Pla per crear 700 places de Medicina en 6 anys, que arrenca amb 195 en universitats privades

El curs vinent, el 2026/2027, hi haurà 195 noves places per estudiar primer de Medicina a Catalunya, però de moment seran en universitats privades: 120 a la Ramon Llull, 50 a l'Abat Oliva i 25 a la Universitat de Vic.

És la primera part d'un pla per per pal·liar la falta de metges a Catalunya que fins al 2032 preveu que hi hagi gairebé 700 places més per estudiar Medicina a Catalunya. Actualment són 1.333 i preveu arribar a les 2.025 el curs 2031-32.

Fa anys que falten metges a Catalunya i que el col·lectiu ho denuncia: la població ha crescut i s'estan jubilant més professionals que els que surten de les universitats i es volen quedar a treballar aquí.

Aquest és un problema complex, que implica diverses administracions, però ara la Generalitat ha començat per incrementar l'oferta de places en els estudis universitaris, un 40% de les quals estan ocupades per estudiants de fora de Catalunya.

A més a més, són dels estudis més demanats i la nota de tall és de les més altes. Això fa que molts joves amb vocació en quedin fora, alhora que el sistema sanitari català es veu obligat a contractar metges de fora.

Dos graus nous i una ampliació

El pla l'ha anunciat aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la jornada Present i Futur dels Estudis de Medicina a Catalunya, organitzada pel Departament de Recerca i Universitats.

En els dos primers casos on es creen places, la Ramon Llull i l'Abat Oliva, seran graus de Medicina nous i en el tercer, la Universitat de Vic --d'iniciativa pública però de gestió privada-- serà una ampliació de places del grau que ja imparteix.

Illa ha emmarcat les noves places en un pla dels estudis de Medicina a Catalunya que ha qualificat d'"integral", amb l'objectiu que el 2032 hi hagi 497 noves places públiques i 195 de privades.

Segons aquest pla, a les gairebé 200 places noves del curs que ve se n'hi afegiran 500 més progressivament fins al 2032 a les 7 universitats públiques catalanes que imparteixen el grau de Medicina.

Així doncs, les places que primer es creen són en graus d'universitats privades que poden costar més de 20.000 euros anuals, un preu prohibitiu per a la majoria de la població.

El compromís d'augmentar un 50% les places

El gruix de les places públiques serà a partir del curs 2028/2029, mentre al curs anterior, el 2027/2028, està prevista la creació de 50 places a Terrassa en un projecte en el qual participarà la Universitat de Barcelona.

El president de la Generalitat ha dit que el pla respon al compromís del seu govern d'augmentar el 50% les places per estudiar Medicina en els pròxims sis anys:

Illa ha afegit que no considera que sigui un problema que gairebé la meitat dels estudiants siguin procedents de fora de Catalunya:

Primer, en universitats privades

Segons la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, l'oferta s'amplia començant amb dues universitats privades perquè fa temps que ho han demanat:

A més de l'augment de places, el pla presentat pel govern preveu una inversió de 100 milions d'euros, 4 dels quals aquest any, en equipaments de recerca mèdica per augmentar la competitivitat científica del país.

També l'acreditació de centres de salut, sobretot hospitals, perquè funcionin com a extensions de la universitat per als nous estudiants: ja se n'han acreditat 5 de nous i estan en tramitació 6 més.

Un altre repte serà aconseguir que augmentin també les places MIR d'especialitats mèdiques, una competència que és del govern central, perquè sinó de poc servirà augmentar les places universitàries.

Més places per als estudiants catalans?

Durant la jornada diferents actors de l'àmbit universitari han remarcat les diferents problemàtiques que venen de lluny i que consideren que el pla del govern no solucionarà.

Per exemple, la degana de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Fàtima Sabench, preveu que l'ampliació de places no beneficiarà els estudiants catalans:

Tot el territori espanyol és un districte universitari únic, i la petició des de diversos sectors i forces polítiques que es creï un districte català, per garantir l'accés dels estudiants catalans a les universitats catalanes, de moment no ha prosperat.

Reclamen que el català sigui un requisit necessari

Per la seva banda, Marina Massaguer, del Consorci per a la Normalització Lingüística, ha alertat que si les aules continuen omplint-se d'estudiants de fora de Catalunya, la primera víctima és el català:

Segons Massaguer, la conseqüència és que tenim metges que, encara que es quedin a Catalunya, no poden atendre en català, i ha reclamat que aquest idioma sigui un requisit per aprovar la carrera.

En els últims 10 anys la població de Catalunya ha augmentat en més de 700.000 persones, en paral·lel s'han jubilat uns 8.700 metges i des de les universitats només han entrat al sistema sanitari uns 8.500.

Per tant, caldria que hi hagués més metges, però el 40% de les places les ocupen estudiants espanyols de fora de Catalunya, que majoritàriament marxen quan acaben.