Muntanyes de deixalles, pudor i mosques: una setmana de vaga d'escombraries a l'Alt Penedès
Piles d'escombraries i malestar entre els veïns en cinc municipis de l'Alt Penedès per la vaga de recollida porta a porta. Són els efectes de la vaga de recollida de residus porta a porta en cinc municipis de l'Alt Penedès després d'una setmana. Sant Sadurní d'Anoia, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Olèrdola i Torrelavit.
La situació comença a ser desesperada. A Sant Sadurní, la població afectada més gran, el paisatge és una constant de bosses d'escombraries amuntegades pels carrers.
La Rosa Maria Zuazua Batlle es dirigeix cap a una muntanya de deixalles i amb un gran esforç llença les dues bosses d'escombraries que porta a les mans amb totes les seves forces. Pesen molt i està indignada.
Per aquí ja hem començat a veure rates i aviat començaran a venir senglars, al mig de Sant Sadurní. És una autèntica vergonya.
Uns minuts més tard es repeteix la imatge. Aquesta vegada el veí és en Marc Triana Sabater. S'ho pren amb filosofia en un primer moment però de seguida li surten els renecs: "Ho vivim amb angoixa. La pila de brossa cada vegada és més i més grossa. No pot durar tant. Tot això serà insostenible. Tanta brossa no pot ser. Entenc que facin vaga, és el seu dret, que demanin el que hagin de demanar però s'ha d'arreglar."
230 tones de residus en una setmana
Entre les cinc poblacions afectades sumen més de 22.000 habitants, que generen més de 230 tones de residus en una setmana. Recullen tota la brossa pel sistema porta a porta excepte el vidre.
La vaga comença a repercutir en altres municipis de l'Alt Penedès, perquè hi ha qui s'hi desplaça per llençar-hi les deixalles.
A Sant Sadurní d'Anoia, l'Ajuntament ha instal·lat contenidors de grans dimensions com a mesura d'emergència perquè considera que no s'estan complint els serveis mínims, que són del 50%. Els treballadors en vaga ho neguen i fa set dies que viuen entre escombraries perquè temen que en qualsevol moment un camió se les endugui.
Dormen a l'interior de cotxes o furgonetes i tenen un bidó metàl·lic on cremen fusta per combatre el fred ara que les temperatures cauen a la nit i a primera hora del matí.
En Pere Villalba, treballador de l'empresa Prezero, reconeix que està físicament i mentalment esgotat, però es mostra determinat en les reivindicacions, que passen per una millora salarial, més equipament com ara vehicles i més efectius.
Villalba denuncia que fa quatre anys que tenen el sou congelat i que en l'última negociació, abans de la vaga, els van posar a sobre de la taula una pròrroga de vuit anys sense cobrar ni un cèntim més.
Aquí sopem, dormim, xerrem... Aquí ho fem tot. Les nostres famílies estan una mica fartes d'aquesta situació però no els fallarem. Anirem fins al final. Fins que no hi hagi un acord, això continuarà. No ens mourem d'aquí.
Sobre les negociacions, els treballadors asseguren que l'última trobada va ser en la mediació amb el Departament de Treball el divendres 7 d'octubre, hores abans que comencés la vaga, i que no hi va haver cap punt de trobada. Des de llavors, diuen que no han tingut més notícies.
L'empresa Prezero, tot i que ha estat consultada, no ha volgut fer declaracions.
Enmig de tot plegat hi ha la Mancomunitat Penedès-Garraf, que és l'entitat supramunicipal que va licitar el servei de recollida porta a porta fa menys de mig any. El seu vicepresident, Jordi Bosch, fa una crida perquè s'asseguin treballadors i empresa perquè es resolgui una situació que comença a ser insostenible: "S'han ajornat dues vegades les reunions que hi havia convocades entre empresa i treballadors."
Apel·lem al sentit de responsabilitat. Una altra cosa serà que s'entenguin o no s'entenguin i que necessitin les hores que facin falta però com a mínim que s'asseguin.
