Oda al teletreball

Arran del caos circulatori de l'altre dia a l'AP-7, he sentit de tot. Des de la versió de la dita de la Transició "con los peajes vivíamos mejor" a l'altre clàssic, "la culpa és de Madrid".  Ah, per no parlar dels qui responsabilitzen el pobre ciutadà que es veu que agafa el cotxe per capritx, encara que es passi la vida en embussos i l'hi deixi pagant la benzina a preu d'or.

Des dels despatxos de Barcelona és molt fàcil posar-nos cada dia les coses més difícils per entrar en cotxe a la ciutat i quedar del rotllo smart city, però proveu de viure a l'Alt Urgell, per exemple, i de moure-us per l'àrea metropolitana. 

Certament, la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya és una vergonya, en transport públic, en el corredor mediterrani i tantes altres coses.

Propostes: que si més grues a les autopistes, que si reducció de velocitat a alguns trams, que si els camions no avancin... Però a cap tertúlia he sentit la paraula teletreball. No estic dient de tornar a un teletreball pandèmic sinó a un de racional, que ens faci perdre menys temps de vida en desplaçaments cars i contaminats, que les carreteres s'omplin només dels vehicles amb les mercaderies i les presencialitats imprescindibles.  

Per què hem abandonat pràcticament aquell teletreball que havia vingut per quedar-se? Hi té a veure que moltes empreses, administració inclosa, no el fomenta perquè legalment hauria de posar unes eines a casa que no volen pagar? Vols dir que si fan bé els números, no els sortiria més a compte? I, a sobre, quedarien la mar de smart, modernets i ecològics.