Potència i intuïció futurista: com gestionar la capacitat dels adolescents per canviar el món

Què ens han explicat de l'adolescència que tenim tanta por que els nostres fills arribin als 13, 14 o 15 anys? 

Al llibre "Adolescencia, la edad de la potencia", Evânia Reichert, analista reichiana i terapeuta corporal, es pregunta "Per què es tendeix a veure l'adolescència només com una etapa arriscada, temible i preocupant? Per què la potència, la intuïció futurista i la capacitat de canviar el món, pròpies de l'adolescència, no s'aprofiten i es valoren?" 

Reichert ha explicat a "L'ofici d'educar" de Catalunya Ràdio que l'adolescència és un procés de crisi en tota regla, imprescindible per formar-se una identitat i arribar a ser adults sans i funcionals, no per fer-nos la vida impossible als pares i mares. 

La potència de l'adolescència 

L'adolescència és una etapa en què estan cansats perquè consumeixen molta energia, assegura David Bueno, doctor en Biologia, autor d'"El cervell de l'adolescent" i fundador de la Càtedra de Neuroeducació de Barcelona: "Consumeixen molta energia perquè la seva potència és extraordinària".

"Canvien el seu cos i el seu cervell, i s'activen la curiositat i la creativitat que porten de la infantesa, que es poden perdre si no es treballen", assegura Bueno. És el moment de fer-los costat i ajudar-los, i marcar-los límits, tot i que els trenquin. 

No som conscients de tot el que es desperta durant l'adolescència; el cos està envaït per una onada gegant d'expansió i vitalitat que fa la sensació de potència, energia i poder, assegura Reichert: "El problema és quan la família, l'escola i la societat ho rebutgen."

Si aquesta energia assertiva i exuberant es reprimeix, es castra, es transforma en agressivitat dirigida a un mateix i contra els altres.

No hem de sortir corrent dels adolescents, necessiten ser acompanyats respectant la seva privacitat, malgrat que diguin que no ho volen, assevera Reichert: "Es poden compensar els pics de dopamina de l'adolescència amb la serotonina, donant-los suport emocional, afecte i calma. I també és important que entenguin què els està passant." 

L'autora explica al seu llibre els 4 estats de la identitat adolescent: dispersió, execució, estat de moratòria i un estat d'identitat realitzada que ens ajuden a entendre i acompanyar, amb serenitat, l'evolució adolescent.

La crisi de la identitat adolescent

L'adolescència és una transformació radical, neurohormonal, cerebral, física i psicològica, assegura Reichert, en la qual hi ha una injecció molt forta de neurotransmissors, com la dopamina: "És una crisi natural per construir la identitat, qui soc i qui seré. N'hi ha que fan el que la família vol, si el pare és metge, seran metges. Però han d'investigar què volen ser, ni que sigui ser metge, però des del qüestionament." 

La separació és necessària, és un dol per sortir de la infància, no per rebutjar, sinó per arribar a un altre estat, afegeix. La crisi de la identitat adolescent no és opcional, sinó una condició que condueix a la resolució de la pròpia identitat, singularitat, autoconstrucció i maduresa, assevera Evânia Reichert.

"Es tracta d'explorar i descobrir, un dia pot ser vegetarià i dos dies després carnívor, en una constant contradicció", explica la terapeuta. "Experimentar per saber, per triar en l'àmbit laboral, sexual o ideològic, fins a arribar a dir 'jo soc això' al final de l'etapa i fins i tot apropar-se als pares." I si no es pot experimentar la crisi a aquesta edat, arribarà més endavant, assegura Reichert: 

Hi ha persones que afronten una crisi profunda al voltant dels 40 per descobrir qui són i què volen; tard o d'hora s'ha de viure la crisi de l'adolescència.

Curar la infància i l'addicció al Déu virtual 

Durant l'adolescència s'obre una finestra d'oportunitat per resoldre ferides pendents de la infància, assegura l'autora d'"Infància, l'edat sagrada": "Durant l'adolescència ressorgeixen temes psicològics originats durant la infància, que han marcat la construcció del seu caràcter i poden ser un obstacle, com la tendència a l'aïllament o a la insatisfacció." 

Reichert, al seu llibre, descriu cinc possibles ferides de la infància per, sense culpabilitzar-nos, identificar quina ferida té el nostre fill, ajudar-lo i acompanyar-lo i, si cal, buscar ajuda terapèutica. 

Reichert parla també de l'impacte del "Déu virtual": la tecnologia, les pantalles, les xarxes i ara la IA, que segresten els vincles familiars i han fet créixer els trastorns mentals en la infància i l'adolescència: "Les xarxes socials són molt dopaminègiques. Hi ha adolescents tancats a la seva habitació, que han reduït el contacte presencial, corporal i afectiu, i la serotonina. 

"La dopamina és un transmissor que mai porta a la sacietat, sinó al desig de més i més", explica, "i així es desenvolupa molt el neocòrtex, el cervell reptilià, en lloc del límbic afectiu; i comporta menys afectivitat i més fredor."

Tal com passa al protagonista de la sèrie "Adolescència", apunta Reichert, que no sent el que els altres senten i, per tant, és urgent recuperar els vincles presencials. 

La intuïció futurista dels adolescents 

Els adults ens hem d'obrir a comprendre l'univers adolescent, suggereix Reichert. Capten i ens refusen si els volem alliçonar, mentre que tenen una gran capacitat per intuir el futur, però no ho valorem ni ho tenim en compte, lamenta la terapeuta. 

Evânia Reichert, en les xerrades als adolescents, els explica la història del cavall de Troia: la victòria dels troians sobre l'exèrcit grec, i que els regalen un cavall com a símbol de la victòria, però dins del cavall hi ha els soldats enemics que de nit destrueixen Troia.

"Els explico que la càrrega de dopamina que reben a l'adolescència és fascinant, brillant i bonica, com el cavall de Troia, però que dins hi ha un enemic, i que s'ha de conèixer el límit d'aquesta potència perquè pot portar a l'addicció, les drogues, els accidents o als riscos sexuals", exposa. 

L'autora brasilera vol, amb aquest llibre, honrar els adolescents i ajudar-nos a posar-nos a la seva pell. Però també ens convida a revisitar la nostra adolescència per recuperar tres atributs de l'adolescència: l'interès per les coses noves, la intensitat emocional i l'exploració creativa.