Plou sobre mullat: per què les Terres de l'Ebre acumulen episodis extrems i com caldria actuar

Les precipitacions d'aquest cap de setmana al sud del país, amb registres fregant o superant els 300 litres per metre quadrat, han deixat imatges que recorden inevitablement les destrosses que ja hi va haver a la mateixa zona per l'impacte del temporal Gloria el 2020, per les pluges torrencials de finals d'estiu del 2021 o per la dana del 2023.

Es tracta de fenòmens meteorològics i escenes que augmentaran en nombre i intensitat en el futur i que ens enxampen amb unes infraestructures que no s'han adaptat als canvis sobtats que acaben provocant les avingudes d'aigua.

"Una zona que abans era inundable de tant en tant, ara és inundable contínuament", explica a 3CatInfo Xavier Sánchez Vila, catedràtic d'Hidrogeologia de l'Escola de Camins de la UPC.

I una vegada més, algunes mesures de prevenció no han funcionat. Josefa Palancí, que és veïna d'Alcanar, explica que tenia moltes esperances en una obra que havien fet un tros més avall de casa seva per millorar el pas de l'aigua, però lamenta que no hi ha hagut sort, i "aquesta vegada ha sigut horrible".

"La millor solució és intentar que arribi menys aigua als llocs i, per tant, intentar retenir-la d'inici", explica Sánchez Vila. El catedràtic demana destinar espais a recollir l'aigua i desviar-la, com s'ha fet a Barcelona amb el sistema de dipòsits d'aigües fluvials. Lluny d'això, però, els ajuntaments tot just estan executant les ajudes pels desperfectes del 2023 i estan comunicant els del 2024.

"Estem valorant els aiguats de fa dues setmanes i ara ja hem de fer valoracions dels aiguats d'avui", explica l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs.

"La gent s'ha de traslladar"

Joan Roig, que és alcalde d'Alcanar, va un pas més enllà i ja adverteix que la població no pot viure en un lloc on hi ha un risc tan elevat d'inundació davant de fenòmens meteorològics extrems.

"Si fossin fenòmens puntuals que passessin cada 50 anys ho podríem estudiar, però estem veient que cada dos anys tenim un desastre d'aquestes característiques i, per tant, la gent s'ha de traslladar", conclou Roig.

Ara com ara, el 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan construïdes en zones inundables.

Per això, segons el catedràtic d'Hidrogeologia de l'Escola de Camins de la UPC Xavier Sánchez Vila, el futur passa per "un replantejament urbanístic valent", que "no depèn dels tècnics o els científics sinó dels polítics, que han de prendre decisions que no agradaran a ningú" i que, adverteix, no serà barat:

Què ha provocat les tempestes?

Aquest episodi ha deixat registres que ronden els 300 litres i que han caigut amb molta intensitat.

Xifres del tot extraordinàries que s'expliquen per molts factors sumats, com ara el fet que, a la tardor, la temperatura del mar encara és molt alta. Ara mateix se situa als 23 graus, i això ha generat una energia, un aire càlid, que en pujar ha topat amb l'aire fred de les capes altes.

En aquest punt, cal tenir en compte que la serra del Montsià o la serra de Godall han fet de palanca per fer pujar l'aire, i això explica que en aquesta zona sigui on ha plogut més.

A més, els experts ja adverteixen que no es tracta d'un fet puntual, sinó que el Mediterrani s'està escalfant cada cop més i fins i tot s'acosta a les condicions d'un mar tropical, segons el Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant.

Ja supera habitualment els 20°C, fet que el converteix en la tercera zona del planeta més afectada pel canvi climàtic, després de l'Àrtic i els tròpics.

Això té efectes directes sobre el clima del litoral mediterrani de Catalunya, com nits càlides, més pluges intenses i més fenòmens extrems, com ha explicat a la "Tarda de Catalunya Ràdio" Jorge Olcina, que és el director de l'organisme.

Segons l'estudi, el Mediterrani s'ha escalfat molt més ràpidament que la mitjana mundial, i aquest desequilibri entre l'aigua i l'aire genera una inestabilitat creixent i episodis de pluja torrencial difícils de predir.

El paleoclimatòleg Mariano Barriendos ha explicat al "Catalunya nit" que no sembla que hi hagi treva, i ha advertit que la societat s'haurà d'adaptar a aquest nou escenari, i no només de cara a la tardor, tal com han vist en el recull històric que han fet:

Per això els dos experts reclamen repensar l'urbanisme i el model econòmic de la costa per adaptar-los als nous patrons climàtics.