Per què la Xina enlluerna el món?
L'última gala de l'Any Nou xinès ha exhibit robots humanoides capaços d'acrobàcies pròpies de gimnastes olímpics o, com a l'espectacle televisiu probablement més vist del món, moviments habituals en joves mestres del kungfu que els acompanyaven a l'escenari.
Els experts en robòtica no consideren que els exercicis precisos i ben coordinats dels homes màquina siguin l'evidència d'una veritable superioritat tecnològica. Són moviments preestablerts per als quals els robots han estat llargament entrenats, programats.
Però, indefectiblement, l'espectacle aconsegueix l'efecte buscat. Sorprèn en contraposició als estereotips persistents sobre la Xina. Malgrat que els mitjans de comunicació informen des de fa més de dues dècades del desenvolupament ràpid i espectacular de la República Popular, encara sovint s'associa a la vella imatge d'abans de les reformes de Deng Xiaoping: pobresa, bicicletes i uniformitat dins les jaquetes de coll mao.
Amb els robots humanoides encara evolucionant durant la gala, a l'instant les xarxes socials converteixen la tecnotombarella en el millor ambaixador de Pequín entre els usuaris a escala mundial de l'algoritme d'Instagram o de TikTok, aquesta última app, propietat d'una empresa xinesa, Bytedance.
"La generació jove té una visió de la Xina més objectiva i més positiva," deia el ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi, en una conferència de premsa coincidint amb el plenari anual de l'Assemblea Popular Nacional, el parlament xinès, que aprova sempre pràcticament per unanimitat les lleis que escriu el Partit Comunista.
El que digui Wang no és fàcil de comprovar en el marc secretista del règim. El contacte amb la premsa és en realitat una coreografia, el relat de Pequín segons Pequín. Les preguntes estan pactades des de setmanes abans.
Youtubers, instagramers i tiktokers, al servei de la propaganda xinesa
Però, en qualsevol cas, la imatge de la República Popular pot haver millorat entre els joves, ja que són els principals consumidors de l'activa propaganda xinesa a les apps, amb la col·laboració de joves estrangers entusiastes.
N'hi ha molts d'europeus o nord-americans, però també de països de l'anomenat Sud Global, l'Amèrica Llatina, l'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Àsia central, el subcontinent indi o el sud-est asiàtic. Els viatges per cantar les meravelles de la Xina al telèfon en vertical solen anar a càrrec del govern xinès.
Mostren gratacels i skylines de profusa lluminària. Figures de la tradició xinesa formades al cel per milers i milers de drons. Incomptables infraestructures aclaparadores per la magnitud i el propòsit de desafiar la natura o la llei de la gravetat.
Un d'aquests nous monuments a l'ambició és un pont penjant, el de més altura sobre el sòl, que, a més de permetre la circulació de vehicles, deixa caure una cortina d'aigua empesa pel vent.
Chongqing és una ciutat de pronunciades elevacions a la capçalera del Iangtsé navegable, plena de gratacels que competeixen en altura amb els turons. Un dels vídeos més recurrents és el metro entrant en un edifici adossat a un penya-segat.
També té trens penjants. En diuen "la ciutat multidimensional" i atrau molts joves disposats a no fer res més que immortalitzar-se davant d'aquests elements distòpics.
És la Xina dels superlatius tecnològics, per la qual també són passejats els grups de periodistes convidats periòdicament pel govern xinès, preferentment del Sud Global; uns quatre mesos amb allotjament, manutenció i transport pagats per la geografia xinesa.
És també la geografia habitual per als turistes estrangers que des de fa una mica més d'un any poden gaudir, almenys els de la majoria de països europeus, d'un mes d'estada sense haver de demanar visat. Passaport, bitllet d'avió i visat segellat sense tràmit a l'arribada.
Itinerari segur que es pot seguir sencer en el modern tren d'alta velocitat: la Xina clàssica de Pequín i Xian, els paisatges del sud, la vibrant metròpoli de Shanghai... a tot arreu es pot pagar amb la VISA o altres targetes bancàries associades a aplicacions com Wechat o Alipay.
El paradís dels compradors compulsius, incloses les còpies i imitacions. Cada cop hi ha més establiments amb menjar occidental per a les persones a qui no els convencin l'arròs, els fideus i els picants omnipresents.
El costat fosc de la Xina que enlluerna
És la Xina que enlluerna per tradició i modernitat però de la qual ningú, ni els influencers ni els guies turístics, ens mostra el costat fosc. Si algú ho intentés, hi ha la censura a les xarxes i les legions de vigilants que barren el pas a qualsevol àrea restringida.
Per tant, en la Xina bella i feliç --"měilì Zhōngguó, xìngfú Zhōngguó"-- dels propagandistes a les xarxes no hi apareix mai el cel contaminat del primer emissor mundial de gasos d'efecte hivernacle. Com als informatius de la televisió central xinesa, el cel sempre és blau.
