Pal-Arinsal acull la novena edició de l'Andorra Weather Meeting

Meteoròlegs europeus, dels Estats Units i del Brasil tornen a compartir, un any més, les seves experiències i coneixements a l'Andorra Weather Meeting (AWM), que se celebra a Pal-Arinsal Grandvalira aquests dies, del 15-18 de gener. En ambient distès, els participants gaudeixen de la neu, però també hi ha temps per a la formació.

L'esdeveniment celebra ja la seva novena edició. Hi assisteixen representants de mitjans de comunicació andorrans i espanyols com RTVA, Telecinco, Cuatro, TVE i La Sexta; autonòmics com TV3-3Cat, EITB, CCMedia, Rac1, Betevé, i de països europeus com Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Portugal, Suècia, els Països Baixos i Polònia. Per primera vegada, també hi participen presentadors del temps dels Estats Units i de nou el Brasil. També hi participen predictors del Meteocat i del Servei Meteorològic Nacional del Govern d'Andorra.

La trobada va acompanyada d'unes presentacions conduïdes pel professor Paul Williams (Universitat de Reading), el doctor Carlo Buontempo (Copernicus), Ariel Rodríguez (Telemundo Florida, USA) i Laura Tobin (ITV, UK).

L'aviació del futur afrontarà més turbulències a causa del canvi climàtic

El profesor Paul Williams de la Universitat de Reading ha estudiat com el canvi climàtic està modificant els corrents en jet (jet streams), unes bandes de vents molt forts a gran altitud que influeixen decisivament en el temps meteorològic i en l'aviació. L'escalfament global no fa necessàriament que els corrents en jet siguin sempre més forts o més febles, però sí que augmenta el contrast de temperatura a certes capes de l'atmosfera, fet que incrementa el cisallament del vent dins del corrent en jet. 

El cisallament del vent dins del corrent en jet és el canvi brusc de la velocitat i/o la direcció del vent en una distància curta dins d'aquesta franja de vents molt intensos a gran altitud. Aquest contrast crea inestabilitat a l'aire i pot afavorir l'aparició de turbulències, sovint d'aire clar.

Aquest augment del cisallament del vent està afavorint més presència de turbulència d'aire clar (CAT), un fenomen especialment difícil d'anticipar perquè no està vinculat a núvols ni a tempestes visibles, i sovint passa desapercebut per als satèl·lits, el radar i fins i tot per l'ull humà. Segons una recerca de Paul Williams, aquest tipus de turbulència s'ha incrementat un 55% des del 1979, i la tendència apunta a un augment continuat.

De cara a les pròximes dècades, els seus estudis indiquen que, en corredors aeris molt transitats —sobretot a l'Atlàntic Nord i l'Àsia oriental— la turbulència severa podria arribar a duplicar-se o triplicar-se cap a la dècada del 2050 respecte als valors actuals, si les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant.

Aquesta realitat podria influir fins i tot en la disposició de la població a agafar un avió. Entre les raons més habituals que alimenten la por a volar destaquen la sensació de perdre el control i el record d'haver viscut episodis de turbulència en el passat.

Per al sector, les conseqüències podrien traduir-se en vols més moguts, un possible increment d'incidents i lesions a bord, més fatiga estructural als aparells i ajustos en la planificació de rutes, amb efectes directes sobre el consum de combustible i els costos operatius. Tot i que volar continua sent segur, la recerca de Williams deixa clar que el canvi climàtic ja està modificant l'experiència de vol i que aquest efecte pot intensificar-se en el futur.

Encara que la turbulència acostuma a ser sobretot una qüestió d'incomoditat més que no pas de risc greu, l'augment de la inestabilitat atmosfèrica obliga aerolínies, científics i enginyers a buscar solucions per reduir-ne l'impacte. En aquest sentit, els fabricants d'avions confien que noves tecnologies i innovacions ajudaran a minimitzar-ne els efectes.

