguin un banc amb "presència global", amb negocis també a Mèxic, Turquia i Amèrica del Sud.
Destaca que el BBVA és l'únic banc internacional que té presència a Veneçuela. Amb els canvis que està vivint el país, Torres assegura que "s'ha de tenir paciència" i que ara "s'obre una finestra d'oportunitat per al creixement i la prosperitat".
Habitatge, tecnologia i IA
CaixaBank, per la seva banda, es manté al marge de les operacions entre entitats i diuen que segueixen focalitzats en el negoci bancari.
Davant la crisi de l'habitatge que viu el país, el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, opina que no hi ha una bombolla immobiliària com la del 2008, però que l'accés a l'habitatge és un problema preocupant.
Tant ell com la resta d'entitats veuen com les hipoteques, per la força competència que hi ha entre les ofertes dels bancs, seguiran sent un producte de la seva cartera, però ja comencen a ser més prudents a l'hora de revisar els perfils dels clients que les sol·liciten i donar-les.
La tecnologia i la intel·ligència artificial és un dels altres punts forts pels quals estan apostant les diferents entitats. Tant de cara als clients, per facilitar-los l'accés al banc i les gestions del dia a dia, com també internament, com a eina de treball per estalviar temps i feina.
De moment, però, no saben quin impacte podrà tenir en l'ocupació i si comportarà retallades de plantilla.
