Per què l'atac de Putin a Ucraïna marca un abans i un després?

L'atac de Rússia a Ucraïna deixa en una situació d'incertesa, sobretot, la població del país. El director del Cidob, Pol Morillas, creu que la invasió d'Ucraïna suposa una possible catàstrofe humana i considera que es pot fer servir el terme "invasió" perquè estem en l'escenari més clàssic de l'ús de la força. No només són ciberatacs, sinó que és evident la voluntat de control d'un país que és sobirà, argumenta:

"És un exercici de poder brutal per part del Kremlin sense precedents en la història recent."

Morillas afirma que Putin està demostrant que no té cap mena de contemplació per cap dels missatges que se li han enviat de mediació, com els de França. El politòleg Abel Riu creu que l'escenari que tenim sobre la taula és molt preocupant:

"És una violació flagrant del dret internacional, començant per la sobirania dels estats. Rússia no reconeix els líders ucraïnesos i és molt perillós."

També s'expressa en els mateixos termes l'experta en relacions internacionals Marta Ter, que podia imaginar un atac al Donbass però no un atac a gran escala contra Ucraïna:

"L'atac de Rússia a Ucraïna marca un abans i un després. Obre nous escenaris. No sé si estava sobre la taula una cosa tan bèstia com la que estem veient."

Rafa Poch, excorresponsal de La Vanguardia a Moscou (1988-2002), afirma que estem assistint a una onada de retorn que s'ha gestat en 30 anys:

"És la versió del 2022 del que va passar als anys 60 al bloc de l'est, amb Txecoslovàquia."

Rússia ara és menys feble i és evident que hi haurà més moviments, creu Poch. Tot semblava indicar que per Rússia la guerra no era la millor opció. Feia temps que Moscou parlava d'aplicar una solució tecnicomilitar en cas que les seves demandes no fossin ateses davant la possibilitat que Ucraïna pogués entrar a l'OTAN. Això era una línia vermella per al Kremlin.

Per part del president ucraïnès Zelenski hi havia voluntat d'aplicar els acords de Minsk, del 2015, reconeixent un cert autogovern per als enclavaments prorussos del Donbass, però es va trobar una oposició interna al seu país i, fins i tot, soroll de sabres a Kíev:

"Per Moscou, Ucraïna és una obsessió, la considera una continuació del poble rus. El que busca Rússia és que Ucraïna es desvinculi de l'OTAN, renunciï a Crimea i es desmilitaritzi."

Rússia es veu com una potència global que vol parlar "de tu a tu" amb altres potències, i això depèn molt de la seva credibilitat. I si en el pla diplomàtic no es compleixen les seves condicions, la seva credibilitat cau per terra i també la seva capacitat d'influir en altres llocs del món, segons Riu.

Desinformació planificada

El politòleg Abel Riu recorda que en un conflicte militar, en una guerra, la primera víctima és la veritat. L'atac de Rússia a Ucraïna estava planificat, asseguren els experts. "Van caient les màscares", com diu l'enviat especial de Catalunya Ràdio Manel Alías, que coneix bé el context rus. Des del Cidob, Pol Morillas hi està d'acord i creu que tota la desinformació volguda que ve del Kremlin és una construcció per intentar convèncer que hi ha motius racionals darrere aquesta invasió:

"És una fabricació narrativa que fa temps que elabora el Kremlin per alterar l'estat d'opinió. Per exemple, es diu que Ucraïna és pronazi, però el president és jueu."

En resum, el missatge que envia el Kremlin és que Ucraïna és un país fals. En realitat, però, durant segles hi hagut llaços entre russos i ucraïnesos, són pobles que es consideraven germans, explica Marta Ter:

"L'amistat es va començar a trencar quan Ucraïna es va acostar a la UE, i Putin no ho va permetre."

Diferents testimonis des de Kíev relaten a "El matí de Catalunya Ràdio" els primers atacs de matinada a la ciutat. La Iúlia, que és una filòloga castellana, i l'Oksana, una altra testimoni, no entenen com la població russa s'empassa els arguments de Putin per justificar l'acció:

"Això és barbarisme. Som un país amb una gran història. Com és possible que la gent russa es cregui Putin? No tinc por, sento fúria. No tinc paraules, només emocions."

Quina podria de ser la resposta ara?

La Unió Europea condemna l'atac rus a Ucraïna i fa responsable Vladímir Putin de tornar a portar la guerra a Europa. A més, l'avisen que aprovaran les sancions més dures que fins ara han aplicat els 27. La primera resposta, opina Morillas, ha de ser entendre l'amenaça i no contemporitzar amb els possibles escenaris de Putin perquè "no escolta".

El director del Cidob preveu una escalada militar al país, però en aquests termes:

"Crec que no veurem confrontació entre grans potències. El que sí que veurem és la unitat davant el perill que representa Putin per a l'ordre internacional."

Caldrà veure què hi diu la Xina, si voldrà seguir tenint Rússia com a aliada. De moment segueix de prop l'atac a Ucraïna i insta totes les parts a contenir-se per evitar que la situació quedi fora de control. A més, el ministre d'Afers Estrangers demana a tots els països que treballin conjuntament per protegir la seguretat energètica global.

El portaveu del Parlament Europeu Jaume Duch explica a "El matí" que malgrat que sabien que això passaria en qualsevol moment, esperaven que Putin tingués "una certa dignitat que no ha tingut":

"Espero que les institucions responguin. Ahir es van aprovar una sèrie de sancions econòmiques per impedir l'accés de Rússia a tecnologies modernes."

El politòleg Abel Riu descarta un enfrontament de l'OTAN amb Rússia, i creu que una de les mesures que adoptarà en primer lloc serà reforçar la seva presència als països al voltant d'Ucraïna.