Política en temps de pandèmia (i caos)
Catalunya, amb la Generalitat en funcions i intentant desllorigar l'acord per formar govern. Madrid, amb eleccions a dos mesos vista i embrollant-se cada cop més.
Els dos pols de poder polític i econòmic són ara mateix la principal font d'inestabilitat a Espanya. Hi ha rèpliques a Múrcia, Castella i Lleó i Andalusia. Però l'impacte més important és a nivell estatal. Les peces s'han mogut al tauler de joc. Batzegada a l'eix dreta-esquerra. Ciutadans s'acosta al PSOE, buscant oxigen. El PP, que fa temps que ranqueja, ho veu perillar tot. I Vox es frega les mans, convertit en la nova peça clau de la dreta, amb opcions de tot.
La coalició PSOE-Unides Podem porta mesos centrant tota l'atenció, però ha acabat esclatant abans la del PP amb Cs. I 24 hores després es dibuixen algunes conclusions, que són també senyals d'alerta:
- D'una banda, la confirmació que la política catalana continua generant moviments tel·lúrics. La moció de censura del PSOE i Cs contra el PP és una rèplica del 14F. Els 30 diputats perduts pels taronges són el detonador d'una operació que s'ha tramat en silenci i amb pocs moviments.
- De l'altra, la constatació que el funcionament intern dels partits, els personalismes, la poca talla d'alguns líders, la mirada curta i el deteriorament de les institucions són un còctel, una llosa, que esclafa qualsevol acció política. I la intuïció que això que estem explicant avui és només el primer gest d'un moviment en dos passos que podria culminar el 2022 en eleccions generals.
- I la tercera conclusió, i potser la més preocupant de totes: l'estat espanyol és un caos en el pitjor moment: quan es comença a intuir el final de la pandèmia i la profunditat de la crisi econòmica i social que deixarà al seu pas. Hi ha quatre milions d'aturats, milers de persones en ERTO, milers d'empreses i autònoms amb l'aigua al coll. Just quan Espanya se la juga amb els fons europeus, que s'han de repartir, perquè són la boia de salvament per a molts sectors. Totes les administracions haurien d'estar concentrades en els plans d'inversió i les reformes que han de permetre gestionar aquests fons. Seria d'esperar que s'estigués forjant un gran acord d'estat per executar aquests ajuts, un pla ambiciós, a l'altura dels sacrificis que s'han exigit i s'estan exigint a la població.
Però no. Un cop més, la política torpedina, no soluciona.
