Posar nom i cognoms als agressors: la lluita contra el patriarcat d'Albert Llimós

Li preguntava Joel Díaz a Natza Farré aquest dilluns a "l'APM?" si els homes poden ser feministes i la resposta sempre és sí. Els homes poden (i han!) de ser feministes. Pot un home ser feminista sense caure en el risc de fer mansplaining? Doncs, sí, esclar que pot. A base de callar, escoltar i denunciar.

Jo no sé si el periodista Albert Llimós es penja a si mateix l'etiqueta de feminista però sens dubte ho és. No només és l'autor que ha destapat el cas Benaiges, també ho ha fet amb el de l'Institut del Teatre, l'Aula de Teatre de Lleida, el CN Sant Feliu i tants altres centres esportius de Catalunya. Tots són casos que impliquen abusos sexuals per part del poder. Destapant aquests casos, posant nom i cognom als agressors i evidenciant un problema estructural que no només passa a les pel·lícules nord-americanes sinó que també patim a casa nostra és una manera valuosíssima de lluitar contra el patriarcat i sumar a la causa feminista.

I molts deveu pensar: "Oh, esclar, però fer el que fa l'Albert és molt difícil". Evidentment que és molt difícil, perquè es necessita temps per treballar amb cura, la confiança dels teus superiors i molta sensibilitat. Però és que lluitar contra el patriarcat és molt difícil. Però molt necessari. Així que gràcies, Albert.