Noves imatges de l'atac a Kramatorsk: quines normes limiten la barbàrie a la guerra?

Noves imatges mostren el moment de l'atac a l'estació de tren plena de civils a la ciutat de Kramatorsk, al Donbass, que ha deixat com a mínim 52 morts i 109 ferits.

En el vídeo, amb imatges molt dures, es pot veure com l'estació estava plena de gent que intentava sortir de la ciutat, i com reaccionen al so de les explosions, entre els crits i el caos que es va generar dins i fora de l'edifici.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat una resposta ferma i global pels atacs russos contra civils en aquesta ciutat i contra Butxa, a la regió de Kíiv, on la retirada de l'exèrcit rus ha deixat escenes dantesques de centenars de cadàvers de civils; molts, lligats de mans.

"Totes les principals potències del món han condemnat l'atac rus a Kramatorsk. Esperem una resposta global ferma a aquest crim de guerra", ha dit Zelenski en un missatge en què demana que els atacs acabin davant d'un tribunal.

"Igual que la massacre a Butxa, com molts altres crims de guerra russos, l'atac amb míssils contra Kramatorsk ha de ser un dels càrrecs que es jutgin, cosa que acabarà passant."

Ucraïna està recollint proves de totes aquestes matances, que Vladímir Putin nega. Zelenski ha remarcat que "tots els esforços" se centraran a establir fins al mínim detall qui va fer què, qui va donar cada ordre i d'on procedia el míssil, qui el va transportar i com es va coordinar l'atac. "La responsabilitat és ineludible", subratlla.

Pel president ucraïnès, és un "error" la "suavitat" amb què alguns països occidentals segueixen tractant l'Estat rus.

Les regles de la guerra

Més enllà de l'intercanvi d'acusacions, la guerra també té regles, plasmades en el dret internacional humanitari, que descriuen els crims de guerra i contra la humanitat, a més del genocidi. El Tribunal Penal Internacional és la instància permanent per jutjar aquests críms, però ni Rússia ni Ucraïna en són membres.

El suís Jean Henri Dunant va fundar la Creu Roja després de veure la falta d'assistència als soldats ferits a les guerres. Va ser la llavor del que acabaria sent la Convenció de Ginebra, firmada per tots els països de l'ONU el 1949, després de l'Holocaust, i que són les principals normes internacionals per limitar la barbàrie de la guerra.

Protegeixen tant les persones que no participen en les hostilitats, com ara els civils o el personal sanitari, com els que ja no poden seguir combatent, per exemple els ferits o els presoners de guerra.

Els crims de guerra han de tenir lloc en un context armat i la responsabilitat és individual: homicidi intencional, tortura, tracte inhumà, mutilacions, experiments biològics... en la llarguíssima llista s'inclouen la violació i l'esclavitud sexual. També la destrucció i apropiació de béns, la deportació, la detenció il·legal, l'allistament de menors, la negació d'un judici just o la fam com a arma de guerra.

Els crims contra la humanitat es poden cometre també en temps de pau. Hi ha d'haver violència a gran escala o en una zona geogràfica àmplia. El Tribunal Penal Internacional els defineix com l'atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil.

El genocidi és la intenció de destruir totalment o parcialment un grup ètnic, racial, nacional o religiós, com ara a Ruanda el 1994; a Srebrenica, a Bòsnia, el 1995... però és el crim més difícil de demostrar. És el cas dels rohingyes a Birmània, on hi ha hagut matances, violacions massives i incendis de cases. Més de 700.000 rohingyes musulmans van haver de fugir de la budista Birmània el 2017... però la seva causa al TPI segueix oberta.

Hi ha experts que creuen que ja es pot afirmar que Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna, i potser també crims de lesa humanitat, però no genocidi.