Prematurs extrems: com la sang de cordó umbilical redueix el risc de complicacions greus
"Semblava una nina", explica la mare de l'Eira. Va néixer a la setmana 25 de gestació i dos dies. Com els passa a la majoria de prematurs extrems, va tenir anèmia i requeria una transfusió de sang.
La Sílvia, la mare, recorda així com van ser aquells primers moments de vida de l'Eira. Pesava 749 grams i feia 36 centímetres.
Veure algú tan petit amb vida era un xoc i no sabies què passaria al cap d'unes hores.
Transfusions de sang
És habitual que els prematurs extrems --els nascuts abans de la setmana 28-- necessitin una transfusió de sang. Els han de fer analítiques per tenir-los clínicament ben controlats. Són tan petits que la poca sang que els extreuen els pot provocar anèmia.
Les transfusions ara es fan amb sang de persona adulta. Aquesta és una sang, però, amb característiques diferents de la dels fetus i els nadons acabats de néixer.
La sang adulta porta més oxigen fins als òrgans i els teixits. La sang del fetus ho fa més a poc a poc, tal com explica Jesús Fernández, director del Banc de Cordó Umbilical del BST (Banc de Sang i Teixits). "Els teixits s'estan formant i preparant per a la vida a l'exterior, i l'arribada d'oxigen ha de ser de progressiva", concreta.
No pot ser de cop, que és el que passa quan es transfon sang d'una persona adulta.
Risc de complicacions
Què passa, doncs, quan es fan aquestes transfusions de persona adulta als prematurs extrems? "Estem canviant el perfil sanguini d'aquests nens" i això té riscos per a la seva salut, assegura Miquel Alsina, neonatòleg de l'Hospital Clínic. "L'oxigen en excés també és dolent i sobretot està relacionat amb dany a la retina i als pulmons", subratlla.
Són complicacions relacionades amb la prematuritat, com la retinopatia, la broncodisplàsia pulmonar o l'enterocolitis necrosant. La sang de cordó umbilical, com que és més semblant a la sang del fetus, en redueix el risc.
Assaig clínic pioner
Els metges van arribar a aquesta conclusió després de fer un assaig clínic pioner a l'Estat, que ha confirmat els mateixos resultats d'un altre estudi fet a Itàlia.
Són els únics que s'han fet al món i demostren que la sang de cordó umbilical és una alternativa més protectora perquè és més compatible amb la fisiologia d'aquests nens tan vulnerables i redueix les complicacions relacionades amb la prematuritat.
L'assaig es va fer entre el 2023 i el 2025 i hi van participar 41 nadons prematurs extrems. Ara preparen una segona fase de l'estudi, amb més infants de diferents maternitats de Barcelona.
"L'objectiu futur és tractar el màxim de nens que ho necessitin", diu el doctor Miquel Alsina, impulsor de l'estudi. Els resultats es van presentar al Congrés de Societats Europees de Neonatologia.
Donacions en perill
Ara mateix, però, no seria possible arribar a tots aquests nens en risc. Al Banc de Cordó Umbilical del BST hi ha unes 18.000 mostres, que provenen de 42 maternitats de Catalunya, Andorra i altres parts d'Espanya.
El cordó umbilical es feia servir bàsicament per a trasplantaments de cèl·lules mare en cas de malalties hematològiques com la leucèmia i per a recerca.
Ara, a banda d'aquestes transfusions per a prematurs amb anèmia, cada cop té més usos: coliris per a certes malalties oftalmològiques, tractaments per a la infertilitat provocada per un endometri massa prim o teràpies regeneratives per a l'artrosi.
Però les donacions han disminuït. Hi ha un corrent --segons els experts, sense base científica-- que assegura que cal esperar fins a l'últim batec abans de tallar el cordó, i això impossibilita les donacions.
Jesús Fernádez Sojo és hematòleg i director del Banc de Cordó Umbilical i ho descarta: "En els nadons prematurs sí que s'ha demostrat que esperar el màxim de temps fins al pinçament pot ser el més beneficiós, però en els nadons a terme l'evidència científica diu que a partir del minut és suficient".
És el que diu l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És cert que, de vegades, l'evidència científica no hi és perquè encara no s'ha trobat.
El neonatòleg Miquel Alsina, de l'Hospital Clínic, admet que "si en algun moment sortís algun estudi científic que digués que el pinçament fins a deixar de bategar és més beneficiós, s'hauria de valorar", però que, per ara, el que han de conèixer les famílies és el que se sap: "Amb entre un i tres minuts n'hi ha prou". I això és compatible amb donar el cordó.
Bancs públics vs. privats
La donació altruista al banc públic compta amb la competència dels bancs privats, que les famílies paguen perquè els conservin el cordó umbilical per a una hipotètica necessitat pròpia.
Els especialistes són categòrics: no es recomana perquè l'evidència diu que la probabilitat d'utilitzar-se és baixíssima.
Si una persona necessita un trasplantament per una malaltia greu, les cèl·lules pròpies no serveixen: han de ser d'una altra persona que estigui sana. I això es garanteix amb els bancs públics.
El Banc de Cordó Umbilical, un dels més potents d'Europa, ha engegat una campanya per superar aquest any les 1.500 donacions que van rebre el 2025.