Pau Riba i l'Orquestra Fireluche: "'Ataràxia' permet que cadascú sigui qui realment és"
ACN Barcelona.-La primera trobada musical entre Pau Riba i l'Orquestra Fireluche es remunta a l'any 2013. Riba va posar la veu en una cançó d'un disc coral dels gironins ('Tants caps tants joguets'), i des d'aleshores l'han anat interpretant en directe. Però sis anys després arriba el seu primer disc conjunt, a proposta de la productora i parella de Riba, Memi March. 'Ataràxia' és un àlbum on l'iconoclasta músic català recita poemes propis sobre la música onírica dels Fireluche. Un repte que no ha estat "senzill", admet Riba, tot i el seu bagatge com a recitador en els seus inicis al costat d'Enric Casasses, entre altres. David Sarsanedas creu que el disc ha permès "que cadascú sigui realment qui és, exprimint al màxim el que li és propi".
El resultat d'aquesta entesa són cinc noves cançons i una revisió del tema de Pau Riba 'Per què fer res' ('Disc dur', 1993). Sis peces que inclouen 'Sa meu mare', el poema que va escriure Riba a la seva mare quan tenia 90 anys, ara fa 10 anys, i que va publicar en el llibre homònim que li va dedicar quan ella va morir. També 'Ull, Llull', dedicada al seu fill; 'Ataràxia', la cançó que dóna nom al disc, un crit a la felicitat sorgida de la pura contemplació de l'existència; 'Un matí de dissabte', el relat d'un instant compartit, i 'Visions cadaquesenques', cinc minuts de música eufòrica i text surrealista. Riba explica que se li va "obrir un nou camp" quan va col·laborar amb l'orquestra l'any 2013 en la cançó 'Nina de Miraguano'. "Allò és el que ha propiciat que posteriorment plantegéssim un disc amb aquest caire, de recitats sobre base musical", comenta el músic. Cantant i guitarrista, Riba admet que feia molts anys que no havia recitat, però que el "rodatge potent d'haver estat anys fent poesia al carrer", el va ajudar a afrontar una cosa gens fàcil, diu, com és recitar. David Sarsanedas (claus, pedres, harmònica, ocarina, slide-mini-guitar, tambura, tub aeri, arpa de boca i serra violí a l'Orquestra Fireluche) opina que "la sintonia" que han trobat amb el disc que ha permès a totes dues parts fer allò "que li és propi" i que siguin "cadascú qui realment és". Per a la banda, el recitat "dona tota la llibertat de construir música que s'aguanti per si mateixa". I al Pau, diu Sarsanedas, "li permet incorporar un tipus de lletra que d'altra manera serien més difícils".Riba està content amb aquest nou projecte, i amb l'univers de música feta (no només) amb joguines dels Fireluche. "És una música que porto dins", comenta tot rememorant els temps en què el seu grup de folk Pau i Jordi representaven l'espectacle "Joguines d'època i capses de mistos", i on convidaven el públic a portar el ritme amb una capsa de llumins. "Jo ho porto dins des de sempre, i inclús jo diria que era bastant anterior al Pascal Comelade", apunta amb un somriure. També està conforme amb la coincidència de la seva sortida i els concerts de commemoració de 'Dioptria'. "Jo sempre he sigut un pèndol: Folk, rock, folk, rock... Ara aquest s'ha aturat i estic agafat als dos extrems, 'Dioptria' i l'Ataràxia", il·lustra. El músic i la banda no descarten properes aventures conjuntes, tot i que ara "l'energia està posada" en la presentació del primer disc conjunt, diu Sarsanedas. "Hi ha alguna cosa 'in mente' però aquestes coses és millor no parlar-les", demana Riba. 'Ataràxia' es va enregistrar el mes de desembre del 2018, gairebé fa un any, i es va publicar abans de l'estiu. Però els concerts de celebració dels 50 anys del disc 'Dioptria', de Pau Riba, no han facilitat la seva presentació. Aquest divendres és una primera ocasió a Barcelona, on l'Orquestra Fireluche i Riba desgranaran les cançons conjuntes amb una actuació al Centre Artesà Tradicionàrius.
