Noves línies de Rodalies i tramvia, l'aposta del govern per a una xarxa que ha quedat curta

La Generalitat vol fer que el tren sigui el mitjà de transport prioritari a Catalunya el 2050. Així es desprèn de l'Estratègia Ferroviària de Catalunya, aprovada aquest dimarts al consell de govern, i que servirà de base per al pla de serveis que s'hauria de presentar l'any vinent amb la concreció de les inversions per al període 2026-2050 en les xarxes d'Adif, FGC, metro i tramvia.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest document suposa un full de ruta per a "planificar el desenvolupament del transport ferroviari a mitjà i llarg termini" i per adaptar-lo als reptes actuals, com el traspàs de Rodalies, i futurs, com el creixement de la mobilitat les properes dècades.

Encara que sense dates ni pressupost, l'estratègia esbossa un país amb molta més mobilitat ferroviària que ara, tenint en compte que previsiblement augmentarà la població i el nombre de viatges diaris que fem cadascú, així com el transport de mercaderies.

Però lluny de preparar-se per a aquest escenari, si mirem entre el 2000 i el 2025, les inversions --30.000 milions d'euros aproximadament al 50% entre Estat i Generalitat-- han suposat un escàs avanç en quilòmetres de vies de tramvia, metro i tren convencional.

En aquest quart de segle tot just s'han construït 34 km de via de tren convencional, i se n'han tancat alguns de la xarxa d'Adif.

Per contra, l'alta velocitat ha estat la gran beneficiària de les decisions dels governs de l'Estat i ha passat de 0 a 368 quilòmetres de via a Catalunya en aquest quart de segle, mentre que el gruix de la inversió catalana ha anat destinada a l'L9 del metro, una obra tècnicament molt complexa.

Amb aquests precedents, la xarxa ferroviària a Catalunya és molt menor que la d'altres països europeus. El cas més evident és Letònia, amb 985 quilòmetres de via per cada milió d'habitants, comparat amb els 236 km per cada milió d'habitants a Catalunya. 

Noves línies de tren i de tramvia i més estacions d'alta velocitat

Amb el nou pla, el govern vol convertir el transport ferroviari en protagonista per ordenar la Catalunya del futur, millorant-ne la fiabilitat i tenint especialment en compte les àrees on ja ha crescut més la població, com el Penedès, el Camp de Tarragona, les comarques gironines i les ciutats de la segona corona de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Per aconseguir-ho, el projecte esbossa alguns dels grans projectes que marcaran la política ferroviària de les pròximes dècades, com són la Línia Orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, i l'Eix Transversal que ha d'unir Girona, Vic i Lleida en tren, del qual es licitarà l'estudi informatiu abans d'acabar l'any.

El govern també treballa amb la previsió d'obrir noves estacions d'AVE a l'aeroport de Girona, aeroport de Reus i Vilafranca del Penedès, i la construcció de línies de tren-tramvia a Girona, el Bages, les Terres de l'Ebre i la Seu-Andorra, així com el creixement de Rodalies a Girona, Lleida i Tarragona i la construcció d'una terminal logística per a mercaderies a Torreblanca, a Lleida.

Paral·lelament, el govern vol promoure les empreses catalanes del sector i formar personal ferroviari propi, crear una empresa pública capaç de comprar material i distribuir-lo per evitar-ne l'envelliment, i concertar serveis ferroviaris cap a l'Aragó i la Catalunya Nord d'acord amb els seus governs.

El pla també es refereix a la possibilitat d'augmentar la capacitat de la xarxa amb sistemes de conducció avançats i automàtics, i s'hi fa una aposta per augmentar la velocitat de trens regionals i semidirectes, dels 120 km/h fins als 160.

Tot plegat, en la línia del que ja van posar damunt la taula els grups parlamentaris en el ple dedicat a Rodalies el passat mes de març, quan el Parlament va demanar el cessament de Paneque i va reprovar l'actuació del ministre Puente.