Penedir-se de ser mares, l'últim gran tabú?

La culpa és l'emoció que més senten les mares. Així ho assegura la psicòloga perinatal Meritxell Sánchez, que també assenyala que les mares mostren frustració, esgotament, decepció, ràbia i sobretot senten que mai són prou bones mares:

"L'ambivalència és la reina de la maternitat. Un exemple que transmeto des de l'experiència com a mare d'un fill petit i un adolescent és que des que soc mare la meva activitat preferida és passar temps amb els meus fills i passar temps sense els meus fills."

Penedir-se de ser mare és un tema molt tabú encara, apunta la psicòloga, que lamenta l'alta exigència de la societat cap a les mares fruit del sistema patriarcal. Orna Donath, sociòloga israeliana, va donar veu a 23 dones que es penedien d'haver estat mares al llibre "Madres arrepentidas", com la Sophia, mare de dos fills d'entre 1 i 5 anys.

"Estimo i per mi són molt importants els meus fills, però odio ser mare."

Quan la sociòloga va publicar el llibre va rebre una allau de missatges de dones que s'hi sentien reflectides.

El constructe social de mare

Moltes dones es penedeixen de ser mares, però no d'haver tingut fills, assegura la doctora en Antropologia Bruna Álvarez.

"Tenir fills implica una relació amb una altra persona. Però ser mare implica tot un rol amb un pes social molt fort que diu com s'ha de ser mare amb el qual moltes dones no se senten a gust."

Tenir fills implica automàticament que t'has de professionalitzar a ser una bona mare, explica l'antropòloga: saber d'alimentació, escoltar, manualitats, participar en activitats vinculades a la infància i a l'educació, bàsicament fills i feina; i aparcar la resta:

"Hi ha un dol, un canvi d'estatus sense cap ritual, ni benvinguda ni reconeixement a la maternitat. Hi ha una línia teòrica que parla de 'matrescence': el procés de convertir-se en mare físicament i psicològicament i que requereix un temps i una adaptació."

L'app de la maternitat

No és el mateix la maternitat per a la classe treballadora que per a la classe alta, denuncia la periodista Begoña Gómez, autora del llibre "Las abandonadoras":

"Sovint la classe alta ha terciaritzat les cures sense complexos amb les 'nannies' o els col·legis internats."

La periodista s'imagina una aplicació que avaluï la nostra maternitat posant o traient punts: pantalles, treu punts; reforçar el vincle mare-fill, fer magdalenes o pintar junts, suma punts.

"No m'agrada el concepte de temps de qualitat amb els fills, però no ho puc evitar, porto a dins un comptador de culpa que no para."

La periodista explica el cas d'una dona que treballava 12 hores al dia i quan tornava a casa dormia abraçada al fill per restablir el comptador.

 

Les 5 "abandonadores"

"Qualsevol mena de dona podria abandonar el seu fill", deixa anar provocadora Begoña Gómez, que afegeix que en la nostra societat que una mare abandoni un fill és considerat una aberració. Es pregunten Álvarez i Gómez:

"Deixar els fills amb el pare, amb els avis o amb algú altre que els cuidi és abandonar? Els homes tradicionalment han deixat les cures i els fills i no se'ls ha jutjat de la mateixa manera."

Gala. Una dona magnètica i musa, que no volia fills, però amb Paul Éluard va tenir la Cécile. Li resultava insuportable la maternitat i la va delegar a la família del pare. Fins que coneix Dalí i abandona la filla, que la va qualificar de la pitjor mare del món.

Ingrid Bergman. Enamorada de Rossellini abandona la filla Pia, de 10 anys, per imposició del que era el seu marit, i no la retroba fins als 18 anys. Amb Rossellini té 3 fills més, que també abandona quan la parella se separa i que crien les "nannies" i la germanastra Pia. Tot i això, els 4 fills l'admiraven com a actriu.

Doris Lessing. Embarassada amb només 19 anys, abandonar els seus fills John, de 3 anys, i Jean, d'any i mig, la va alliberar. Del seu segon matrimoni té un tercer fill, Peter, que sí que es va emportar amb ella i amb el qual va tenir una relació malaltissa. Guanyadora d'un Nobel, renegava de la maternitat i va escriure alguns dels textos més potents i dolorosos de la maternitat del segle XX.

Maria Montessori. Embarassada de soltera, abandona el fill Mario per no deixar les seves investigacions per indicacions de la seva mare. Creadora del mètode educatiu més famós, no va tenir cura del seu fill fins als 15 anys, i quan el va recuperar no es van separar mai més i el fill va ser l'artífex de la internacionalització del mètode.  

Mercè Rodoreda. Casada jove amb el tiet carnal, al qual no estimava, marxa a l'exili i deixa el seu fill Jordi, de 9 anys. No es van retrobar. Una amiga d'ella, Anna Murià, assegurava que havia dit del seu fill: "Tant de bon es morís." El Jordi, pare de 4 fills, va passar els últims 40 anys en institucions psiquiàtriques, diagnosticat d'esquizofrènia.

Mares i pares "suficientment bons"

Donald Winnicot, pediatre i psicoanalista, va idear el concepte de "la mare suficientment bona", en el sentit que per als fills el millor no és una mare perfecta, i així va treure pes a les dones de l'època; i aquesta és la idea que transmet la psicòloga Meritxell Sánchez a les mares que li arriben a consulta. Sobre com acompanyaria una dona penedida de la maternitat:

"Des d'una mirada de gènere sense judicis, reconèixer el penediment requereix valentia i consciència; tenim molt arrelat el concepte de mare abnegada, però el rol de mare és només un dels rols, i això no fa que siguis mala mare ni que t'estimin menys."

La psicòloga proposa psicoeducació sobre l'embaràs, el part i el puerperi per millorar l'experiència de la maternitat i la paternitat.

El constructe social de la paternitat és molt més fàcil per als homes, reconeix la periodista Begoña Gómez. Però el mandat que les dones són les màximes responsables de la maternitat també genera una desigualtat en els homes si volen assumir la responsabilitat de les cures. N'alerta l'antropòloga Bruna Álvarez:

"Caldria parlar de corresponsabilitat, les dones s'haurien de convertir més en pares i els pares més en mares per trobar una mica d'equitat."

Atrevir-se a expressar als fills i a la parella que s'està esgotada, proposa l'antropòloga, que mostrin que són imperfectes i que a vegades no tenen ganes de ser mares:

"'Mira, ara no em ve de gust un joc de taula o mirar el teu àlbum.' Ells també ens podran dir quan no volen estar amb nosaltres, perquè també estem educant en emocions i autoestima."

Col·lectivitzar la criança i les cures és el que proposa Begoña Gómez, i rebaixar les expectatives sobre el rol de la maternitat. La maternitat és una experiència humana diversa i dinàmica que canvia a mesura que els fills es fan grans, assegura l'antropòloga Bruna Álvarez, i que no sempre és feliç ni perfecta.