Per què hauries de llegir (o no) "Tiempos interesantes", de Terry Pratchett

El nostre "tastallibres" no l'acaba d'encertar. Si més no, per al seu gust. Ha escollit un títol que forma part d'una saga llarguíssima, i l'esforç d'entendre tot aquest món fantàstic no li ha estat fàcil. També hi fa, ho admet, que no ha començat pel primer lliurament: 

"L'esforç d'entendre de què dimonis parlem ha estat titànic. És com començar 'El Senyor dels anells' pel tercer volum i tu diguessis: 'Qui és Sauron? Què és la terra mitjana? Quina comarca? Què és un hòbbit?'. Doncs aquí una mica el mateix. La sort, que només té 300 pàgines."

Tota la sèrie d'aquests llibres succeeix al Discmón, un món pla sostingut per quatre elefants que, alhora, es recolzen sobre la closca d'una tortuga. Al món hi ha continents, mags, imperis i déus. I els déus fan una partida per enfrontar els éssers del món disc i comença una revolució.

La paròdia, un dels punts forts

Malcolm Otero posa en valor que el llibre està escrit amb humor, en to paròdic:

"Els personatges tenen noms ridículs, són una caricatura. I això s'agraeix. Hi ha un bibliotecari que és un simi, un mag desastrós i covard que es diu Gratavent, Mags de la Universitat no vista, que tenen un cap que es diu de cognom Ridicully… en fi. Tot una mica com si el llibre fos d'un tio que es fa molta gràcia."

Però no tot són flors i violes, perquè el nostre "tastallibres"' també hi detecta un "missatge polític de cinquena" perquè els déus juguen amb el món i decideixen sembrar una revolució. Tot és com la Xina: exèrcit vermell, gran muralla, soldats de terracota. I l'autor recrea aquest món per fer una sàtira del món oriental, però també de les revolucions, de les grans causes, de canviar un tirà per un altre…

"Perquè us en feu una idea: el pamflet que revoluciona el món és un text que s'anomena "El que vaig fer a les meves vacances". Ho escriu un turista sobre l'imperi àgata (Xina) i mostra la prosperitat davant l'opressió de la pagesia. En fi, no cal dir res més, senyoria."

Un llibre que no enganxa els profans

Malcolm admet que ha rigut una mica, però que en el fons s'ha avorrit. El gran problema és que si no ets lector de fantasia, topes amb una barrera d'entrada que és entendre el món, el Discmón en aquest cas.

"Si Adorno deia que l'ocultisme era metafísica per a imbècils, això és literatura, humor i política per a ganduls. T'entreté, però hi ha coses que t'entretenen més."

"La clau és que aquest llibre pot divertir els qui els agradi el gènere, perquè el ridiculitza. Si no n'ets fan, es queda una mica en un llibre prescindible. Tens una mica la sensació de pèrdua de temps."

L'alternativa: Orwell

Com a alternativa al llibre o al gènere, Malcolm Otero ho té clar: recomanaria Orwell, que no és fantasia però que sí que juga amb la distopia fàcil contra els totalitarismes. I almenys, diu, està molt ben escrit. De fet, Otero no recomanaria mai un llibre de fantasia:

"Jo no soc cap fan de la fantasia. I tota la fantasia té aquest rerefons moralista, del bé contra el mal, ja sigui Sauron o qui sigui. En el fons, això és distòpic, és la representació d'un món que té connexions morals amb el nostre. I si recomanés un llibre de fantasia estaria enganyant."