Projecten un nou pantà prop de la Baells per construir-hi una central hidroelèctrica reversible
L'avantprojecte de construcció d'una central hidroelèctrica reversible al pantà de la Baells, al Berguedà s'ha presentat aquest dimarts a Berga i sortirà a exposició pública aquesta setmana.
Aquests dies també es faran reunions informatives a la Nou de Berguedà, Cercs i Vilada, els municipis afectats per aquesta obra que té un pressupost de 400 milions d'euros i deixaria 30 llocs de treball fixos un cop acabada. Aquesta seria la primera central reversible projectada a les conques internes de Catalunya i és un dels projectes més importants en matèria de renovables que hi ha previstos per als pròxims anys.
"És una infraestructura necessària per al país per arribar als objectius de la transició energètica, que ens marquen tant la Unió Europea com la Generalitat", ha explicat Carles Farràs, portaveu de les empreses promotores (l'austríaca Verbund i E-Storagy, filial de l'espanyola Capital Energy, dedicades a les energies renovables).
Per la seva banda, algunes entitats ecologistes s'oposen al projecte pel seu impacte ambiental.
Funcionaria com una bateria
El projecte aprofita l'embassament de la Baells, de 109 hm³, i se'n construiria un altre, 20 vegades més petit --amb 6 hm³ de capacitat--, en uns terrenys de pastura més elevats al pla de Clarà, a la Nou de Berguedà. El desnivell entre tots dos és de 314 metres, de manera que es bomba aigua des de l'embassament de baix al de dalt i des d'allà s'allibera per generar energia mitjançant un sistema de turbines.
Això permet generar energia en el moment de més demanda, amb un funcionament semblant a una bateria. Durant el dia, quan hi ha menys demanda, es bombaria l'aigua cap amunt, i a la nit es deixaria anar.
Actua com una bateria i l'aigua és reaprofita. És un circuit tancat.
La central reversible de la Baells generaria 512 megawatts al dia, el doble del que sumen les dues centrals d'aquest tipus que hi ha a Catalunya, a Tavascan i l'estany Gento. Amb aquesta potència, asseguren els promotors, es podrien alimentar gairebé mig milió de llars.
Objectius de transició a energies renovables
Els objectius marcats per la Unió Europea i el pla de la Generalitat preveuen que el 2030 Catalunya necessitarà 1.500 megawatts de potència nova en emmagatzematge hidràulic per aconseguir els seus objectius. El projecte de la Baells ja en cobriria un terç.
Les centrals hidroelèctriques reversibles o de bombeig s'ha tornat a posar sobre la taula perquè, segons defensen els promotors, són 100% netes, ja que no produeixen gasos d'efecte hivernacle i no es gasta aigua perquè és un circuit tancat.
Una opció que s'està debatent encara al Parlament és la possibilitat d'aprofitar infraestructures ja existents --a Catalunya tenim 66 pantans--, per generar energia hidroelèctrica renovable amb centrals reversibles, sigui comunicant els embassaments o creant-ne, com el cas de la Baells, d'altres més petits a més alçada.
Oposició ecologista per l'impacte ambiental
El projecte ha despertat l'oposició dels ecologistes pel seu impacte ambiental, ja que implica la construcció d'un nou embassament, i s'ha creat una plataforma per defensar el pla de Clarà, a la Nou. Aquest espai, on ara hi ha prats de pastures de vaques, camps de conreu i bosc, i hi passa la carretera que comunica la Nou amb Vilada, quedaria negat.
Els promotors expliquen que, tret del nou pantà, la resta de l'obra té molt poc impacte visual: la sala de màquines i la subestació elèctrica se situarien al nivell del pantà de la Baells i les estructures són soterrades.
Pel que fa al consum energètic, aquesta central consumiria un 30% més d'energia de la que acaba generant ---per bombar l'aigua cap a la bassa superior--, però segons els promotors s'aprofitaria el sobrant d'energia de les renovables durant el dia. Per bombar l'aigua cap amunt el es trigaria nou hores i mitja, mentre que el buidat per generar l'energia en duraria unes vuit.
Un altre punt que han destacat és que la central hidroelèctrica no podria funcionar si el pantà de la Baells se situa per sota del 23% de la seva capacitat.
Avantatges per al territori
Els promotors asseguren que es tracta d'una oportunitat molt bona pel Berguedà, pels llocs de treball que es crearan mentre estigui en funcionament i pels impostos que rebran els municipis afectats: 12 milions d'euros mentre es construeixi i, un cop la central estigui en funcionament, 600.000 euros anuals entre tots tres.
Si aconsegueix superar els tràmits, la central es començaria a construir el 2028 i estaria en marxa l'any 2033. Estimen que en la fase de construcció es generarien uns 500 llocs de treball directes i uns 1.200 d'indirectes, mentre que quan estigués operativa generaria uns 30 llocs de treball estables.
El projecte es complementaria amb la creació d'una subestació elèctrica transformadora (SIT) al polígon Rocarodona d'Olvan per distribuir l'electricitat a la xarxa.
Segons els promotors, tot plegat afavoriria el desenvolupament industrial de la comarca.
Ara l'avantprojecte i l'estudi d'impacte ambiental estan a punt de sortir a exposició pública i s'està tramitant el permís de concessió d'aigües superficials, que depèn de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Es requereix l'autorització tant de la Generalitat com del govern espanyol, i també dels municipis afectats, que són tres: la Nou de Berguedà, Vilada i Cercs. I a banda, també cal que Red Eléctrica aprovi la subestació d'Olvan.
Farràs ha dit que el procés encara està en una fase molt inicial, però assegura que les reunions que han començat a tenir "van pel bon camí".