Tampoc hi surten les dificultats de la classe treballadora per a la desacceleració econòmica a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària, que va agreujar l'apatia del consum.
L'economia xinesa no és la d'altres temps, no creix dos dígits com a principis dels 2000. Però tota la política econòmica tendeix a oferir estabilitat enfront de la política canviant i erràtica d'una Casa Blanca que causa sismes com la guerra aranzelària o l'atac a l'Iran.
El pla quinquennal, aprovat pel plenari de l'Assemblea Popular per 2.758 vots a favor, un en contra i dues abstencions, aposta per intensificar la cursa tecnològica, amb la robòtica i la intel·ligència artificial com a punta de llança.
En aquesta Xina feliç de la veritat oficial, no es pot parlar mai de les violacions dels drets humans. Tampoc es parla de la llei aprovada en el plenari que agrupa les vigents polítiques d'assimilació de tibetans, uigurs, mongols i altres minories per crear una Xina homogèniament han, l'ètnia majoritària.
Els mandataris estrangers, que últimament fan cua per veure Xi Jinping com a alternativa al caos generat per Trump, diuen que tracten la qüestió dels drets humans amb l'homòleg xinès. Aparentment sense cap capacitat de pressió. Ja en el seu tercer mandat, Xi Jinping ha aconseguit silenciar tota dissidència: dins de les rengles del partit amb la poderosa i implacable arma de la lluita contra la corrupció; més enllà de la formació, a partir de la por del poderós aparell de seguretat i de vigilància orwel·liana.
També partits de l'esquerra democràtica occidental s'acosten a Pequín --en la seva condició d'adversari de l'agressivitat imperialista nord-americana-- sense denunciar aquest costat fosc de la República Popular que no acceptarien mai en la societat europea, on lluiten per la igualtat i el progrés.
Alguns dels fans de la solució xinesa als problemes universals estableixen des dels seus nous púlpits verticals una relativització de la universalitat dels drets humans. Sense cap mena de rubor, asseguren que són diferents segons cada cultura.
En el relat entusiasta dels influencers tampoc és possible trobar referències a la persecució de les activistes feministes. O al fet que el 8M no hi ha cap mobilització a la Xina, no estan permeses. El Dia Internacional de la Dona només està present socialment en el sector comercial, amb ofertes i regals de productes a les apps i els comerços pel fet de ser dona, és a dir, el contrari de l'esperit de la jornada de lluitar per la igualtat.
No aborden qüestions com l'absència de drets fonamentals, com la llibertat d'expressió, de manifestació i d'associació. No existeixen els sindicats independents, només els del règim, que no fan funcions de defensa dels treballadors. Tampoc no hi ha la possibilitat de negociació col·lectiva.
Tota la maquinària propagandística i les exportacions de preus imbatibles han aconseguit que veiem Shein com una meravella logística sense preguntar-nos quina mena d'explotació laboral representa a la Xina. Els cotxes elèctrics xinesos arriben a la Unió Europea a preus imbatibles gràcies als subsidis del govern xinès.
L'origen de la covid-19 continua sent motiu de controvèrsia. Oficialment l'OMS, malgrat els incomptables condicionants que la Xina li va posar per investigar a Wuhan, va concloure que la hipòtesi més probable era el pas del coronavirus d'un ratpenat als humans via un animal intermediari. Però que el principal centre on s'estudien els coronavirus com el de la covid-19 sigui l'Institut de Virologia de Wuhan, la ciutat on es va detectar el brot inicial, alimenta encara avui teories alternatives a la zoonosi.
Vista simplistament des de fora, la Xina pot generar admiració i rebuig, en particular si es cau en un dels dos bàndols generats pels algoritmes maniqueus. Els admiradors incondicionals, els anomenats popularment "abraçapandes", prioritzen el desenvolupament, la transformació radical de l'economia, la sortida de centenars de milions de persones de la pobresa, la lluminària led dels skylines... N'obvien el costat fosc.
La propaganda oficial, sovint mentida oficial, vol combatre el que considera sinofòbia. En particular als Estats Units, s'acusa la "Xina comunista" de tots els mals. O de molts, si més no, associats a l'economia; per exemple, competència deslleial o pèrdua de llocs de treball en sectors industrials.
Són lobbies antixinesos i anticomunistes, a les dues ribes de l'Atlàntic, afins a sectors d'extrema dreta. I és una gran paradoxa, perquè la Xina, per l'absència de llibertats i el sistema repressiu, és la posada en pràctica en el món real de polítiques somniades per Donald Trump o pels ultres a Europa.
En un programa de youtubers, una estudiant catalana relativitza la vigilància dels milions de càmeres de seguretat que segueixen els moviments de la població a la Xina. Molts admiradors dels èxits xinesos consideren que és un país molt segur. I ho és en termes de delinqüència. Però sense mecanismes judicials independents que el protegeixin davant de la persecució per part del règim, també és on un ciutadà es troba més indefens. Dissidents, tibetans, uigurs, mongols o activistes demòcrates de Hong Kong ho saben bé.
