Problemes d'humitats i moviments: l'església romànica de Barruera està malalta
Ara que es compleixen 25 anys de la declaració de patrimoni mundial del conjunt romànic de la Vall de Boí, l'església de Sant Feliu de Barruera, que data dels segles XI i XII, està malalta. Per això fa uns dos mesos que la Generalitat ha començat a prendre mesures. S'hi han instal·lat 5 sensors per detectar si hi ha moviments en l'estructura del temple.
Té moltes esquerdes i per controlar com evolucionen hi hem col·locat sensors, per saber si les esquerdes es mouen.
Els primers resultats confirmen que hi ha moviment.
Esquerdes i problemes d'humitat
Des de fa anys, l'església arrossega problemes d'humitat al subsol, unes filtracions que n'estarien afectant els fonaments. De moment, segons l'arqueòleg del Servei de Patrimoni d'Arqueologia de la Generalitat, Joan Garcia Biosca, ja se sap quin és l'origen: "Vindrien d'un torrent a la zona nord i que pica directament contra façana de l'església i estaria rentant els fonaments i afeblint-ne l'estabilitat".
A més de les humitats, l'església té una altra amenaça. Segons explica l'arqueòleg del Servei de Patrimoni d'Arqueologia de la Generalitat, els fonaments no són estables perquè el temple ha tingut nombroses modificacions al llarg de la història. Segons Biosca, ha construït i destruït en diverses ocasions i això ha fet que els fonaments no siguin continus i, per tant, els trams de mur no tenen el mateix tipus de fonament.
En aquest sentit, el gerent del Consorci de la Vall de Boí, Adrià Marín, explica que és l'església del conjunt romànic de la Vall de Boí que ha tingut més canvis al llarg de la seva història. Per tant, segons Marín, es busca entendre millor tots aquests processos de transformació, aquests canvis que ha tingut l'església al llarg dels seus 1.000 anys d'història.
Primera intervenció arqueològica
Des de mitjans d'octubre s'ha començat una excavació arqueològica a tocar de la façana. Hi han aparegut restes d'òssies d'enterraments que hi havia hagut a l'exterior del temple. Segons l'arqueòleg, de moment encara es desconeix de quan daten.
A més, també s'han descobert unes estructures que correspondrien a la tercera nau lateral que va tenir l'església. Aquesta és la primera gran intervenció que s'hi fa des que va ser declarada patrimoni mundial per la Unesco, fa 25 anys. Aquesta actuació, que estava prevista el 2018, arriba gairebé una dècada després del que estava previst.
L'església de Sant Feliu de Barruera és l'única de totes les esglésies romàniques de la Vall on encara no s'ha fet una restauració integral, i és també una reivindicació històrica dels veïns de Barruera. L'església ha estat lloc de cerimònies religioses i avui continua sent lloc de culte per als habitants de la zona. A més, s'ha convertit també en una destinació turística per als amants de l'art i la història.
25 anys de la declaració de patrimoni de la humanitat
Avui fa 25 anys que la Unesco va declarar les esglésies romàniques de la Vall de Boí patrimoni de la humanitat. Per celebrar-ho, durant tot aquest mes s'han organitzat diverses activitats.
Segons el gerent del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, Adrià Marín, els reptes del futur passen per un pla de prevenció dels temples i per seguir mantenint i reforçant el vincle amb els veïns de la Vall.
Hem de trobar l'equilibri entre les activitats destinades als visitants i el que es fa al poble.
En aquests 25 anys, el conjunt romànic de la Vall de Boí (Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, la Nativitat de Durro i l'ermita de Sant Quirc de Durro) ha rebut 3.169.957 visites.
L'augment de turisme ha suposat un revulsiu econòmic per la zona i ha ajudat a crear negocis. Així, el gerent del Consorci explica que un dels principals objectius és la conservació de les esglésies romàniques.
Aquesta efemèride coincideix també amb un altre reconeixement de la Unesco: els 10 anys de la declaració de les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat. Es va reconèixer la baixada de falles a 63 pobles de Catalunya, Occitània, Andorra i la Franja de Ponent. Aquesta declaració ha suposat un impuls per a la valorització de la festa i deu anys després una trentena de municipis més han recuperat o introduït aquesta tradició al calendari.
