Què és la pedagogia verda: "Afavoreix la maduresa, la confiança i l'autonomia dels infants"

"La infància moderna viu segrestada, com en un arrest domiciliari, enclaustrada en autèntics búnquers, entre quatre parets, segurs però asfixiats; sobrecarregats de deures i extraescolars, amb vides sedentàries i amb cada vegada més pantalles, i per molts nens jugar a l'aire lliure s'ha convertit en una activitat prohibida". Així de contundent s'expressa Heike Freire, filòsofa, psicòloga, pedagoga i referent de la pedagogia verda.

L'autora del mític llibre "Educar en verd. Idees per acostar els nens i les nenes a la natura" n'ha presentat una versió actualitzada titulada "Educar en verde. Cómo superar el déficit de naturaleza y cultivar el amor a la Tierra" a "L'ofici d'educar", de Catalunya Ràdio.

Premi Magisteri als Protagonistes de l'Educació (2020), Heike Freire fa 30 anys que assessora governs, universitats, escoles i empreses en projectes de renaturalització.

Beneficis de créixer vinculats amb la natura

La majoria de les persones tenim intensos records infantils de connexió amb la natura, experiències que ens van donar un sentit de connexió amb el que és viu i una confiança que no ens han abandonat ni en els moments més difícils, assegura Heike Freire.

"M'entristeix pensar que hi ha pares o mares, menors de 35 anys, que no han construït cabanes als arbres, que no han pescat capgrossos ni han fet pastetes amb aigua i terra, ni s'han perdut amb la bici pel camp i els ha faltat una forta connexió amb la vida, amb l'energia de la qual procedim i que ens constitueix: la natura", afirma.

El contacte amb la natura en la infància ens proporciona recursos que ens ajuden a configurar la nostra identitat, ens acompanyen tota la vida i ens fan més resilients, assegura la pedagoga: "El problema és que vivim en la por, com pot ser perillós pujar a un arbre?

"Hem d'oferir a les criatures oportunitats de connexió amb la natura, com agafar fruites dels arbres, que ens recorda que vam ser recol·lectors", diu. I els hem d'oferir joc, un impuls innat en tota la natura: juguen els gira-sols, les aranyes, els arbres i els peixos, assegura la pedagoga, perquè el joc és l'escola de la vida, on es desenvolupen totes les habilitats.

I treballar-nos també les nostres pors adultes, proposa Freire: "Hem d'ajudar que els infants es converteixin en analistes de riscos, com quan pugen a un arbre i de mica en mida construeixin la confiança i l'autonomia, en lloc del control i la vigilància. I els hem de transmetre la cultura d'amor pel que és viu".

Conseqüències de viure entre quatre parets, a casa i a l'escola

Richard Louv va crear el concepte de "Trastorn per dèficit de naturalesa", basat en estudis que demostren els beneficis del contacte amb la natura per tractar una gran varietat de malestars.

Per Heike Freire, "les conseqüències de viure entre quatre parets són físiques i psicològiques. Per exemple, han augmentat molt els casos de miopia per la falta de llum natural que ajuda a madurar l'ull. Dificultats en el desenvolupament motor i social, problemes d'atenció i hiperactivitat, perquè falten entorns que permetin créixer a les criatures".

La naturalesa té un gran valor terapèutic i preventiu amb els infants a l'escola: "Reconnectar amb la natura és donar a les criatures opcions de joc i de relació amb l'entorn natural, experiències reals, sensorials, motores, emocionals, intuïtives i imaginatives que afavoreixen la maduració del sistema nerviós i la prevenció de trastorns del neurodesenvolupament. I llavors no necessiten recórrer tant a les pantalles".

Des del 2023 les Nacions Unides recullen el dret dels nens i nenes a tenir contacte amb un medi natural sostenible, apunta Heike Freire. "Sovint la naturalesa s'ha convertit en un bé de luxe més aviat escàs, que no tothom hi té accés. Hi ha escoles internacionals basades en el contacte amb la natura exclusives per a nòmades digitals que guanyen molts diners".

El contacte amb la natura és essencial per al desenvolupament saludable i ple de tots els nens i nenes, i sobretot als infants més desfavorits els pot salvar la vida, afegeix la psicòloga: "Recordo el cas d'una nena que se sentia insegura entre crits i baralles a casa, i només se sentia segura en un petit camp proper amb el seu gos".

Experiències educatives a la natura

És essencial que les criatures creixin en contacte amb la natura, perquè som natura i som mamífers, asseguren les educadores de l'Escola de Bosc Collserola: "La natura transmet calma als infants perquè respecta els seus propis ritmes i permet el moviment lliure, i facilita el joc, que proporciona plaer i grans aprenentatges; beneficia els infants i també els que els acompanyem".

El bosc és un espai ple d'oportunitats i reptes per explorar, observar i cooperar, assevera Eva Marín, directora de l'escola d'educació viva La Serra de Sant Pere de Ribes, que acull infants de 3 a 12 anys: "L'entorn genera interès, curiositat i necessitat d'aprendre. Un bassal pot donar opcions a fer preguntes científiques, i una construcció amb troncs activa el pensament matemàtic. Aprendre al bosc, a la natura, no és fugir del currículum, sinó donar-li sentit connectat amb l'experiència".

Per l'Eva Marín, els infants educats en un entorn natural s'emporten per a tota la vida eines internes i una manera d'estar, mirar i aprendre més en harmonia amb l'entorn; i reivindica el reconeixement oficial d'aquestes propostes educatives.

L'Anna porta el seu fill a La Serra: "Els adults anem a la natura per calmar-nos, trobar-nos i abaixar revolucions, però els infants ja estan connectats amb la natura. I amb aquesta escola no es perd aquesta connexió, al contrari, s'afina". Escalar els arbres i estar sota un garrofer amb les amigues és el que més li agrada a la Mel, de 9 anys, de l'escola La Serra, que recorda amb emoció una obra de teatre al mig del bosc.

Pregunten, toquen i observen el bosc, els alumnes de la Jordina Granados, cofundadora de l'escola Bosquet de la Selva per a infants de 2 a 6 anys: "Desenvolupen el pensament creatiu i resolen molts problemes del dia a dia a través del joc. Es mouen més i tenen més salut i autoconfiança, són resilients, tenen moltes ganes d'aprendre i són feliços". El dia a dia al bosquet comença a fora, explica l'educadora, i decideixen quina roba es posaran perquè ni el fred ni la pluja els fa por, i marxen al bosc.

Propostes per renaturalitzar cases i ciutats

Renaturalitzar les ciutats, les escoles i també les nostres cases, proposa Heike Freire: "Plantar unes llavors o posar-hi plantes, i obrir-les a la fauna salvatge urbana, aus, papallones. Fer un mapa natural del nostre entorn amb les criatures, i cuidar-lo, i afavorir la connexió amb els cicles naturals o amb els elements naturals, com l'aigua, en el moment del bany, que manifestin amor pel que és viu".

Ens percebem superiors a la resta d'éssers vius, però som naturalesa, ens recorda Heike Freire, i hem de recuperar el nostre instint innat que ens connecta amb la Terra, la idea de pertinença i comunitat, i amb l'ètica de cuidar el que és viu, conclou la creadora del concepte "pedagogia verda".