Objectiu la Lluna: les 4 grans diferències entre les missions Artemis i Apollo
Els astronautes d'Artemis II ens han deixat aquests dies amb la boca oberta. Però més enllà del romanticisme de la missió al voltant de la Lluna, el programa de la NASA reflecteix la cursa espacial que avui protagonitzen els Estats Units i la Xina, de la mateixa manera que durant la guerra freda la pugna per la conquesta de l'univers va ser entre els Estats Units i l'antiga Unió Soviètica.
Tot i això, hi ha algunes diferències entre la cursa espacial de la segona meitat del segle passat i la que es lliura ara, més de cinquanta anys després, i que és evidentment molt més ambiciosa.
Actualment les potències mundials que volen trepitjar la Lluna són diferents, tenen nous objectius i no podrien donar forma a les seves missions sense les empreses privades. També fan justícia amb les dones i les minories, que fins ara no havien participat en aquests programes espacials.
Nous actors
L'exploració espacial sempre ha estat molt vinculada a la indústria militar, sobretot en plena guerra freda. La cursa espacial entre els Estats Units i l'antiga URSS estava molt relacionada amb la possibilitat de desenvolupar míssils d'abast intercontinental.
El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Xavier Luri, explica que la competició actual entre els Estats Units i la Xina té un component més aviat geoestratègic i econòmic:
Avui en dia la cursa es planteja en termes de qui dominarà el futur del món.
El nou administrador de la NASA designat per Donald Trump no se n'amaga. El multimilionari Jared Isaacman, que ha sigut comandant en vols privats d'Space X, ho ha dit obertament: "Aquest cop l'objectiu no és deixar banderes i empremtes. Aquest cop l'objectiu és quedar-nos."
En aquest sentit, els Estats Units volen establir bases lunars permanents al satèl·lit de la Terra. També fer explotació de recursos naturals.
L'expert en dret espacial, l'advocat i consultor de Stardust Consulting, Rafael Harillo, assenyala la voluntat dels països de posicionar-se al món: "El primer que arribi a la Lluna i aconsegueixi establir una situació de més control tindrà molt a dir tant a l'espai com a la Terra."
Nous objectius
L'administració Trump no ha perdut l'oportunitat de capitalitzar un esdeveniment inèdit en l'últim mig segle. El president dels Estats Units ho ha incorporat a la seva retòrica imperialista com un èxit més: "Estem guanyant a l'espai, a la Terra i en tot el que hi ha entremig (...). El món sencer ens mira", va escriure a la seva xarxa social.
Sense complexes, el segon mandat de Trump ha posat la banya en el control territorial de l'hemisferi occidental amb una intervenció militar a Veneçuela, amenaces per annexionar-se Groenlàndia i ara la Lluna.
Luri ho explica de forma transparent: "L'espai és tan geoestratègic com el pas àrtic".
Una prova d'això és l'empresa Starlink del magnat Elon Musk. Els seus satèl·lits ofereixen una cobertura molt àmplia que ha estat clau en conflictes com la guerra d'Ucraïna.
Però l'espai té les seves normes amb la regulació internacional que als anys seixanta es va fer de l'espai. Malgrat que la tecnologia actual l'ha deixat bastant obsoleta, al cosmos no hi ha barra lliure. Ho recorda l'advocat Harillo:
No és possible fer una reclamació de la sobirania de la Lluna, com es feia fa segles a l'època colonial.
Noves col·laboracions
A la primera carrera espacial, les companyies aeroespacials com Space X d'Elon Musk o Blue Origin de Jeff Bezos eren inexistents. Ara no s'entén l'exploració espacial sense elles.
De fet, Space X desenvolupa el mòdul d'allunatge que, en teoria, hauria de permetre que els nord-americans tornessin a trepitjar la Lluna el 2028, coincidint amb el final de la presidència de Trump.
Tot i l'interès de la Casa Blanca en la carrera espacial, Trump li vol retallar pressupost a la NASA, sobretot als programes científics que tenen a veure amb l'observació de la Terra i el canvi climàtic.
Segons Luri, la ciència surt perjudicada en "un model capitalista" en què la iniciativa privada pot fer més coses. L'expert afegeix que el programa Artemis és costós, però que un país com els Estats Units se'l poden permetre perfectament.
Justícia històrica
En 10 dies de missió, l'Artemis II ha trencat diversos rècords. Per primera vegada, la tripulació ha incoporat una dona i un afroamericà. Els especialistes de missió Christina Koch, que és l'única tripulant sense passat militar, i Victor Glover.
Aquesta diversitat, buscada expressament, vol trencar amb el perfil que fins ara ha protagonitzat la cursa espacial. Fins ara només dotze persones han trepitjat la Lluna. Tots han estat homes, blancs i dels Estats Units, en el marc del programa Apollo.
En un món dividit políticament, els astronautes de la missió també han enviat un missatge d'unitat a tota la humanitat.
