Pedro, el rinoceront blanc més vell d'Europa que ha mort al zoo de Barcelona
El rinoceront blanc més longeu d'Europa, el Pedro, ha mort aquest dilluns al zoo de Barcelona. Es calcula que l'animal podria tenir entre 53 i 54 anys i que també podria ser un dels exemplars d'aquesta espècie més vells del món.
Els responsables de la instal·lació han explicat que les darreres setmanes l'animal s'havia anat debilitant a causa de l'avançada edat i el seu estat de salut havia anat empitjorant.
El Pedro va arribar a Barcelona el 2 de desembre del 2003, provinent d'una altra instal·lació zoològica. L'any 1972 havia estat importat des de Sud-àfrica i traslladat a Espanya. Els seus cuidadors l'han descrit com un ésser tranquil i molt sociable.
Tenint en compte que l'esperança de vida màxima de l'espècie és d'entre 40 i 50 anys, el Pedro era el rinoceront més vell d'Europa.
Actualment hi ha 339 exemplars als centres de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). A més, també es calcula que era un dels quatre més vells dels prop de 800 que hi ha a tot el món, segons els registres.
El zoo de Barcelona ha destacat que l'animal ha rebut atenció geriàtrica especialitzada els darrers anys per minimitzar, entre altres mals, els problemes articulars que patia.
Una espècie amenaçada
El Pedro era un rinoceront blanc meridional, una subespècie classificada gairebé com a amenaçada a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i per a la qual hi ha un programa de conservació de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris.
Malgrat que el rinoceront blanc meridional fins fa poc estava en greu perill d'extinció a causa de la caça furtiva per obtenir-ne les banyes, és l'espècie que s'ha recuperat més bé els darrers anys gràcies a l'estricta protecció que se li ha atorgat.
Fins fa poc vivia tan sols a Sud-àfrica, però darrerament se l'ha reintroduït a altres llocs com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kenya o Zimbàbue.
Un model qüestionat
Les instal·lacions com el zoo de Barcelona han estat qüestionades els darrers anys per l'obsolet model de traslladar animals i mantenir-los en captiveri lluny dels seus hàbitats naturals.
En aquest sentit, les instal·lacions de Barcelona han anat virant cap a un nou model compromès amb la conservació d'espècies, de tal manera que els animals visquin en condicions semblants a les dels seus hàbitats naturals i els espectacles quedin en un segon pla.
El zoo barceloní s'ha compromès a posar un èmfasi especial en la fauna mediterrània i les espècies en perill d'extinció.
