Per un 2021 sense pangolí
Avui, vull desitjar no pas un bon dia de merda, no!, sinó un any sencer de merda, un 2021 molt més dolent que aquest 2020 a ell! Al puto pangolí. A l'animalet aquest que sembla un fregall de rentar plats i al capullo que se'l va menjar i va agafar la Covid, quan, en comptes d'un pangolí, s'hauria pogut cardar un entrecot de vedella amb salsa de ceps! Que no he tastat mai el pangolí, però dubto molt que sigui més bo que l'entrecot.
El pangolí, que, a més a més, està en perill d'extinció i el cabró va i una mica més ens extingeix a nosaltres.
Que m'estimo molt els animals, eh! S'extingiran els elefants! Hòstia, no cardis, que són molt macos, i els de Disney es quedaran sense el Dumbo. Els elefants no es poden extingir, però: i els pangolins? Si fins fa un any no sabíem ni què collons era un pangolí. Qui el trobaria a faltar? Imagineu-vos el vostre dia a dia sense pangolins. Què? Quin canvi, eh?
Pangolí. Si ens estàs escoltant. Tant de bo t'entrebanquis amb una pedra, comencis a rodolar com els sonats aquells que es carden a perseguir un formatge muntanya avall, caiguis per un penya-segat i t'estampis tan fort contra terra que del teu cos no se'n pugui fer ni sopa. Això sempre que la culpa de tot el merder de la Covid sigui del pangolí. Si al darrere, en comptes d'un pangolí, hi ha l'ésser humà, si aquesta merda l'ha creat algú no sé pas amb quina intenció exactament, llavors que caigui del penya-segat igualment i s'estampi contra terra, però aviseu-me, que em despullaré, agafaré una copa de cava i aniré a cantar i a ballar sobre el seu cadàver.
El pangolí, l'home o qui sigui responsable de la Covid, si és que n'hi ha un, que tingui un bon any de merda!
