Picabaralles i "remakes" d'altres èpoques: la política del segle XXI no innova
Quan la vida política no busca el canvi i es converteix en un exercici de projecció retòrica, s'allunya de la vida de la gent. Oi que quan us convoquen a una reunió perquè feu una exposició o a un examen com ara la selectivitat és perquè obtindreu un resultat concret? Un aprovat, un suspens, un projecte, una ajuda, un contracte... En política, això no sempre és així.
Sovint, els instruments polítics, com una moció de censura, s'utilitzen, no pas per canviar les coses, sinó per projectar discurs o projectar-te de portes enfora. No és la primera, ni la segona ni la tercera vegada que passa. I això vol dir que no innovem en la política del segle XXI. Perquè, quan es voti, serà que no. Rajoy continuarà sent president i Pablo Iglesias es quedarà a més de cent vots de La Moncloa. Això sí, de picabaralles i "remakes" d'altres èpoques, uns quants...
Pablo Iglesias
No els demano res, els demano només que marxin. Marxin, senyors del PP.
Mariano Rajoy
Jo no el veig mereixedor d'aquest honor, ni a Espanya d'aquest càstig. Està molt bé on és, té un gran passat al davant i no li faltaran mai els aplaudiments dels seus.
I sabem de manera diàfana què faria Pablo Iglesias amb Catalunya si fos president. Referèndum pactat.
Estem disposats a defensar la democràcia, a defensar el dret a decidir i a defensar, de veritat, que es faci un referèndum amb garanties, que es pugui celebrar, i, si fos escollit president després d'aquesta moció de censura, saben perfectament que hi hauria referèndum pactat a Catalunya.
Però també haurà servit, aquesta moció de censura, per detectar incoherències d'altres forces polítiques. Si et passes la vida, com ha fet el PDeCAT, dient que Mariano Rajoy i el PP són un problema, perquè neguen el pa i la sal a Catalunya, perquè no van voler negociar el pacte fiscal i tampoc el referèndum, perquè incompleixen en infraestructures, perquè el seu govern està darrere de l'operació Catalunya, no pots abstenir-te quan el Congrés vota, perquè t'has cansat de dir que Rajoy no hauria de ser president. Al llibre de sessions quedarà escrit que el PDeCAT, a les portes d'un referèndum unilateral d'independència, no va fer tot el possible per desallotjar de La Moncloa aquell que ha dit que no el permetrà, i no dona el seu suport a aquell que el pactaria. Encara que sigui política-ficció, les urnes, com les votacions al Parlament i al Congrés, han de ser coherents amb el pensament de la societat que ha triat els seus representants. I tot, llarg com un dia sense pa, i avui continua...
