Ocupacions a Catalunya: el 96% a pisos buits i el 80% de grans tenidors
L'any 2025 hi va haver un 20% menys d'ocupacions consumades a Catalunya comparat amb el 2024, segons dades dels Mossos d'Esquadra. D'altra banda, les temptatives d'ocupació es van mantenir estables respecte a l'any anterior però confirmant una lleu tendència a l'alça.
Segons la comissària i sotscap executiva del cos de Mossos d'Esquadra, Alícia Moriana, aquestes xifres es poden deure a més sensibilitat social per alertar ràpidament si es detecta un intent d'ocupació i, derivada d'això, a una ràpida resposta per part de la policia.
Moriana també apunta que els grans tenidors també han començat a posar algunes mesures per evitar ocupacions i que la llei, que preveu sancions en cas d'abandonament, també afegeix pressió.
Però quan parlem d'ocupacions, sovint apareixen llocs comuns i tòpics que potser no reflecteixen del tot la realitat. Tot seguit en repassem alguns.
L'"ocupació" no és un delicte
D'entrada cal recordar que el delicte d'ocupació no existeix al Codi Penal.
El terme "ocupació" és el que es fa servir popularment per referir-se a un fenomen que, en realitat, són tres tipus de delicte diferents.
- D'una banda, hi ha el delicte d'usurpació: quan algú entra en un pis que està buit permanentment. És un delicte lleu que es pot resoldre amb una multa.
- També hi ha el delicte d'usurpació amb violència: es refereix a entrar en un pis buit permanentment però fent ús de la violència. És un delicte més greu que podria acabar en presó.
- I finalment hi ha el delicte de violació de domicili: quan algú entra en un pis a casa on hi ha algú vivint, on algú té establert el seu domicili. És el més greu dels tres.
Aquests tres tipus de delictes defineixen també com pot actuar l'autoritat davant de cada cas.
En el cas d'una violació de domicili, la policia pot actuar ràpidament i desallotjar les persones que hagin entrat perquè estan ocupant el domicili.
En el cas d'usurpacions, el procés és més complex.
Les ocupacions, en pisos buits
Quan es parla d'ocupacions, sovint es menciona el temor que ens ocupin la casa o el pis "mentre anem a buscar el pa" o quan marxem de vacances.
En el cas remot que es donés aquesta situació, estaríem davant un delicte de violació de domicili i la policia podria intervenir immediatament, com confirma la comissària Moriana:
En una violació de domicili, aquestes persones les podem treure (sense que calgui una ordre judicial)
Però el cert, segons les dades dels Mossos, és que aquesta casuística no es dona pràcticament mai.
Del total de 7.110 denúncies del 2025 relacionades amb el fenomen de l'ocupació, un 96% són per usurpacions (entrades a pisos buits) i només un 4% són denúncies per violacions de domicili.
En números absoluts, això vol dir que el total de denúncies per violació de domicili van ser 284.
Si es consulten les dades de procediments judicials iniciats per aquesta causa, és a dir, les denúncies que han tirat endavant, les xifres baixen molt més, fins a 36 l'any 2024 (dades de l'Audiència de Barcelona, l'única que recull dades, però la que concentra més casos).
Per tant, el temor a una ocupació del domicili habitual té poca base en la realitat.
A banda de tot plegat, del total de denúncies un 80% són per usurpacions en pisos que són propietat de grans tenidors.
Què passa amb les segones residències?
El cas de les segones residències també provoca confusió perquè també se sol parlar incorrectament d'ocupació.
El cas és que la segona residència on anem habitualment es considera jurídicament domicili i, per tant, està protegida com la primera residència.
Així ho va dictar la Fiscalia General de l'Estat en una instrucció publicada l'any 2020. La jurisprudència del Tribunal Suprem també avala aquesta consideració.
Fins i tot una segona residència de temporada, si és un lloc on fem vida durant una part de l'any, també pot ser considerada domicili.
Per demostrar que una segona residència també és la nostra llar, com en el cas de la primera residència, n'hi ha prou amb rebuts de serveis o testimonis de veïns que ens coneguin.
