Presó provisional per a l'exnúmero 2 d'Interior del PP per la implicació en ciberatacs
L'Audiència Nacional ha dictat presó provisional sense fiança per al secretari d'Interior durant el govern de Mariano Rajoy, Francisco Martínez. La magistrada instructora María Tardón ha acordat l'ingrés a presó de l'exnúmero 2 del ministeri, detingut per la seva implicació en una xarxa que feia ciberatacs a entitats públiques i privades i que va robar dades personals de milions de persones per vendre-les.
També ha entrat a la presó el hacker informàtic José Luis Huertas, Alcasec, i un altre home. A tots tres se'ls investiga per delictes de blanqueig de capitals, descobriment i revelació de secrets --particularment violació o intrusisme en un sistema informàtic i apoderament i cessió de dades reservades-- i organització criminal.
El quart investigat és el youtuber Álvaro Martín, que va ser arrestat a Andorra i està pendent d'una sol·licitud d'extradició. Tots quatre van ser detinguts dimarts i la policia va fer entrades i escorcolls a domicilis de Madrid i d'Andorra.
La instructora del cas ha optat per dictar presó provisional per a Martínez pel risc de destrucció o alteració de proves. Segons han informat fonts jurídiques a Europa Press, Martínez ha declarat durant 30 minuts, en què ha negat que s'enriquís de la venda de dades i ha explicat que únicament va prestar assessorament legal.
Fonts properes a la defensa de Francisco Martínez expliquen que l'exnúmero 2 d'Interior havia estat advocat del hacker Alcasec quan era menor d'edat i va constituir dues societats a nom seu a canvi de 1.500 euros. Apunten, però, que el seu paper es va limitar a constituir les societats, però no les hauria administrat ni gestionat.
Elaboraven perfils complets de persones amb dades robades
La coneguda com a operació Borraska va començar l'any 2024, després que, arran de la denúncia d'un ens públic, es detectessin una sèrie de ciberatacs sistemàtics i sostinguts en el temps contra infraestructures informàtiques d'organismes públics, empreses del sector energètic, ports, sistemes de transports, xarxes telefòniques i plataformes educatives.
Segons la policia, la xarxa va desenvolupar una plataforma per emmagatzemar, indexar i comercialitzar dades de persones físiques i jurídiques, a més d'operacions institucionals. La investigació concreta que la trama va elaborar perfils complets, va creuar informació en temps real i va oferir serveis personalitzats de consulta a tercers.
Una de les fites més importants de l'operació ha estat la intervenció i recuperació de la infraestructura tecnològica d'aquesta xarxa. D'aquesta manera, s'ha pogut protegir informació "sensible" de milions de persones, entre les quals s'incloïen dades personals procedents de sistemes educatius, el registre civil, registres de mascotes, abonaments de transport, registres telefònics i plataformes de facturació de companyies elèctriques.
