Permetre el català al Congrés, una proposta realista?
Yolanda Díaz recupera la proposta per permetre l'ús del català al Congrés dels Diputats per atraure els vots dels partits independentistes necessaris perquè governi la coalició d'esquerres a Espanya. La líder de Sumar vol incloure una modificació del reglament de la cambra per poder debatre en les llengües cooficials de l'Estat en les negociacions per formar la mesa del Congrés.
Díaz ha avançat que aquesta carpeta formarà part de les converses amb la resta de partits per configurar la mesa, però el govern català es mostra escèptic amb la proposta, que necessita també el vistiplau del PSOE. I és que els socialistes ja l'han tombat en intents anteriors de la mà dels partits de la dreta. Per això, la consellera de Territori, Ester Capella, es mostra prudent:
Veurem si tot el que es digui algun dia és materialment possible. En aquests moments tothom opina, però el que hem de veure és cap a on transitem.
Díaz insisteix que aquesta reivindicació dels partits catalans entri a les negociacions per escollir la mesa i la presidència del Congrés el 17 d'agost, quan es constitueixen les corts.
Sánchez i Aragonès van parlar sobre el català a la taula de diàleg (Europa Press/Alberto Ortega)
Crida al PSOE
La iniciativa, que ja defensava Unides Podem, va ser tombada per la majoria del Congrés la passada legislatura. El PSOE va votar amb el PP i Vox, però un mes després s'hi va comprometre a la taula de diàleg. Ara, la líder de Sumar demana als socialistes estar a l'altura:
Crec que això és un avenç cap a un país que és plural i divers i que guanya drets per a les diverses identitats que tenim. Però és clau que totes les formacions polítiques estiguin a l'alçada de les necessitats del país.
Per modificar el reglament del Congrés es necessita majoria absoluta.
Una història d'intents fallits
El d'ara serà l'enèsim intent perquè es puguin parlar totes les llengües cooficials des de la tribuna del Congrés. El reglament només permet l'ús del castellà i, per tant, els portaveus que hi han intervingut en català, gallec i euskera han vist com se'ls retirava la paraula i fins i tot se'ls convidava a abandonar la tribuna d'oradors.
És el cas del republicà Joan Tardà, que ho va intentar reiteradament i sempre va tenir el rebuig de la presidència, el micro tancat i la invitació a abandonar el faristol per part del popular Jesús Posadas.
D'altra banda, amb el reglament a la mà, el socialista José Bono, president de la Cambra Baixa del 2008 al 2011, li deixava molt clar el camí a seguir per poder parlar en català:
I si vostè vol parlar en català, que com ha vist no ens molesta, el que ha de fer és modificar la llei.
Una situació que tampoc ha canviat els últims temps amb la socialista Meritxell Batet de presidenta del Congrés, que va retirar la paraula a la diputada de Junts Pilar Calvo i a Albert Botran, de la CUP:
El primer pas per l'ús de les llengües cooficials al Congrés es va fer el 2004, quan ERC va aconseguir tirar endavant --amb el suport del PSOE-- una resolució perquè el govern espanyol en promogués l'ús. Es podria fer una breu intervenció en la llengua materna del diputat, sempre que després es traduís al castellà. Un criteri que no va respectar Joan Tardà i la iniciativa es va suspendre.
Actualment, des de la tribuna no es parla ni en català ni en gallec ni en euskera, tret de moments molt puntuals o durant intervencions molt breus. On l'ús del català sí que està permès és al Senat, encara que en casos molt concrets.
