Passar 20 anys al corredor de la mort sent innocent: el cas de Mario Flores
Anava rumb als Jocs Olímpics de salt de trampolí i tenia ofertes de beca de deu universitats nord-americanes, però el seu destí es va truncar d'un dia per l'altre.
El van detenir per homicidi. Simpatitzava amb la banda dels Latin Kings, tenia antecedents per robar un cotxe i el van acusar d'haver matat el líder d'una banda rival.
No hi havia proves, era el crim perfecte per encolomar a qualsevol. Era el 1984 i era a la ciutat més violenta dels Estats Units: Chicago.
Cap de turc de la policia corrupta
Mario Flores, un immigrant mexicà de 19 anys, va ser l'escollit pel detectiu de la policia Reynaldo Guevara per tancar aquell cas d'assassinat de manera ràpida: va falsejar proves i va manipular testimonis.
Amenaçat i apallissat, Flores va confessar:
Em van torturar a cops durant 18 hores fins que els vaig dir que firmava, que em portessin la confessió. Els meus dos millors amics van declarar falsament en contra meu i van dir al jurat que m'havien vist matar el cap de la colla rival.
Vint anys al corredor de la mort en una presó de màxima seguretat, vint anys en una cel·la petita 23 hores al dia, vint anys de soledat i angoixa pel futur.
A la presó va estudiar Dret i va poder ajudar 13 companys a recuperar la llibertat, a reobrir els seus casos.
Anys intentant demostrar la seva innocència
A finals dels vuitanta es van començar a utilitzar als tribunals les proves d'ADN i molts presos van poder demostrar la seva innocència. La prova en si no és cara, costa uns 200 euros, però el que és realment difícil és aconseguir que es reobri un cas.
Ell ho tenia molt difícil per la falta de proves, però la seva bona conducta i el suport internacional que va aconseguir el van ajudar.
Explica que va poder convèncer el comitè de revisió de la seva innocència. "En la conclusió a la qual va arribar el comitè sobre la base de tots aquests elements es pot demostrar sens dubte la innocència", afirma contundent.
L'esperava un altre cop: els assessors del governador li van recomanar que no l'indultés perquè van calcular que seria la ruïna per a l'estat d'Illinois.
Li has truncat els millors anys de productivitat de vida, dels 19 als 39 anys; un jurat determinarà que la indemnització serà astronòmica, com a mínim un milió o dos de dòlars per any, i això és el 2001, i l'estat d'Illinois no té pressupost per pagar aquesta indemnització.
El governador, el republicà Jim Thompson, va commutar les penes dels 167 presos del corredor de la mort abans de deixar el càrrec.
A ell li va oferir un pacte: commutar la pena pels vint anys que ja havia complert, més vint de llibertat condicional, per poder sortir al carrer.
Hi havia, però, una condició: s'havia de declarar culpable i ell no volia. La família el va convèncer. "Se'm feia difícil --explica-- acceptar la culpabilitat, jo sentia que era com una traïció al que sempre havia argumentat de la meva innocència."
Lamenta que la justícia als Estats Units depengui dels diners i que tingui un clar biaix racista. "Un bon advocat té investigadors, parla amb la policia, localitza testimonis, contracta especialistes forenses i pot articular una bona defensa", diu. I afegeix: "Sense diners no fas res."
La Chicago dels vuitanta, hereva d'Al Capone
El Departament de Policia de Chicago a la dècada dels 80 i 90 era tan corrupte que encara avui li plouen les demandes. Almenys una cinquantena de condemnes en casos d'assassinats investigats per Guevara han estat anul·lades i 35 dels inculpats han estat exonerats. Alguns, però, han passat dècades a la presó.
Els últims anys Guevara li ha costat a la ciutat gairebé 100 milions de dòlars en indemnitzacions i costes judicials, i els experts adverteixen que li pot arribar a costar 2.000 milions. Chicago, però, li ha pagat les defenses i Guevara segueix cobrant la seva pensió de policia jubilat.
La justícia, els diners i el color de la pell
Almenys 200 persones que havien estat condemnades a la pena de mort als Estats Units han pogut demostrar la seva innocència i recuperar la llibertat els últims 50 anys.
Això vol dir que, per cada 8 persones executades, una ha estat exonerada gràcies a les proves d'ADN o perquè s'ha demostrat que hi va haver falsos testimonis o corrupció policial.
I d'aquestes persones que han pogut sortir del corredor de la mort més de la meitat són negres, quan constitueixen el 14% de la població. Això evidencia que la justícia depèn del color de la pell i dels recursos econòmics.
Ara Flores fa campanya contra la pena de mort i subratlla els costos que té per als contribuents: màxima seguretat de les presons, judicis molt més llargs, investigacions més laborioses...
Paradoxalment, la cadena perpètua costa 400.000 dòlars per persona; la pena capital, un milió i mig... i no té marxa enrere.
