Per què Macron reconeix ara l'estat palestí: de la greu situació a Gaza als càlculs personals

L'anunci del president francès, Emmanuel Macron, del reconeixement de Palestina per part de França en l'Assemblea General de l'ONU del  setembre vinent, s'ha fet en un moment marcat per la greu crisi humanitària a Gaza i en què la seva popularitat entre els francesos està sota mínims. 

Tot i el ferm rebuig del primer ministres israelià, Benjamin Netanyahu, i la Casa Blanca a la seva decisió, Macron ha seguit la línia continuista dels seus predecessors a l'Elisi de marcar perfil propi en la geopolítica mundial. 

Moussa Bourekba, investigador principal del CIDOB, considera que el reconeixement és la culminació del treball diplomàtic fet per França durant anys en aquesta línia i que Macron ja havia anunciat en repetides ocasions. 

"El 9 d'abril Macron va tornar d'un viatge a Egipte on a la frontera va poder constatar els horrors que s'estan produint a Gaza. En aquell moment va anunciar que ja era hora de reconèixer l'estat palestí", explica l'analista. 

"Arran del bloqueig total imposat per Israel a Gaza des del març i en un context en què els israelians assumeixen obertament la seva voluntat de recolonitzar Gaza i, fins i tot, d'annexionar Cisjordània", l'investigador del CIDOB assenyala que "Macron busca que aquesta mesura, sobretot simbòlica, serveixi per pressionar l'Estat israelià perquè aturi el genocidi que està cometent a la Franja". 

Segons Moussa Bourekba, que cita converses mantingudes amb diplomàtics francesos, el context és tan tràgic i dramàtic a Gaza i enmig de l'augment a escala internacional de les veus que denuncien Israel, que França ha estimat que "és el moment oportú per reconèixer l'estat palestí i de convidar altres estats a fer-ho". I afegeix: 

"França no només és un estat membre de la Unió Europea, també és membre del G7 i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En aquest sentit, ser el primer país del G7 a reconèixer l'estat palestí, allò que es pretén és que aquest reconeixement doni un impuls a nivell internacional." 

El "simbolisme" del reconeixement i l'impacte en clau interna 

L'analista del CIDOB subratlla que el reconeixement de l'estat palestí per part de França és una mesura simbòlica i dubta de si acabarà "canviant la realitat sobre el terreny i aturant el genocidi que s'està produint", tenint en compte l'agenda israeliana i el suport que aquesta rep per part de Washington.

"Si un reconeixement d'aquest tipus no va acompanyat de mesures contundents com ara sancions econòmiques sobre Israel, ruptura de relacions diplomàtiques o, fins i tot, aturar la venda d'armes que permeten a Israel continuar fent les seves massacres, ens quedarem en un registre merament simbòlic", remarca.  

En clau domèstica, Moussa Bourekba recorda que "no es poden obviar les ganes de protagonisme de Macron que ha demostrat al llarg dels seus dos mandats". En aquest sentit, la seva decisió arriba en un moment en què només el 23% dels francesos diuen que estant satisfets amb Emmanuel Macron com a president de la República.

L'analista recorda que pocs mesos abans de la darrera elecció presidencial a França, "Macron va pujar dràsticament la seva popularitat al país per les seves decisions respecte a Ucraïna". 

En clau interna, Moussa Bourekba també assenyala que el conflicte entre Israel i Palestina polaritza molt França, tant a nivell polític com social. "Mentre amplis bàndols de l'esquerra són propalestins i estan a favor d'aquest reconeixement, de la dreta fins a l'extrema dreta i, fins i tot, determinats sectors del Partit Socialista, no hi estan a favor". 

L'expert del CIDOB explica que tenint en compte el pes del lobby proisraelià a França, i que és el país que té la minoria jueva i minoria musulmana més nombroses de tot Europa, cal tenir en consideració els càlculs que s'han fet abans de prendre una decisió de tanta envergadura. 

El rebuig de Netanyahu i la Casa Blanca 

Minuts després de fer-se pública la decisió del president francès s'han desencadenat les reaccions de cancelleries i mandataris. Israel i els Estats Units ràpidament han mostrat el seu rebuig i han críticament durament l'anunci d'Emmanuel Macron.

"Condemnem fermament la decisió del president Macron de reconèixer un estat palestí a tocar de Tel-Aviv després de la massacre del 7 d'octubre. Aquesta mesura recompensa el terror i corre el risc de crear un altre satèl·lit iranià, tal com va passar a Gaza", ha denunciat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en un missatge a X. 

"Un Estat palestí en aquestes condicions seria una plataforma de llançament per aniquilar Israel, no per viure en pau amb Israel. Siguem clars: els palestins no busquen un estat al costat d'Israel; busquen un estat en lloc d'Israel", ha sentenciat Netanyahu en el seu tuit. 

