Patrycia Centeno: "Letícia deu ser insuportable, però és la més republicana d'aquella casa"
El dimarts 16 de novembre, mentre se celebrava l'entrega dels Premis Ondas a Barcelona, els reis d'Espanya recuperaven els sopars de gala al Palau Reial de Madrid després de 2 anys aturats per la pandèmia. La cita servia per rebre el president d'una república, la italiana, Sergio Mattarella.
La primera dama, una figura anacrònica
El president Matarella és vidu, per això l'ha acompanyat la seva filla, que ha exercit el paper de primera dama, una figura que va néixer als Estats Units per competir amb les reines europees. De fet, la figura de la primera dama encara existeix pel mateix motiu.
La de primera dama és una figura molt anacrònica i molt contrària als principis feministes. Dins d'una república sorprèn que encara hi hagi dones que acceptin fer aquest paper d'atrezzo.
En aquestes ocasions les dones han de portar sempre vestit llarg i els homes vestit de frac. Les funcions que realitzen, però, són ben diferents: elles tenen l'objectiu d'eclipsar amb la seva imatge.
En els sopars de gala, les dones fan bonic, mentre que els homes passen revista a les tropes o es reuneixen per dirigir el món.
I això és el que va intentar fer Letícia, que va lluir un vestit negre de la firma italiana Giorgio Armani.
Algun dia, els mitjans de comunicació s'haurien de fixar en com vesteixen els homes en aquests gales i no quedar-se només amb com van les dones.
Un exemple el trobem en aquest sopar amb el líder de l'extrema dreta, Santiago Abascal.
Abascal semblava que havia posat el frac a la rentadora i se li havia encongit tant com les seves idees.
Els vestits d'home, segons detalla Centeno, estan pensats per a homes sedentaris i no per a persones que practiquen esport i que estan molt musculats.
Quina casualitat que ningú encara avui ningú hagi criticat com de curt li anava el vestit al líder de VOX. Amb elles sempre s'atreveixen, amb ells no.
Letizia guarda la mascareta sota el plat
A l'hora de sopar, la reina Letícia ja mostrava una sensació d'urgència per treure's la mascareta FFP2 que portava desajustada i li anava gran. Fins i tot se la veia incòmoda.
Quan encara no havia arribat a la cadira, ja s'havia tret la primera goma, però en una gala reial s'ha de seguir l'exemple del rei. Per tant, els convidats havien d'esperar que Felip VI se la tragués per fer-ho ells.
Aquests rituals tenen el mateix sentit que una monarquia en un sistema democràtic. Cap ni un.
La reina, farta de portar mascareta, cridava l'atenció al rei i li feia escarafalls. Li repetia "va, va, va". Després de molt insistir, finalment ho va aconseguir, i tots els presents se la van poder treure. Però llavors va sorgir un altre contratemps: on calia deixar-la.
A Letizia se li va ocórrer amagar la mascareta sota el plat! És una reina! Els súbdits s'entén que puguem fer una cosa així, però ella ja podria tenir alguna persona que l'ajudés.
Les altres convidades van optar per guardar la mascareta a la bossa petita que duien. Una cosa que caracteritza la reina d'Espanya és que és capaç de mostrar sempre el seu costat més salvatge tot i tenir tota l'atenció de les càmeres centrada en ella.
Letizia és insuportable, però és la més republicana d'aquella casa.
La bandera francesa té un nou color
El president de la república francesa Emmanuel Macron ha decidit canviar la tonalitat del blau de la bandera.
Macron ha recuperat el blau original de la revolució francesa. Ho ha fet a proposta del seu escenògraf.
El nou color és més sofisticat. Però ningú s'hi ha havia fixat fins ara, tot i que el canvi es va fer el 2018. La decisió va ser impulsada pel director d'Operacions de l'Elisi, Arnau Jolens, i, a més de la simbologia històrica, la justificació del blau marí també es va fer perquè es considera "més elegant".
Al Palau de la Generalitat, amb la presidència d'Aragonès, s'ha decidit canviat el fons que apareix a les rodes de premsa. S'ha passat del blau al blanc. Un canvi que transmet transparència i simbolitza un canvi d'era.
El polze, el dit que representa el jo
El gest de socors salva una altra vida. Aquesta vegada a Barcelona. Els fets van passar en un hospital privat de Barcelona, quan l'auxiliar administrativa que atenia una dona va copsar el senyal de socors per violència masclista que feia una usuària que tenia una cita al centre i que anava acompanyada de la seva parella i alhora presumpte agressor. El gest consisteix a ensenyar el palmell de la mà, introduir el polze cap a dins i tancar el puny.
En llenguatge corporal, el polze simbolitza el jo. Quan el poses per sobre els altres dits vol dir que t'uneixes voluntàriament a una lluita. Si queda per dins vol dir que algú està segrestant la teva veu o la teva personalitat.
Es tracta d'un gest que va crear la Fundació de Dones Canadenques per alertar de la possible violència masclista durant la pandèmia. Perquè les dones que la patien ho poguessin denunciar tot i estar confinades. D'aquesta manera podien demanar auxili d'una forma discreta durant les videotrucades o classes en línia.
