Primera multa de la Generalitat per racisme immobiliari des que es va aprovar la llei el 2020
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació de la Generalitat ha emès la primera multa contra una agència immobiliària de Mataró per un cas de discriminació en l'accés al lloguer per raó d'origen, per un import de 10.001 euros.
Es tracta de l'anomenat racisme immobiliari que van exercir contra en Hamid, un veí de Mataró d'origen marroquí, que treballa en una multinacional i que té un sou que triplica la mitjana nacional.
En Hamid fa quatre anys va voler canviar de pis. Vivia de lloguer amb la seva família en un barri acomodat de Mataró, però a l'hora de demanar visita per veure un nou pis mai rebia resposta. Fins que un dia va veure per televisió un cas de discriminació pel nom d'un sol·licitant que també era d'origen marroquí.
Vaig començar a investigar una mica.
Explica que va demanar a companys "d'aquí amb noms d'aquí" que s'apuntessin a l'anunci: "Dic 'Xavier, Jordi, sisplau, us podeu apuntar per veure el què?' No van trigar ni 15 minuts a tenir una resposta i proposta de visita."
Què és el racisme immobiliari
El racisme immobiliari, o discriminació en l'accés a l'habitatge, és una pràctica il·legal però encara molt present que succeeix quan una persona té dificultats per llogar o comprar un pis no pel seu perfil econòmic real, sinó pel seu origen, color de pell, nom, accent, nacionalitat o religió.
Tot i que afecta principalment persones migrants o d'origen migrant, majoritàriament amb faccions racialitzades, també pot afectar famílies joves amb criatures, persones beneficiàries de prestacions socials i persones d'ètnia gitana.
Els que fan racisme immobiliari poden ser sancionats amb multes elevades que van dels 10.000 als 40.000 euros.
La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, afirma que no hi ha marge d'interpretació i que es tracta d'un dret constitucional: "El principi d'igualtat de tracte no és una opinió política d'uns partits o d'uns altres. Forma part d'un principi constitucional del reglament jurídic i les normes hi són per complir-les."
Farem sancions però també molta sensibilització perquè cal una transformació estructural de la societat i que no tornin a passar aquest tipus de comportaments.
Els propietaris i les immobiliàries que fan racisme immobiliari rebutgen la persona aspirant a un lloguer abans de visitar el pis. També posen condicions més dures a uns que a d'altres o directament els diuen que el pis "ja està llogat", tot i que el tornen a oferir a persones d'origen nacional. Tot això sense una raó objectiva com són els ingressos econòmics, el contracte laboral, o la solvència que es pugui acreditar.
"Ni tan sols diuen al propietari si té feina fixa, un bon sou, antiguitat, DNI espanyol i fa 28 anys que és aquí a Espanya. Ells ja posen la primera barrera", lamenta en Hamid.
I ens explica que fins i tot coneix una compatriota seva que, tot i tenir un doctorat i una bona feina treballant per a una empresa americana i amb un sou molt alt, no pot llogar perquè el seu nom no és català o espanyol.
Quins drets fonamentals es vulneren?
Miguel Ruiz Díaz-Reixa, advocat i tècnic d'habitatge de l'Observatori DESCA, explica que hi ha dos drets fonamentals que es veuen vulnerats.
El més important de tots és el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. És el més vulnerat i això té unes conseqüències en la persona pel que fa a l'impacte psicològic sobre la salut, sobre l'autoestima, sobre el sentiment de pertinença a la societat, i per tant té efectes greus.
L'altre és el dret a l'habitatge, que podries pagar però que no et permeten. T'obliguen a llogar altres pisos que estan en males condicions --explica l'advocat-- i això implica una segregació en el mercat de l'habitatge que a més genera la segregació de barris amb moltíssima població estrangera i racialitzada.
L'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya té un codi ètic propi i lamenta que es produeixin casos com el del Hamid. Eva González-Nebreda és la vicepresidenta de l'AIC i directora del centre de resolució de conflictes del col·legi d'APIs: "El nostre codi ètic no parla expressament de no discriminar ningú perquè això ja està la Constitució espanyola, el que sí que diu és que els apis tenim el deure i l'obligació de protegir els drets de consumidors i usuaris".
González-Nebreda afirma que actituds discriminatòries poden ser sancionades pel mateix col·legi.
Mig milió de víctimes de racisme immobiliari
En Hamid ha interposat 12 denúncies des del 2022, algunes han prescrit perquè han hagut de recórrer fins a quatre administracions.
L'Observatori DESCA calcula que en els últims cinc anys hi ha hagut mig milió de víctimes de racisme immobiliari a Espanya.
Miguel Ruiz Díaz-Reixa denuncia que les administracions públiques no han sabut afrontar-ho: "En el seu moment es van fer tota una sèrie de mesures des de la Generalitat, 70 mesures per un país antiracista, i són en un calaix. El que volem és que s'apliquin, que es facin més accions amb les agències immobiliàries, i sobretot que s'interposin sancions."
El Hamid té pendents encara diferents procediments sancionadors que estan oberts a altres agències immobiliàries que l'han discriminat. Per altra banda, com que es vulnera el dret constitucional, també s'obre la possibilitat de reclamar danys i perjudicis per aquest dany contra la integritat.
L'advocat d'en Hamid veu aquesta primera sanció de la Generalitat contra una immobiliària com una oportunitat.
Creiem que és un senyal clar per a les altres agències immobiliàries que s'acaba la impunitat.
L'acord diu que les agències tenen un paper molt important com a intermediaris en el mercat immobiliari i "han de canviar les conductes". Lamenta, però, que la multa sigui de 10.000 euros: "Creiem que hi havia marge per posar el límit màxim de 40.000 euros, perquè estem parlant d'impacte econòmic en les agències immobiliàries, i és important que tingui un impacte perquè tinguin incentius per canviar aquestes conductes."
L'Ajuntament de Barcelona va ser la primera administració a imposar una multa per racisme immobiliari el 2021 amb una sanció de 45.000 euros. Va ser als propietaris i a una immobiliària per negar llogar un pis a una persona marroquina per raó d'origen.