Si ho podem provar, doncs, la policia podrà actuar de manera immediata i sense que calgui una ordre judicial.
El que no es considera jurídicament segona residència (ni domicili) és un pis o casa que tenim en algun altre lloc, però que està buida la major part del temps i que no podem demostrar que hi anem sovint.
El propietari està desprotegit i l'okupa sobreprotegit?
Quan es parla d'ocupacions, els advocats experts en dret immobiliari recorden que la Constitució protegeix el domicili on vivim a l'article 18.2:
El domicili és inviolable. Cap entrada o escorcoll es podrà fer sense consentiment del titular o resolució judicial, excepte en cas de delicte flagrant.
És cert que, alhora, la Constitució protegeix també el dret a la propietat privada, article 33.1: "Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència".
En la col·lisió d'aquests dos drets en casos d'usurpació d'un immoble buit que algú ha convertit en casa seva, el dret a la inviolabilitat del domicili prevaldria.
El domicili d'algú no depèn de si és propietari o no de l'habitatge: depèn de si ha establert allà la seva vida privada, la seva intimitat. El dret a protegir això és un dret fonamental.
Aquesta garantia ens permet defensar el lloc on fem la nostra vida per davant de possibles abusos, com ara que hi entri el propietari sense el nostre permís, la policia sense una ordre judicial o qualsevol altra persona que no vulguem.
Per tant, el que garanteix la llei és que, per treure algú de casa seva o entrar en un pis on viu algú, calguin garanties reforçades.
La llei no està feta per protegir els ocupes, sinó la inviolabilitat del domicili, que és un dret que té tota la població.
Segons Paula Cardona, advocada experta en dret immobiliari i assessora del Sindicat de Llogateres, sovint les usurpacions no acaben perseguides penalment: "Si s'ocupa un habitatge buit que no constitueix domicili de ningú, el que hi ha és una usurpació lleu. I si no es donen els requisits penals, no es pot actuar penalment. Llavors s'ha d'anar per la via civil."
En el cas d'ocupació de pisos buits, la policia només pot actuar en cas que detecti el que s'anomena un "delicte flagrant".
Això sí: la intervenció de la policia pot dependre de moltes coses. Segons Moriana, el problema és que no està ben definit què és un delicte flagrant.
Legalment, no existeix una definició consensuada de què és delicte flagrant. Queda a la interpretació del jutge i no tots els partits judicials tenen la mateixa interpretació.
Aquesta falta de concreció jurídica pot generar confusió, admet Moriana, perquè hi ha casos en què la policia podrà intervenir passades 5, 10 o 48 hores per desallotjar algú, i en d'altres el jutge pot considerar que una hora després de l'ocupació ja no es pot entrar sense ordre judicial perquè algú ja hi ha constituït el seu domicili.
Què passa quan les persones que ocupen es declaren vulnerables?
Ara mateix la llei que preval en matèria d'habitatge i ocupacions és la 13/2023, que té abast estatal.
Aquesta llei és la que permet retardar o frenar desnonaments en cas que les persones que hi visquin acreditin que són vulnerables fins que no hi hagi "alternativa residencial".
Per poder ser reconegut com a vulnerable, cal aportar un informe dels serveis socials que acrediti una sèrie de requisits que es poden tenir en compte, com per exemple:
- Ingressos menors a 1.600 euros aproximadament per part de la unitat familiar.
- Si hi ha menors a la llar.
- La situació d'incapacitat laboral o dependència d'algun dels membres de la llar.
- Documents que acreditin que els membres de la llar no tenen feina.
Des del col·legi d'APIs de Barcelona, la seva presidenta, Montserrat Junyent, critica que la protecció de les persones que ocupen un pis per viure-hi perjudiqui els propietaris:
El que no pot ser és que aquesta protecció (la que poden demanar les famílies vulnerables) vagi a càrrec del propietari.
"Si denuncies abans de 48 hores, la policia hi pot intervenir"?
Aquesta frase, que ha fet fortuna quan es parla d'ocupacions, tampoc té cap base real.
D'entrada, cap llei recull aquest límit temporal per desallotjar algú que entra en una casa aliena.