De fet, la combinació de nous processos de producció, intel·ligència artificial i sensors avançats podria marcar un punt d'inflexió en l'aviació durant la segona meitat del segle XXI. Mentrestant, avui dia, abans d'enlairar-se, els pilots revisen butlletins meteorològics, analitzen mapes dels corrents en jet i utilitzen eines de planificació i predicció com la  predicció com la Graphical Turbulence Guidance, aquesta última eina en el cas dels Estats Units (GTG), un sistema al qual també va contribuir Paul Williams.

Huracans: de la formació a la intensificació sobtada 

Per la seva banda, Ariel Rodríguez, meteoròleg de Telemundo Florida, s'ha centrat en la intensificació sobtada de certs huracans.

Els huracans són alguns dels sistemes meteorològics més potents i d'alt impacte de la conca atlàntica, capaços de generar vents destructius, marees ciclòniques potencialment mortals i pluges intenses amb inundacions en comunitats costaneres i insulars. Aquesta presentació ha ofert una visió general concisa de com es formen, s'organitzen i s'intensifiquen els huracans, amb especial èmfasi en les condicions atmosfèriques i oceàniques que en determinen la intensitat i els impactes potencials.

Com a segon eix, la xerrada ha analitzat episodis d'intensificació ràpida a través d'exemples de la temporada d'huracans de l'Atlàntic del 2025, mostrant com algunes tempestes es van reforçar de manera molt significativa en poc temps. Aquests casos il·lustren com aigües oceàniques molt càlides, un baix cisallament del vent i una estructura favorable de la tempesta poden accelerar la intensificació, sovint reduint els temps de preparació i augmentant el risc. La presentació ha conclòs destacant per què entendre tant el comportament dels huracans com els canvis sobtats d'intensitat és essencial per millorar les previsions, la preparació i la comunicació del risc.

Resum de l'any 2025.

Carlo Buontempo, el director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) del Centre Europeu de Previsions a Mitjà Termini aborda en la seva presentació el resum del 2025.

El 2025 va ser el tercer any més càlid registrat a la Terra. Carlo Buontempo, el director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) del Centre Europeu de Previsions a Mitjà Termini ha abordat en la seva presentació el resum del 2025. Estem en un món més calent, en un escenari nou. El fet que el 2025 hagi estat el tercer any més càlid mai registrat és alarmant, però sobretot confirma que el planeta ja ha entrat en un nou nivell de risc a causa de l'escalfament global. Segons l'estudi de l'agència europea Copernicus, els rècords de temperatura s'han anat acumulant i, de fet, els últims 11 anys han estat tots, sense excepció, els més càlids mai registrats. Els darrers tres anys són especialment preocupants: el 2023 va marcar un rècord amb +1,48 °C respecte del període preindustrial, el 2024 el va superar amb +1,60 °C, i el 2025 s'ha situat en +1,47 °C. Tot i que podria semblar una baixada, en realitat el 2023 i el 2024 estaven influenciats pel fenomen natural d'"El Niño", que afegeix escalfor extra. Això vol dir que el 2025, sense aquest impuls, ja ha fregat els +1,5 °C considerats la "línia vermella", i si es fa la mitjana dels tres anys, ja se supera aquest llindar, deixant en evidència que els objectius dels Acords de París han quedat enrere.

I finalment PlayStation Climate Station

Laura Tobin, meteoròloga de la cadena britànica ITV, ens ha presentat PlayStation Climate Station: és una experiència interactiva gratuïta per a PlayStation 5, dissenyada per comunicar la ciència del clima mitjançant una visualització immersiva i una narrativa accessible. Transforma conjunts de dades en entorns interactius que permeten als usuaris explorar les condicions climàtiques del passat, del present i les projeccions de futur.

L'experiència inclou un Weather Year en format de línia de temps, amb més de 120 anys de dades climàtiques observacionals procedents de fonts com l'IPCC, la NASA i la NOAA; comparacions visuals d'escenaris futurs d'emissions i dels seus impactes fins a l'any 2100; i una biblioteca explicativa de vídeos guiats presentats per la meteoròloga Laura Tobin. Climate Station demostra el potencial de les plataformes de videojocs interactius per millorar l'alfabetització climàtica i la implicació del públic amb els riscos climàtics.