Patricia Fernández, advocada: "Més enllà dels discursos, les devolucions col·lectives estan prohibides"
Davant del repte de què fer amb els 2.000 menors migrants que hi ha a Ceuta, segons el Ministeri d'Interior, la llei és clara: diu que cal estudiar-ho cas per cas i garantir la protecció del menor abans de qualsevol retorn.
La normativa europea i també l'espanyola permet la repatriació de menors, però amb un procediment específic en què preval l'interès superior del menor. S'ha analitzar cada cas de manera individual i veure si el nen o nena té garanties al seu país d'origen, és a dir, un lloc i un entorn segur on viure.
La situació, a més, es complica quan el migrant és marroquí. El Marroc no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta ni Melilla i això fa que no admeti la devolució dels seus nacionals.
Només accepta una repatriació si es fa al marge de la llei, segons denuncien associacions com la Coordinadora de Barrios. Patricia Fernández, advocada de l'entitat, n'ha parlat en una entrevista a 3CatInfo.
Montse Sànchez: Vostès han estat aquests dies treballant a la ciutat autònoma de Ceuta. Quina és la situació dels menors?
Patricia Fernández: Efectivament, tenim un equip desplegat a Ceuta que està treballant juntament amb l'associació Elín. El que hem vist són molts nens i nenes sols (marroquins, sudanesos, de Togo, Camerun...) en una situació de crisi humanitària.
Tenen moltes dificultats d'accés al sistema de protecció, perquè no hi ha places. Hem vist que s'ha fet un esforç per part del sistema de protecció per acollir les nenes que havien estat agredides.
Hem documentat 14 nenes víctimes d'agressions sexuals a Ceuta. Hem vist nens que mengen menys d'una vegada al dia, sense cap mena de refugi ni de protecció. Veiem una situació de crisi molt important.
MS: Per què no s'estan protegint els menors 20 dies després de l'arribada d'aquestes persones a Ceuta?
PF: N'atribuïm la responsabilitat, d'una banda, a la lentitud de l'Estat per respondre. Era important que s'hagués desplegat un sistema de protecció humanitària urgent. Això no s'ha fet a Ceuta i ha provocat aquesta situació.
També hi ha hagut un intent de minimitzar el nombre de persones que seguien a la ciutat. Es va arribar a dir que en quedaven 2.000. Això no és cert.
Des de la Coordinadora Barrios i l'associació Elín hem fet un registre nominal que arribava a més de 6.000 persones, de les quals 3.000 i escaig eren nens i nenes. A més, ara veiem la manca de coordinació entre les administracions. El discurs antiimmigració es cola en la gestió de la crisi i fa molt de mal.
MS: Han vist retencions de migrants amb l'objectiu d'expulsar-los directament per la frontera amb el Marroc?
PF: El que hem vist ha estat l'exèrcit patrullant la ciutat i els barris i donant instruccions a la gent. Els deien que havien de dirigir-se cap a la frontera. Però cal comprendre que quan Vivas reclama la devolució d'aquestes persones, no explica tota la veritat.
El Marroc no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i això fa que no admeti la devolució dels seus nacionals. Per tant, l'única cosa que ha estat possible ha estat dirigir cap al lloc fronterer les persones que volien tornar voluntàriament.
És imprescindible arribar a un acord polític d'alt nivell entre l'estat espanyol i el Marroc perquè aquestes devolucions es puguin produir. Si no, és impossible.
El Marroc el que diu és que es poden tornar si es fa sense cap mena de procediment. Ja es va intentar l'any 2021, però el Tribunal Suprem va dir que això no es podia fer. Cal fer les coses d'acord amb la llei i cal entaular una reunió d'alt nivell amb el Marroc per resoldre aquesta situació, perquè si no, imposa la seva llei sobre Ceuta i això és un problema de sobirania i de jurisdicció.
Si Brussel·les vol que es produeixi el retorn de nens i nenes, com hem sentit al comissari europeu Markus Lammert, cal fer-ho amb plenes garanties. Aleshores, Brussel·les ha de forçar el Marroc perquè admeti els retorns amb les garanties que diu la llei espanyola. El que no podem fer és consolidar la manca de l'estat de dret, que és el que pretén el Marroc.
MS: Markus Lammert, el portaveu de la Comissió Europea, deia ahir que la llei europea també permet la devolució dels menors.
PF: Efectivament, tant la normativa europea com la llei espanyola permeten la repatriació dels infants. I ho fa amb un procediment específic que està dirigit a garantir que quan es repatria un nen es pren en consideració el seu interès superior.
Hi ha molts nens i nenes que estaran millor amb les seves famílies que a Ceuta o que en un sistema de protecció. Però també és veritat que hi ha altres nens que estan en una situació de risc molt important.
Hem vist nens i nenes víctimes d'agressions sexuals a les seves famílies, del col·lectiu LGTBI... Aquests no poden tornar al Marroc, perquè estarien en una situació de risc.
Per això la nostra legislació estableix un sistema d'identificació del nen, se li ha de preguntar si vol ser retornat o no. En cas que no vulgui tornar, però que creguem que és el millor per a ell, garantirem que el retorn es fa respectant els seus drets.
MS: En el cas que hi hagi una topada de voluntats, Espanya es veurà obligada a fer el que li dicti la Comissió Europea?
PF: En realitat no hi ha una discordança entre el que diu la normativa europea i el que diu la normativa espanyola. El que hi ha és un problema de discurs polític. Brussel·les diu que s'han de tornar tots i Espanya diu que retornarà els que puguin tornar d'acord amb la llei.
Però no oblidem que està prohibit fer devolucions col·lectives. Està prohibit pel Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i, a més, el Tribunal Suprem també ho esmenta en dues sentències. Per tant, en realitat, el comissari el que fa són unes declaracions polítiques que després cal aterrar a la nostra legislació. El que cal fer, doncs, és emetre expedients individuals per a cada nen o nena i prendre una determinació.
MS: Des de la plataforma ja havíeu denunciat la devolució de menors. Un exemple és el cas de l'Aschraf. La seva imatge entrant nedant amb ampolles de plàstic es va fer viral. Com va acabar aquest cas?
PF: L'Aschraf va ser identificat per les autoritats del Marroc. El govern marroquí va fer una operació de propaganda dient que el protegiria, i no va ser així. Es va presentar una denúncia davant de la Fiscalia. La Fiscalia finalment la va arxivar, perquè no va poder determinar que l'Aschraf fos menor.
El Marroc no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta, ja que no contesta cap requeriment de les autoritats espanyoles. Per tant, aquesta decisió es va arxivar. En canvi, van continuar endavant totes les altres denúncies i demandes. Aquestes sí que van rebre justícia amb diverses decisions del Tribunal Suprem.
