Obama i Putin acosten posicions, però discrepen sobre el paper d'Al-Assad, en la primera trobada en dos anys
La guerra de Síria ha estat el tema protagonista a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Barack Obama i Vladímir Putin han escalfat motors de cara a la trobada que han mantingut després a la seu de l'ONU, la primera reunió bilateral en dos anys. Putin i Obama no han acostat posicions pel que fa a la crisi de Síria i al paper de Bashar al-Assad, però almenys s'han assegut cara a cara per parlar-ne, en un intent d'acostament.
Segons un alt funcionari nord-americà, Obama i Putin han coincidit en la necessitat de buscar una "solució política" al conflicte de Sïria, però estan en total desacord sobre el paper que ha d'exercir Al-Assad. Per als Estats Units, Al-Assad ha de plegar, mentre que Rússia en defensa la legitimitat.
En acabar la trobada, Putin ha dit d'Obama davant dels mitjans que és "franc i constructiu". Segons la televisió Russia Today, Putin ha negat que Moscou tingui troopes o pensi tenir-ne a Síria, tot i que el Kremlin ha augment darrerament el seu suport militar al règim d'Al-Assad. El mandatari rus, a més, ha dit que ningú sap si són efectius els bombardejos a Síria, però no exclou que Rússia pugui sumar-se als atacs.
La crisi de Síria també enfronta els dos líders a l'Assemblea
Davant l'Assemblea General de l'ONU, tots dos ja han evidenciat predisposició a cooperar en el camp diplomàtic, però amb evidents tensions pels diferents punts de vista.
En el 70è aniversari de l'organització, l'esperit de cooperació amb què es va crear l'ONU ha estat invocat per molts mandataris com a element necessari per resoldre els conflictes presents. Però, tot i coincidir en la recepta, no es poden d'acord en qui o com l'ha d'administrar. Ho ha demostrat el conflicte de Síria, accentuat per la crisi dels refugiats i la inestabilitat al Pròxim Orient. Després que Obama ha fet una enèrgica defensa de la diplomàcia per resoldre el problema, Putin n'ha qüestionat l'autoritat moral:
Més que introduir reformes, una agressiva interferència estrangera ha acabat amb la destrucció de les institucions nacionals i de la forma de viure. No em puc estar de preguntar-me: Qui ho ha causat, tot això? Us adoneu, ara, de què heu fet?
El president Obama ho sap. Davant el fracàs de la seva estratègia d'armar rebels, que Putin també ha criticat, el president dels EUA està disposat a reprendre les relacions amb Rússia, aliat d'Al-Assad, per intentar aprofundir en la solució política. Segons Obama:
El realisme demana que serà necessari el compromís per lluitar i finalment aniquilar Estat Islàmic. Però el realisme també requereix una transició cap a un altre líder i lluny d'Al-Assad.
I Putin ha respost:
Creiem que és un gran error rebutjar la cooperació amb el govern sirià i les seves forces armades, que són les que estan lluitant violentament, cara a cara, contra Estat Islàmic.
Tot i les evidents diferències, la realitat obliga a la predisposició. Obama ha dit explícitament que està disposat a col·laborar amb Rússia i l'Iran, i Putin ha llançat la proposta d'una altra coalició internacional contra Estat Islàmic. El missatge de tots dos és cooperació, però qui ha de liderar?
Mentre no es resolt aquest lideratge, el que queda clar és que, a diferència del passat, l'Iran formarà part de qualsevol negociació del conflicte sirià. A l'ONU, el president iranià, Hassan Rohani, s'ha mostrat disposat a col·laborar en un front contra l'extremisme i la violència, i ha dit que treballarà per, literalment, promoure la democràcia a Síria.