Per la seva banda, la Casa Blanca també ha expressat el seu malestar amb la decisió de França. Marco Rubio, secretari d'Estat dels EUA, ha criticat durament a X l'anunci de Macron: 

"Els Estats Units rebutgen rotundament el pla d'Emmanuel Macron de reconèixer l'estat palestí a l'Assemblea General de les  Nacions Unides. Aquesta decisió imprudent només serveix a la propaganda de Hamas i atura la pau. És una bufetada a la cara de les víctimes del 7 d'octubre." 

Washington és un dels principals aliats d'Israel i el primer receptor d'ajuda estrangera per part dels Estats Units. Des de la seva fundació com a estat el 1948, Israel ha rebut més de 310.000 milions de dòlars en suport militar i econòmic. 

Suport a Macron: de Sánchez a la Xina 

En l'àmbit palestí, a la satisfacció de l'Autoritat Nacional Palestina, s'hi afegeixen les paraules de gratitud de Hamas. El moviment islamista considera la decisió de Macron de reconèixer l'estat palestí "una mesura positiva en la direcció correcta per aconseguir justícia per al nostre poble palestí oprimit". 

L'anunci del president gal també ha desfermat una onada de reaccions positives en l'esfera internacional. La Xina, un dels 147 països que ja ha reconegut l'estat palestí davant de l'ONU, ha assegurat aquest divendres que l'"única opció realista" per resoldre el conflicte entre Israel i Palestina és la dels dos estats. 

En aquest sentit, el govern xinès ha expressat el seu suport a la reunió d'alt nivell que la setmana que ve ha de celebrar l'ONU. 

Consulta en aquest mapa quins països reconeixen l'estat palestí: 

Si tens problemes per veure el mapa, clica aquí

"L'assumpte palestí és el nucli de la qüestió del Pròxim Orient. La solució de dos estats continua sent l'única via realista per resoldre'l", ha afirmat el portaveu del Ministeri d'Exteriors xinès, Guo Jiakun, després de ser preguntat per l'anunci del president francès. 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha expressat públicament a X la seva satisfacció pel pas endavant del seu homòleg francès: "Celebro que França se sumi a Espanya i altres països europeus en el reconeixement de l'estat de Palestina. Entre tots hem de protegir allò que Netanyahu està tractant de destruir. La solució dels dos estats és l'única solució." 

Tant Itàlia com Veneçuela han aplaudit la decisió de Macron, que posa pressió a altres estats com el Regne Unit perquè reconeguin l'estat de Palestina.
 

Crida de Londres, París i Berlín per un alto el foc immediat

Juntament amb el seu homòleg alemany, Friedrich Merz, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha mantingut aquest divendres una "trucada d'emergència" amb Emmanuel Macron per abordar la crisi humanitària a Gaza. 

D'aquest contacte n'ha sorgit un comunicat en què França, Alemanya i el Regne Unit han demanat un alto el foc immediat a Gaza. A més, han instat a Israel a posar fi a la "catàstrofe humanitària" que es viu a l'enclavament palestí per tal que es cobreixin sense tardança les necessitats bàsiques de la població.

Les tres potències europees també han expressat el seu rebuig a una possible annexió israeliana dels territoris ocupats a Cisjordània, després que la Knesset, el parlament d'Israel, ho hagi autoritzat de forma simbòlica.

Al comunicat conjunt fan una nova crida per l'alliberament de tots els ostatges israelians encara en poder d Hamas, grup del qual han dit que és imperatiu el seu desarmament i que no ha de tenir cap paper en el futur de Gaza.

Perfil propi en afers internacionals 

Més enllà de la pressió que exerceix en l'opinió pública l'actual crisi humanitària a la Franja, l'estat francès sempre s'ha caracteritzat per marcar perfil propi en les seves decisions geopolítiques de caràcter global. 

Segons indica Moussa Bourekba, és una tradició impulsada pel general Charles de Gaulle, "a partir de la seva política d'equidistància que consistia a no posicionar-se i marcar un perfil propi".

Aquest és un dels motius pels quals Macron no va sumar-se l'any passat a la decisió coordinada d'Espanya, Irlanda i Noruega de reconèixer l'estat palestí. 

El reconeixement del genocidi armeni el 2001 i l'aprovació de lleis respecte a aquest genocidi el 2011 per part del Parlament francès, així com l'actual suport als kurds de Síria, tot i les pressions de Turquia, són dos clars exemples de l'agenda pròpia francesa en afers internacionals. 

Entre les decisions autònomes del govern francès durant el segle XXI, també destaca la negativa de Jacques Chirac a sumar-se al pacte de les Açores que va portar els Estats Units i el Regne Unit --Espanya sí que s'hi va sumar-- a envair l'Iraq el 2003. 

Seguint el postulat maquiavèl·lic de "per ser respectat, has de ser temut", França sempre ha tractat de mostrar múscul militar. Un dels exemples més clars han estat els assajos nuclears --no exempts de polèmica per la gran quantitat de persones afectades per la radiació-- que durant dècades va fer en aigües del Pacífic.