Per què és estratègic l'estret de Bab el-Mandeb i com els houthis i l'Iran amenacen de bloquejar-lo
L'entrada dels rebels houthis del Iemen en la guerra a l'Orient Mitjà situa al centre del tauler un nou punt geogràfic crític per al comerç mundial: l'estret de Bab el-Màndeb.
Bab el-Màndeb podria ser un segon Ormuz i aquesta setmana Teheran ja ha amenaçat d'obrir fronts sorpresa si els Estats Units intentava una invasió terrestre. Ja sigui a l'estratègica illa de Kharq, un enclavament clau per al petroli i l'economia iraniana i de retruc per al sector energètic mundial, o a qualsevol altre punt del seu territori.
L'Iran és plenament conscient que l'estret de Bab el-Màndeb és un dels passos mundials estratègics. Per això, una font militar iraniana va dir irònicament que "si els americans busquen solucions estúpides per a Ormuz, millor que no afegeixin Bab el-Màndeb als seus problemes".
On és i per què és important?
A una banda, Àfrica, i a l'altra, la península Aràbiga i Àsia. L'estret de Bab el-Màndeb comunica el mar Roig amb el golf d'Aden i, per tant, és l'entrada a l'oceà Índic des del corredor marítim del canal de Suez i el Mediterrani.
Dit d'una altra manera, és la porta d'accés obligada de la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia.
Bab el-Màndeb, en àrab, significa "la porta de les llàgrimes o porta de les lamentacions". Un nom que pot ser més que una al·legoria de la situació de crisi que ja fa tremolar les borses mundials.
Una mitjana de 35 vaixells de càrrega travessen diàriament l'estret de Bab el-Màndeb, amb un volum de càrrega total diari de més d'un milió de tones de material. És gairebé la meitat dels vaixells que passaven per l'estret abans de l'inici dels atacs dels houthis a embarcacions al mar Roig el 2023, però igualment suposa el 20% del comerç marítim mundial actual.
Des de l'inici de la guerra a l'Orient Mitjà, s'ha convertit en un punt de trànsit vital per a l'Aràbia Saudita, que té al port de Yanbu l'única sortida per on ara pot desviar els barrils de petroli bloquejats a causa de la paràlisi d'Ormuz. De fet, aquestes setmanes el trànsit a Yanbu ha augmentat significativament fins a uns 4 milions de barrils de cru diaris.
Amb l'estret d'Ormuz pràcticament inoperant, el bloqueig afegit de Bab el-Màndeb tindria repercussions econòmiques catastròfiques. L'única ruta marítima alternativa suposaria fer tota la volta al continent africà passant pel cap de bona Esperança.
Qui controla Bab el-Màndeb?
L'estret fa uns 115 quilòmetres de llarg i uns 30 d'ample. A la riba esquerra, la costa es reparteix entre tres estats: Eritrea, la República de Djibouti i la República Somali; a la riba dreta, la República del Iemen.
En el seu punt més estret, Bab el-Màndeb es reparteix entre les aigües territorials del Iemen i de Djibouti, tot i que al llarg dels seus poc més de 115 km entra també en aigües territorials d'Eritrea i Somàlia. L'illa de Perim, que pertany al Iemen, divideix l'estret en dues vies de navegació.
Els quatre ports més importants de l'estret són els d'Aden (al Iemen), el de Doraleh (a Djibouti), el d'Assab (a Eritrea) i el de Berbera (a Somàlia).
Com el golf Pèrsic i la resta de la península Aràbiga, Bab el-Màndeb és una de les zones més fortament militaritzades del món.
La riba iemenita:
Tot i que l'estret està a més de 2.500 quilòmetres de Teheran en línia recta, el fet que a la riba iemenita operi Ansar Allah, la branca armada dels houthis del Iemen, aliats de l'Iran, fa que el règim dels aiatol·làs tingui un control de facto sobre Bab el-Màndeb
La riba de Djibouti:
Malgrat que només té una extensió de 23.200 km2 i recursos naturals limitats, Djibouti ha sabut treure profit a la seva posició estratègica com a porta d'entrada del mar Roig a l'oceà Índic. La seva principal font d'ingressos prové dels serveis que presta com a port d'estacionament dels vaixells que transiten pel mar Roig
A més, és un dels pocs països que acull bases militars estrangeres de diverses potències mundials:
- França, l'antiga metròpoli, hi té la seva principal base a l'estranger, amb més de 1.500 soldats de terra, mar i aire.
- Des del 2002, els Estats Units hi manté la seva única base permanent a l'Àfrica, Camp Lemonnier, que allotja aproximadament 4.000 soldats.
- Pequín hi va obrir la seva primera base militar permanent fora de la Xina l'any 2017, estratègicament situada molt a prop de la base nord-americana. S'estima que hi ha destinats gairebé 2.000 soldats.
- El Japó i Itàlia també es van establir a Djibouti, el 2011 i el 2012 respectivament, però amb una presència molt menor.
- Els Emirats Àrabs Units han preferit fer grans inversions en infraestructures portuàries en diversos punts de l'estret, com al port comercial de Doraleh, a Djibouti, o al port de Berbera, a Somàlia.
Per la seva posició estratègica, l'estret de Bab el-Màndeb continua sent un dels principals teatres d'operacions de les grans potències mundials.
Amb el conflicte bèl·lic iniciat ara fa un mes amb l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, i la recent implicació dels houthis del Iemen, totes les mirades es tornen a posar ara, de nou, en aquesta estreta llengua de mar que separa dos continents i que es va batejar com a "porta de les llàgrimes" per ser un dels estrets més inestables i perillosos del món, no només per les dificultats tècniques que presenta per a la navegació.
