Pedraz demana al CNI que aclareixi qui va pagar el rescat de l'"Alakrana"

El desembre passat, el CNI es va negar a facilitar aquesta informació al titular del jutjat central d'instrucció número 1, al·legant que es tractava d'informació confidencial, per la qual cosa va haver de ser desclassificada prèviament pel Consell de Ministres.
 
En el marc d'aquesta instrucció, el Cos Nacional de Policia va remetre durant l'última setmana de gener un informe al jutge en què es va descartar que l'armador del tonyinaire "Alakrana", Kepa Etxeberría, hagués pagat un rescat, que els mateixos pirates van elevar a 2,7 milions d'euros. Segons van publicar alguns mitjans, durant la seva declaració davant el jutge, Etxeberría va assegurar que el pes de la negociació amb els pirates va recaure sobre un misteriós personatge que es feia dir "Pepe" i que no va poder especificar si pertanyia als serveis d'intel·ligència.

En el desenvolupament de l'altra causa, la que se segueix contra els dos presumptes pirates Cabdullahi Cabdiwily, àlies "Willy", i Raageggesey Hassan Adji, el jutge Pedraz va ordenar que els 16 espanyols que van formar part de la tripulació fossin sotmesos a exàmens forenses per determinar els danys psicològics i físics que van patir durant la captivitat davant les costes de Somàlia, que es va allargar 47 dies.

Pedraz va adoptar aquesta decisió després que la Secció Quarta de la sala penal va dictar el dia 9 passat una resolució en la qual va revocar l'acte de conclusió del sumari i va obligar el jutge instructor a practicar diligències que va considerar "ineludibles" abans que se celebrés el judici oral, tal com van demanar quatre  mariners personats en la causa. El jutge va descartar tornar a interrogar els mariners, ja que el seu testimoni està recollit en la investigació sobre el pagament del rescat, en el marc de la qual el jutge es va desplaçar el novembre passat a Gernika (Biscaia) i Vigo (Pontevedra).

El magistrat també va descartar demanar nous informes al Cos Nacional de Policia que poguessin determinar si els dos presumptes pirates van pertànyer a una banda organitzada, en considerar que ja estan incorporats a les actuacions. Aquesta petició la va realitzar el cap de màquines de l'"Alakrana", Victor Bilbao, i els mariners Andoni Gotxi, Gaizka Iturbe i Francisco Veladez.

La consideració dels pirates com a membres d'una banda organitzada podria obrir la porta a condemnar-los per delictes de terrorisme, cosa que, segons algunes fonts jurídiques consultades, permetria que els segrestats poguessin percebre una indemnització per la seva condició de víctimes.

Els dos somalis seran jutjats per 36 delictes de detenció il·legal -un per a cada un dels tripulants del pesquer segrestat- i robatori amb violència i ús d'armes, i podrien ser condemnats a penes d'entre 219 anys i mig i 365 anys de presó.
El jutge Santiago Pedraz, a instàncies de la fiscalia, va optar per no imputar cap delicte de terrorisme tot i que Baltasar Garzón, que el va substituir en els primers dies de la instrucció, els va atribuir la pertinença a un grup anomenat Burcad Badeed (els que roben al mar).