Com hem dit, si la casa on entren és un domicili, la policia intervindrà tan bon punt hi hagi denúncia.
Tant si acabem de marxar com si fa dues setmanes que som fora de vacances. Perquè allò és un domicili, i qui hi ha entrat ha comès una violació de domicili, independentment del temps que hi porti.
La comissària Moriana és clara: "En una violació de domicili, aquestes persones les podem treure (sense que calgui una ordre judicial)."
En el cas d'un pis buit permanentment, el desallotjament s'allargarà més o menys, però en cap cas serà immediat com en el cas d'un domicili.
Ocupacions que s'eternitzen
Un altre dels inconvenients que es mencionen quan es parla d'aquest tema és que, quan una casa és ocupada, és molt difícil treure'n les persones que hi viuen.
El cert és que la llei 12/2023 ofereix una via judicial nova per accelerar la resolució d'ocupacions d'immobles.
Segons Paula Cardona, advocada experta en dret immobiliari i assessora del Sindicat de Llogateres, és una via molt més ràpida que l'habitual a la Justícia:
Les recuperacions de la possessió de particulars tenen un procediment molt més ràpid que qualsevol altre en l'ordre civil.
Aquesta via és diferent si el propietari del pis ocupat és una persona física o una empresa.
Si un propietari és una persona física, pot portar el cas a la justícia i en només dos mesos les persones que viuen al pis ocupat i l'administració han de moure fitxa. Els uns acreditant vulnerabilitat, si n'hi ha, i l'administració oferint una solució.
En el cas que els propietaris siguin empreses, aquest termini és de quatre mesos.
Passat aquest temps, es podrà procedir al desnonament.
Aquests terminis, inclosos a la llei 12/2023, són excepcionalment curts si parlem de l'administració de Justícia, i pretenen evitar que els casos s'eternitzin als jutjats.
Tot i això, segons la presidenta del col·legi d'APIs de Barcelona, Montserrat Junyent, encara és massa aviat per saber si aquest camí, generat per la llei 13/2023, és més ràpid:
Encara no tenim prou perspectiva en el temps per veure l'eficàcia d'aquests nous mecanismes
Per tant, és cert que hi ha mecanismes accelerats per recuperar un pis del qual podem demostrar que som propietaris i que se'n fa un ús (que estigui buit esperant un nou llogater o una reforma, o esperant un tràmit administratiu, per exemple).
El problema és que l'administració de Justícia també pot actuar com a embut en aquests casos, i que s'allarguin els terminis, tenint en compte les garanties de qualsevol procés que permet presentar recursos.
En resum, existeix un mecanisme per agilitzar els desnonaments, però també pot trobar un fre en la saturació del sistema judicial.
A Catalunya la llei és més permissiva amb les ocupacions?
Una brama que sovint es repeteix és que a Catalunya la llei és més permissiva pel que fa a les ocupacions.
D'entrada, és cert que Catalunya és on més ocupacions i intents d'ocupació hi ha a l'any.
També és cert que Catalunya és la quarta comunitat amb més habitatges buits, darrere d'Andalusia, Galícia i el País Valencià.
Segons els experts, el fet que hi hagi més ocupacions es deu a una combinació de pressió demogràfica i presència de pisos buits.
En aquest context, a Catalunya hi havia lleis que afrontaven el fenomen abans que n'hi hagués a la resta de l'Estat.
La llei a Catalunya va ser més garantista amb els inquilins vulnerables que a la resta de l'Estat entre el 2015 i el 2024.
Entre aquests dos anys van estar en vigor les lleis 24/2015 i 1/2022 que, entre altres coses, obligaven els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de començar un procés de desnonament o a renovar contractes de lloguer social automàticament.
En aquesta llei, però, es protegia sobretot els inquilins que havien deixat de pagar el lloguer i no tant els que ocupaven sense cap contracte previ.
Durant el temps que aquestes lleis van estar plenament en vigor, Catalunya va tenir una normativa diferent de la de la resta de l'Estat en matèria d'ocupacions en pisos de grans tenidors.
Els articles d'aquestes lleis que deien això, però, van decaure el 2024 quan el Tribunal Constitucional les va tombar.
