Proven amb èxit l'ús de la realitat virtual per tractar trastorns de la conducta alimentària
La tecnologia ajuda a superar barreres en l'entorn rural. En alguns pobles de les Terres de l'Ebre s'ha fet una prova pilot per avaluar si persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària (TCA) podrien seguir la teràpia a través d'unes ulleres de realitat virtual. El resultat, de moment a petita escala, és positiu.
L'equip mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el finançament de la Secretaria de Polítiques Digitals, ha tirat endavant la prova pilot. Hi han participat deu joves d'entre 12 i 24 anys, cinc de les quals han rebut unes ulleres de realitat virtual.
"Se'ls donava un kit amb les ulleres, els comandaments i el mòdem, que és un rúter amb tecnologia 5G connectat a les ulleres. D'aquesta manera podíem fer la sessió independentment de si la pacient tenia wifi o no al seu domicili", destaca Lídia Sarrió, investigadora principal del projecte.
A banda, però, també hi ha un segon factor. "Via remota també podíem veure i observar com evoluciona el pacient en cada moment de la teràpia". Un punt important, sobretot, si es té en compte que és una prova pilot amb persones que tenen algun TCA.
Percepció i alimentació
Amb les ulleres, el que han aconseguit els professionals mèdics és treballar en dos àmbits bàsics: la percepció corporal i l'aproximació als aliments.
Per fer-ho, han simulat l'ambient d'un restaurant. "Amb la imatge d'una carta primer hem deixat escollir la pacient quin tipus de menjar o de menú vol. En la segona sessió, en canvi, som nosaltres els que hem triat el tipus de menjar que volíem. A més, podíem escollir entre acompanyament o sense i hi podríem afegir altres variables per treballar amb les emocions", resumeix Sarrió.
Pel que fa a la percepció del cos, l'equip mèdic crea avatars amb les mateixes proporcions reals que les pacients.
"Això ens permet treballar el reconeixement o no de la pròpia figura. Després, en una segona sessió, el que hem fet és modificar la figura i deixar que sigui la pacient la que la canviï segons la seva percepció. Al final el que fem és sobreposar les dues figures", afegeix Sarrió.
La prova pilot s'ha finançat amb diners de la Secretaria de Polítiques Digitals i també ha rebut el suport de la fundació i2Cat i de la Mobile World Capital.
A partir d'ara, el projecte entrarà en una segona fase amb més participants i la introducció de més tecnologia per fer-lo més personalitzat i immersiu.
