Uns homes recullen residus en una muntanya de deixalles de plàstic a Santo Domingo, República Dominicana
Uns homes recullen residus en una muntanya de deixalles de plàstic a Santo Domingo, República Dominicana (Peter Charaf - "Plàstic, un suïcidi col·lectiu?")

"Plàstic. Un suïcidi col·lectiu?": el material que semblava miraculós és un malson mediambiental

El documental que tanca la temporada del "60 minuts" denuncia la pèssima gestió dels residus plàstics i el greu impacte que tenen en els ecosistemes
Redacció
3 min

La producció de plàstic augmenta sense fre. Aquest material, que havia de ser la solució per prevenir la desforestació i protegir el planeta, ha esdevingut un autèntic malson en matèria de medi ambient.

El documental "Plàstic. Un suïcidi col·lectiu?" posa sobre la taula una realitat alarmant: des que la producció de plàstics sintètics va començar, a principis dels anys cinquanta, se n'han produït 8.300 milions de tones, 6.000 milions de les quals s'han convertit en residus.

Residus de plàstic amuntegats en una platja de Santo Domingo
Residus de plàstic amuntegats en una platja de Santo Domingo (Peter Charaf / "Plàstic, un suïcidi col·lectiu?")

Lluny de reduir-ne la producció, el seu creixement és exponencial: 400 milions de tones l'any avui, i tres vegades més el 2050. "Arribats a aquest punt, als oceans hi tindrem més plàstic que no pas peixos", afirma Peter Charaf, director del documental.

El reciclatge, una quimera

Els residus plàstics representen, de mitjana, el 12% de tots els residus domèstics. I som lluny d'establir un sistema de recollida i triatge eficient a escala mundial. De manera que un terç de la producció es converteix en residus contaminants que poden trigar centenars o fins i tot milers d'anys a degradar-se, i durant aquest procés alliberen toxines.

Una dona treu etiquetes d'envasos plàstics en una planta de reciclatge de l'illa de Bali
Una dona treu etiquetes d'envasos plàstics en una planta de reciclatge de l'illa de Bali (Peter Charaf / "Plàstic, un suïcidi col·lectiu?")

Per denunciar aquest fet, "Plàstic. Un suïcidi col·lectiu?" viatja a punts del planeta on els residus plàstics ho envaeixen tot. República Dominicana, les Filipines, Indonèsia. Són alguns dels països on van a parar milions de tones de residus que han quedat fora del circuit del reciclatge.

Les imatges que mostra són pertorbadores. Muntanyes de residus a tocar de les cases, deixalles surant al mar o contaminació plàstica a la protegida i emblemàtica Illa de Pasqua.

El llargmetratge mostra la feina de la fundació suïssa Race for Water, que avisa que la situació és extremadament greu. Els oceans, alerten, s'omplen de residus plàstics a un ritme insuportable: cada minut s'hi aboquen l'equivalent a un camió d'escombraries.

Residus plàstics en un barri de l'illa de Borneo (Peter Charaf - "Plàstic, un suïcidi col·lectiu?")

Per això aquesta entitat mira de conscienciar els més joves, informar-los ara perquè canviïn el seu comportament de consum com a usuaris del futur. Així ho ha interioritzat una de les nenes després de participar en una activitat amb Race for Water.

Hem d'actuar immediatament perquè si no d'aquí uns quants anys no s'hi podrà viure, a la Terra.

Un residu molt tòxic

Científics d'arreu del món adverteixen dels impactes del plàstic sobre la salut. Desenes de milers de productes químics arriben als nostres aliments, i la majoria no s'han analitzat. Ho explica Anne-Leila Meistertzheim, presidenta de Plastic at Sea.

Sabem que els nanoplàstics tindran efectes sobre el fitoplàncton. És un fet. També sabem que aquestes micropartícules són capaces d'acumular-se en el zooplàncton. I, de manera indirecta, aquestes partícules de plàstic s'aniran acumulant a les diferents baules de la cadena alimentària fins que ens arribaran a nosaltres, ja que som dalt de tot de la cadena.

Així doncs, els productes químics perillosos que ingerim diàriament i els riscos afegits derivats del reciclatge fan del plàstic un dels grans reptes de la nostra societat moderna, un fet reconegut per tots els agents implicats de la indústria.

Planta de reciclatge a Bali
Planta de reciclatge a Bali (Peter Charaf / "Plàstic, un suïcidi col·lectiu?")

Cal un canvi global respecte al plàstic. No tots els països tenen la mateixa capacitat de gestió del reciclatge. Segons afirma el documental, més del 80% dels residus plàstics mal gestionats prové de països amb ingressos baixos, on són abundants els envasos individuals. Els fabriquen empreses multinacionals que generen grans ingressos als països industrialitzats.

Els països més contaminants no disposen d'una economia que els permeti establir sistemes eficaços per lluitar contra la invasió dels envasos de plàstic. Ho denuncia David Azoulay, advocat i director del Programa de Salut Ambiental del Centre per al Dret Internacional.

Quan Nestlé o Unilever envien milers de milions de sobres de dosis individuals de xampú a l'any, saben perfectament que els països on els envien no poden fer-ne res, d'aquests sobres de plàstic.

Amb imatges molt impactants d'arreu del món, entrevistes a activistes, científics o ciutadans de països com Indonèsia, un dels llocs més afectats per la contaminació derivada del plàstic, el documental denuncia la ineficàcia del reciclatge i com els acords entre països acaben perjudicant els més vulnerables.

"Plàstic. Un suïcidi col·lectiu" és l'últim capítol de la temporada del "60 minuts" i s'emetrà diumenge 28 de juny a les 23.00. També estarà disponible a la plataforma 3Cat.

Avui és notícia