Presenten el projecte de la variant de les Preses, rebut amb divisió d'opinions: quin traçat tindrà

La variant d'Olot i les Preses, a la comarca de la Garrotxa, és un projecte que s'arrossega des de fa dècades i que ha generat tant suports com desacords en el territori.

Amb tot, aquest dissabte, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha presentat el projecte constructiu que finalment s'ha aprovat.

L'acte ha comptat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha defensat que l'obra suposa un "nou paradigma", amb un 40% de la variant soterrada i una inversió de més de 450 milions d'euros, una de les més importants d'aquest mandat.

També ha assegurat que "val la pena fer aquest esforç" i tenir paciència durant els prop de 5 anys que està previst que duri l'obra perquè, assenyala, transformarà la comarca i en millorarà la viabilitat i connectivitat.

La licitació del projecte està prevista els pròxims mesos i l'inici de les obres al 2027.

El nou traçat

El traçat de la nova carretera connectarà el túnel de Bracons i la C-37 amb l'autovia A-26 a través d'una infraestructura que travessarà la plana agrícola.

La nova variant tindrà una longitud d'11 quilòmetres i comptarà principalment amb un carril per sentit de circulació. L'actuació s'iniciarà a l'actual rotonda del polígon de la Serra, a la Vall d'en Bas, on conflueixen les carreteres C-63, C-37 i C-152 i finalitzarà a l'A-26, a Olot.

En el seu recorregut, destaquen els següents elements constructius:

• Túnels i passos inferiors: L'actuació planteja un túnel de 2.700 metres, sota la serra de Sant Valentí de la Pinya. A més, es soterraran 900 metres a la zona cultivable per la cooperativa Verntallat i 230 metres a la zona urbana d'Olot Nord.
• Viaductes: Per minimitzar l'impacte de la variant sobre el territori, el projecte "preveu la construcció de viaductes amb perfils estilitzats i un disseny singular per reduir el nombre de piles". Un sobre el riu Fluvià, de 540 metres de longitud i un altre sobre el Ridaura, de 500 metres.
• Ecoductes i passos de fauna: L'actuació consolidarà 3 ecoductes per al pas de fauna, a la Torre d'en Llunes, a les Coromines i a la Garrinada. La longitud total d'aquests ecoductes serà de 460 metres aproximadament.

Un 90% menys de trànsit a les Preses

Actualment, la carretera C-152 es transforma en una travessera urbana en el pas per Olot i les Preses i s'ha convertit en un "coll d'ampolla", ha apuntat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Els nuclis urbans, segons l'anàlisi del govern, estan saturats pel trànsit, especialment en hores punta i caps de setmana:

Així mateix, la infraestructura té com a objectiu principal reduir el pas de vehicles a les dues localitats garrotxines. Es calcula que disminuirà, en funció del tram, entre un 90% i un 60% a les Preses i entre un 30 i 45% a Olot.

"Cada dia passen 22.000 vehicles per l'avinguda Santa Coloma d'Olot, 18.000 per l'avinguda Sant Jordi, 2.000 dels quals són vehicles pesants" ha assegurat Agustí Arbós, alcalde de la població. "És una carretera per poder millorar la vida i la salut de les persones", ha afegit.

De fet, els veïns de l'avinguda Sant Jordi i altres carrers de la capital garrotxina s'han agrupat sota l'associació "No és un vial, és un carrer" i s'han mostrat satisfets amb el projecte. Ton Torné, un dels portaveus, ha explicat que el trànsit també els ha comportat "sorolls, pols, contaminació i cases que han tingut esquerdes".

En la mateixa línia s'ha expressat l'alcalde de les Preses, Albert Danés: "És una molt bona noticia, arribem al final d'una part del camí que fa 30 anys que estem treballant".

Un projecte polèmic

El traçat de la nova carretera passarà per una zona d'alt valor paisatgístic i agrari i on es troba l'aqüífer de la Vall d'en Bas. És per això que és una variant molt reivindicada, però també polèmica.

Aquest dissabte, desenes de persones han protestat davant de l'Ajuntament d'Olot per mostrar el seu rebuig. La infraestructura no convenç alguns veïns, especialment de la Vall d'en Bas. L'alcaldessa de la localitat, Magdalena Roca, no s'ha presentat a l'acte: "No hi hem anat perquè pensem que no tenim totes les garanties sobre el projecte", ha afirmat a 3CatInfo.

La mesura tampoc agrada als pagesos. "Estem aquí per recordar al president Illa i la consellera Paneque que el que volen aprovar és una aberració total", ha dit Moisès Mont, president de Salvem les Valls i coordinador comarcal d'Unió de Pagesos.

Mont ha criticat que la nova infraestructura "afectarà l'aqüífer, que és el que alimenta la gran part de la comarca". També ha assegurat que la variant portarà "més polígons industrials, més zones urbanitzables, més escorxadors i més indústria càrnia".

I s'ha preguntat què passarà si, a conseqüència d'aquesta infraestructura, s'acaba l'aigua, que és el motiu pel qual moltes indústries s'han ubicat a la zona.

"No afectarà l'aqüífer"

Per la seva banda, la consellera ha assegurat que "l'afectació sobre l'aqüífer era una qüestió que preocupava". Paneque ha dit que "s'ha encarregat un dictamen independent al CSIC perquè no hi hagi cap mena de dubte que aquesta infraestructura es pot fer amb totes les garanties de no afectació".

El president Illa també s'hi ha referit i ha afirmat que "s'han pres totes les mesures i s'han encarregat els millors estudis per garantir que es preserva el territori":

Illa també ha defensat que "s'hagués pogut fer aquesta variant d'una forma molt diferent i més barata", però s'ha buscat "l'excel·lència".