Professors en hotels o càmpings per falta d'habitatge a Aran

Sense opcions d'establir-se al territori per la falta d'habitatge i per l'alt cost de la vida. Són les condicions que denuncien alguns professors de l'Institut d'Aran, a Vielha, i que se sumen, asseguren, a la pèrdua de poder adquisitiu i a l'empitjorament progressiu de les condicions educatives que es viu a tot Catalunya. Ara, han impulsat una assemblea per tal de canalitzar les seves reivindicacions. 

Sergi Pruna ha arribat aquest curs a l'Institut d'Aran per fer de professor de plàstica. No li van adjudicar la plaça fins al 29 d'agost i havia de començar a treballar l'endemà. L'única opció que va trobar inicialment va ser la de viure en un càmping.

Explica que les dues primeres setmanes de classe les va passar vivint en un càmping. Després va trobar un apartament petit per 900 euros al mes, però ja el van advertir que això no sempre seria així:

Em van dir que a partir de l'octubre el preu pujaria fins als 2.500 euros mensuals.

Finalment, en Sergi va marxar a viure a l'Alta Ribagorça. Però allà l'única opció que ha trobat ha estat un lloguer de temporada, fins al 30 de juny. "No em puc empadronar perquè no és un lloguer de llarga durada", afegeix. 

Sense possibilitats d'arrelar-se 

El d'en Sergi no és un cas aïllat. Altres professors de l'Institut d'Aran denuncien que en els darrers anys han estat molts els companys vinguts d'altres territoris que han hagut de marxar per la impossibilitat de trobar habitatge a un preu assequible. 

"Trobem molts exemples de companys que potser han pensat que ja no valia la pena continuar aquí i han buscat altres llocs amb més facilitats d'habitatge", explica Raül Navarro, professor de geologia i biologia a Vielha. 

I afegeix: "També ens trobem amb situacions d'algun professor que ha de viure en una habitació d'hotel i que quan arriba la temporada alta ha d'abandonar aquest allotjament perquè el preu puja molt."  

A tot això, cal afegir-hi la pèrdua de poder adquisitiu sumada a un cost de la vida superior a la mitjana catalana. Rosanna Sellart, psicopedagoga de l'Institut d'Aran, explica: "Arriba professorat amb voluntat d'arrelar-se aquí, que li agrada la natura i aquest entorn privilegiat, però és un entorn que paguem molt car. Quan passen 2 o 3 anys acaben marxant per buscar altres llocs on realment es puguin independitzar." 

Assemblea pròpia

Arran de la darrera mobilització del professorat a Barcelona per reclamar millores laborals, aquest grup de professors de l'Institut d'Aran ha creat una assemblea pròpia per denunciar les condicions específiques que pateixen els docents pel fet de viure a la Vall d'Aran.